Des que va començar la seva aventura al CF Caldes el 1963, el ja ex-president de l’entitat vallesana ha intentat fer créixer el club de la vila termal fins dur-lo a una situació esportiva i social que mai havia viscut l’entitat. Després de ser màxim mandatari en tres etapes diferents, Garcia posa punt i final a una trajectòria de més de 50 anys i Xavi Ortega es converteix en el seu substitut a la presidència


Toni Canyameras

El CF Caldes ha viscut aquest últim lustre el millor període de la seva història: de tenir uns 90 nens al futbol base a formar-ne fins a 260 l’any del centenari i actualment més de 200; d’estar al pou en quasi totes les categories a passar a competir a divisions superiors arribant a la Preferent en el cas del juvenil; de fregar el descens a Quarta Catalana a començar a consolidar-se a Segona… Des de fora el club ha viscut un ascens meteòric fins el cim enlluernador, però la realitat és que darrere hi ha hagut un dur i obscur treball de pic i pala, comandat per Manel Garcia. Recentment substituït per Xavi Ortega a la presidència del CF Caldes després de la seva renúncia, Garcia va començar la seva aventura com a jugador al club el 1963, fins que una lesió de menisc el va retirar amb tan sols 26 anys, el 1976.

El Manel canviava el camp pel despatx, deixava de dirigir la vista cap a la pilota com a jugador per començar a mirar cap amunt com a directiu i buscar el cim al que podia arribar el Caldes. Una lesió podia haver fixat els seus límits com a futbolista, però com a president seria ell mateix qui posaria els seus límits i els del club. El calderí, ambiciós, començava una escalada en solitari en la qual s’hi aniria sumant gent. Una expedició, encapçalada per Garcia, que tenia com a objectiu portar l’escut del CF Caldes al cim. Ho va fer en tres etapes diferents, descansant entre mandat i mandat, però sempre disposat a picar pedra i patir per reemprendre l’escalada. Primer va assumir la presidència entre 1980 al 1988, i poc després durant el període del 1990 al 1992. Fins la següent etapa (2011-2016) van passar molts més anys, però sense por a les allaus de crítiques i la pluja de mals resultats de llavors, i aclarint amb una ferotge ambició els núvols dels dubtes, el Manel va agafar les regnes. Passant per alt el temor de mirar al buit del fracàs, el calderí va posar la vista cap a dalt i, va trobar el que, fins ara, és el cim del Caldes amb els resultats esmentats.

“He estat president durant tres etapes i si sumo els motius personals a aquest desgast i la meva edat, 63 anys, arribo a la conclusió de que és hora de deixar-ho, ja que si en un lloc no hi puc ser al 100% no puc estar-hi. No tornaré a cap junta del Caldes, passaré a ser un soci més’’, assegura Manel Garcia, per qui les claus del creixement de l’entitat vallesana dels darrers anys són ‘’el treballar molt i el rodejar-te de gent amb ganes i que sap de futbol’’. En aquest sentit, Garcia està molt agraït als companys de junta que, amb el seu treball en equip, han obrat el que no fa tant semblava un miracle: “Sense ells no hagués estat possible, els vull donar les gràcies per tot el que han fet”, remarca el calderí.

manelo1Quan va tornar, el maig del 2011, el CF Caldes tenia tots els equips de futbol base a les últimes categories, tret de l’aleví A, que competia a Segona. Ara tots els A, i inclús alguns B, ja no estan a les darreres divisions. ‘’Un dels grans mals era que els entrenadors dels nens eres pares amb tots els problemes que això porta. Em vaig asseure amb els coordinadors i el vicepresident esportiu, el Sergi Jiménez, i els vaig dir que podien posar com a tècnics ex-jugadors del CF Caldes i gent amb experiència a les banquetes però que, de cap de les maneres, volia un pare d’entrenador. Així va ser com vam començar a créixer i a aconseguir categories’’, explica Manel Garcia, que no es vol oblidar de la sempre complicada feina dels coordinadors a l’hora de confeccionar les plantilles i escollir estrategues: “Estic molt agraït a Javi Villar, David Escobar, Marc Jiménez, Marc Fortuny, Sergi Jiménez, Edu Martín i , com no, Miguel Ángel Lozano, que ens va ajudar molt. Tots ells van treballar força des de la coordinació per atraure cada cop més nens i que els equips progressessin cada vegada més’’, assenyala Garcia, que tampoc s’oblida del gran treball que han fet ‘’el Roger (Castellvell) i el Quim (Ruiz) -actuals coordinadors-, i l’Óscar Castel, un entrenador fabulós que va fer que el Caldes passés de poder baixar a Quarta Catalana, a pujar a Segona i mantenir-s’hi. “Ell i el Miguel Ángel van formar un tàndem espectacular, i els estic enormement agraït”.

