La ruptura fibril·lar, una lesió que no hauríem de subestimar

0
5807

ESPORT I SALUT BM GRANOLLERS BMG - BM ZUAZO

Expliquem què són les ruptures fibril·lars, com prevenir-les i, sobretot, què hem de fer en cas de patir-ne una


Hi ha moltes maneres de referir-se a la ruptura fibril·lar, trencament muscular, síndrome de la pedrada, esquinç de fibres musculars, entre altres, però el que està clar és que és una de les lesions més habituals en la pràctica esportiva.

Una ruptura fibril·lar és l’esquinçament del teixit muscular a causa d’un excés de tensió que no pot suportar. Pot haver-hi diferents motius que poden provocar un trencament, però els més habituals són una elongació brusca de la musculatura o una contusió directa. És per això que la ruptura és més comuna en la pràctica d’esports explosius, de velocitat i amb canvis de ritme. La lesió provoca una pèrdua de la continuïtat de la fibra muscular en major o menor grau que genera una ferida del teixit, inflamació, vessament de sang (hematoma), dolor i impotència per continuar amb l’activitat esportiva.

La gravetat de la lesió anirà directament relacionada amb el nombre de fibres trencades o la longitud de la ruptura i les classifiquem en grau I, II, i III. Segons si és una micro ruptura, un trencament parcial o un trencament total del múscul. La zona muscular trencada i la direcció de la ruptura poden ser factors que compliquin la recuperació.

En cas de patir o sospitar d’haver patit una ruptura fibril·lar el més aconsellable és l’aturada immediata de l’activitat esportiva, aplicació de gel o fred per prevenir o minimitzar els afectes inflamatoris i acudir a un especialista per valorar la magnitud i gravetat de la lesió.

La fisioteràpia és el gran aliat en aquests casos. Un correcte diagnòstic i un tractament adequat a cada pacient proporcionaran una rehabilitació més ràpida, i sobretot, minimitzar les possibles recaigudes. Hem de tenir en compte que no hi ha un temps específic per curar aquesta lesió. Cal apuntar que no és ben bé cert el mite que diu que es necessita una setmana per centímetre trencat.

Tractament de fisioteràpia

Fase aguda: tractament de la fase inflamatòria inicial. Drenatge dels líquids extravasats, col·locació o no d’embenat compressiu o kinesiotape. Valoració i actuació sobre la musculatura afectada. Tractament amb corrents d’alta freqüència o tècnica Indiba.
Fase subaguda: inici de la mobilització, seguiment de la correcta cicatrització, exercicis específics de tipus isomètric o excèntric segons la necessitat de cada lesió, estirament, inici de càrrega muscular controlada.
Retorn a l’activitat esportiva: reforçament muscular i tornada a l’esport d’una manera progressiva i intel·ligent, tot el que hem fet anteriorment és incomplet si no li donem la importància que mereix aquesta fase. Freqüentment la passem per alt, i és una de les causes que pot comportar recaigudes.

Vols prevenir-les?

Evita la sobrecàrrega muscular, el sobre entrenament, respecta l’escalfament, treballa la flexibilitat i estiraments, i fes entrenaments compensats.
I sempre tingues present que l’estat general de salut, l’estrès, la incorrecta hidratació i nutrició, la fatiga i falta de descans, són alguns factors que ens poden ajudar a patir aquest, i tot tipus, de lesions. Acudiu al vostre terapeuta, us ajudarà i guiarà per una correcta prevenció i recuperació.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here