DES DE LA BANQUETA

“Aquesta bogeria meravellosa, fruit del somni d’en Jordi Grivé i l’adhesió innegociable dels seus amics i companys de club, és una excusa. El futbol com a excusa per fer amics, per conèixer altres cultures, per viatjar i per portar una mica d’ajut a persones que ho necessiten. Una excusa bona, una gran excusa”


Estic nerviós, ho confesso. Sento una barreja dins meu, que combina angoixa i il·lusió. D’aquí a pocs dies iniciaré, juntament amb els companys de l’A.E. Ramassà una aventura que ens durà al Camerun per jugar un partit contra el Dragon Club de Yaoundé, segon classificat de la lliga professional del seu país. Per molts dels membres de l’expedició aquest serà el seu quart viatge al continent africà. Etiopia, Benin, Uganda. Aquest any, Camerun. Per mi el primer amb l’equip.

Aquesta bogeria meravellosa, fruit del somni d’en Jordi Grivé i l’adhesió innegociable dels seus amics i companys de club, és una excusa. El futbol com a excusa per fer amics, per conèixer altres cultures, per viatjar i per portar una mica d’ajut a persones que ho necessiten. Una excusa bona, una gran excusa. Quan veig que el futbol s’associa amb violència, amb disputes, amb corrupció, amb tribunals i querelles, em sento molt trist. Només cal llegir un diari esportiu, d’aquí o d’allà, ple de retrets, de discussions, d’episodis de desavinença, d’episodis de violència de tota mena, em sento decebut i penso que és una llàstima que no aprofitem la força, l’enorme força que ha adquirit el futbol, a tots els nivells, per fer del meu esport un esport admirat pels seus valors i respectat per tots els esportistes, sigui quina sigui la seva especialitat. Cosa que malauradament no passa ara. I no passa amb raó.

Anar a l’Àfrica a jugar un partit entre un equip modest d’aquí i un equip modest d’allà, -tot i que sigui professional-, amb cultures diferents, amb ecosistemes competitius diferents, amb tantes diferències i que som tan semblants alhora, és simplement un exemple de la universalitat de l’esport més important, més seguit i de més impacte social que existeix. És, tanmateix, un viatge al sentit que ha de tenir el futbol; un llenguatge comú i universal, una forma de viure l’esport que entre tots i totes hem de mirar de modificar i fer millor, un instrument per ajudar als que més ho necessiten. És un viatge a l’essència del futbol. Estic il·lusionat, ho confesso. I tinc ganes de que comenci el partit i de fer el nostre màxim per guanyar. Us ho explico a la tornada. Abraçada de gol, amics.

La prèvia del viatge de l’AE Ramassà aquí

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here