Els èxits del primer equip

El futbol base del club del Vallès Oriental ha viscut la seva época més pròspera, un fet que s’ha vist reflectit al primer equip, ja que part del bloc que va pujar el juvenil a Preferent la temporada 12/13 va ser un nucli important per l’ascens del Caldes de Castel a Segona Catalana el curs 13/14. Els Pere Vilardell, Óscar Vázquez, Jaime Jiménez i companyia, es van unir al grup dels Roger Castellvell, Arnau Fortuny i Juanjo Arévalo, i també a una peça indispensable per aquest èxit com l’ex de Barça B, Málaga i Betis, entre d’altres, Miguel Ángel Lozano. Així, l’equip blaugrana va arribar a una categoria en la que encadena la tercera temporada. Fita històrica tenint en compte que el Caldes tan sols havia aguantat un curs -el 93-94-, a l’equivalent de llavors, la Primera Regional. manelo2

‘’En la meva primera etapa de president, als anys 80, la major part de clubs del voltant estaven per sobre del Caldes: La Llagosta, Santa Perpètua, Lliçà, Montmeló, Palau, també el Sant Feliu de Codines… Avui, tret del Mollet i els equips de la zona de Granollers (Granollers, Les Franqueses, Cardedeu i Bellavista), que per població es pot permetre tenir tants conjunts en categories superiors, nosaltres podem dir que estem una o dues divisions per sobre després d’haver estat sempre a baix. Significa que alguna cosa hem fet bé’’, assenyala amb orgull un aficionat del Caldes de sentiment com el Manel, qui també ha fet créixer el club vallesà en l’aspecte econòmic: ‘’M’he fet un fart de buscar publicitat pel camp i sponsors però finalment hem aconseguit recursos suficients per cobrir amb garanties despeses com les dels sous dels entrenadors. Estic molt agraït a les empreses que han col·laborat i a l’empresa Sagalés, el nostre patrocinador principal. Sense ells tampoc hagués estat possible’’.

Tanmateix, i tot i la satisfacció d’haver conduït el Caldes al cim més alt que ha conegut mai, a Manel Garcia li queden dues espines clavades, una esportiva i l’altra relacionada també amb la millorada economia del club: ‘’A més de ser una persona ambiciosa, sóc algú que que estima moltíssim el CF Caldes i la meva aspiració era deixar el club el més alt possible, si podia ser a Primera Catalana. La temporada passada vam fer un projecte per tenir opcions d’ascens però quasi baixem. Reconec que no va sortir bé’’, admet l’ex-president del club blaugrana. ‘’Vam entrar amb el club amb dèficit i, encara que l’hem reduït, no el podrem deixar eixugat del tot a causa de la despesa de l’any passat pel primer equip, la no arribada d’alguns sponsors esperats i també els 60 nens que ens van marxar l’any passat, el que van suposar 24.000 euros d’ingresos menys’’ confessa Garcia.

Quins errors considera que ha comès Manel Garcia?

Al mateix temps que parla dels encerts i quina ha estat la fórmula de ‘èxit, el ja ex-president del CF Caldes no té por d’abordar en quins aspectes ha fallat. Les dues darreres temporades el futbol base del club ha experimentat un petit retrocés amb la pèrdua de tres categories: el juvenil A ha baixat a Primera després de tres anys a Preferent i benjamí A i aleví A ja no estan a Primera. ‘’Està clar que hem donat un pas enrere i jo sóc el màxim responsable que hagi passat. És evident que últimament alguna cosa no hem fet bé, com també és cert que l’aposta l’any passat per uns coordinadors nous i la figura del director esportiu no va dona els resultats esperats. Tot i així, jo no parlaria d’errors perquè les decisions que vam prendre van ser per benefici del club, encara que finalment no fossin adequades’’, explica Garcia. manelo3

Aplicant-se la dita que de vegades s’ha de donar un pas enrere per donar dos endavant, al CF Caldes no hi ha una preocupació excessiva per l’esmentada pèrdua de categories, ja que segueixen sortint talents de la pedrera calderina. La millor mostra, els quatre juvenils que han pujat al primer equip i, sobretot, que segueixen venint clubs del voltant i de no tan a la vora a endur-se joves perles, un cavall de batalla constant: ‘’És una lluita contínua. Si ve el Barça o l’Espanyol a buscar un noi, seré el primer que li digui que se’n vagi i inclús que ja el porto jo amb cotxe si els pares no poden. Però el que no pot ser és que els nens marxin a equips amb categories similars a les nostres. És un aspecte en què hi hem de treballar molt’’, se sincera el Manel.

També li correspon a Garcia respondre la gran pregunta que es fa tothom i en la que hi té alguna cosa a dir, com no, l’artífex de l’epoca més exitosa del club: Pot conèixer el Caldes un cim més alt del que ha arribat? ‘’Vull pensar que no, però és molt díficil. Tenim el problema de la doble opinió, és a dir, volem tenir els equips a dalt de tot, però no volem gastar. I si vols competir en categories altes amb la gent de casa no en tens prou, sempre hauràs d’agafar quatre o cinc puntals de fora, si et milloren el que tens. Podem donar una volta per tot el Vallès i veure com cap equip dels que estan a categories altes no tenen ni tan sols un 40% de jugadors que siguin de la casa’’, assegura l’ex-president del CF Caldes, que no té cap dubte sobre si la bona gestió i els resultats òptims seguiran amb Xavi Ortega, màxim dirigent en funcions i, de moment únic candidat per les eleccions del juny: ‘’Tinc amistat amb el Xavi de fa moltíssim anys, l’he vist néixer. És una persona que és de Caldes, que estima el club i que, per tant, segur que prendrà bones decisions per l’entitat’’, opina Garcia en una picada d’ullet al seu amic de tota la vida. Siguin quins siguin els presidents pròxims, de ben segur que sempre tindran com a referència la lliçó que ha ensenyat Manel Garcia: es pot arribar al cim i tocar els núvols sense deixar de tenir els peus a terra. A base d’ambició i, sobretot, de tenacitat.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here