Són molts aquells que han intentat definir el terme èxit en l’àmbit de l’esport, però pocs ho han aconseguit amb un model tan efectiu com John Wooden


En el món del bàsquet i en l’esport en general, en la majoria de casos la gent recorda més la figura d’un jugador que no pas d’un entrenador, ja que el paper del primer és més protagonista que no pas el del segon, exceptuant alguns casos com és el cas de John Wooden. Nascut el 14 d’octubre de 1910 a Hall, Indiana, i mort el 4 de juny de 2010, va ser un entrenador de bàsquet nord-americà considerat el millor tècnic de la història de la NCAA, gràcies als 10 campionats aconseguits amb el seu equip de tota la vida, els UCLA Bruins, entre 1964 i 1975. És membre del ‘Basketball Hall of Fame’ com a jugador (1961) i com a entrenador (1973), una fita que només l’han aconseguit, a banda d’ell, Lenny Wilkens i Bill Sharman.

Formalment pensada i dissenyada per al bàsquet, la piràmide ideada per John Wooden va saltar als límits de la pista de joc i és aplicada actualment com una fórmula existencial d’assoliment de l’èxit. Wooden ens explica el veritable significat que té per a ell la paraula i tots aquells valors i principis que envolten l’esport, que no formen part del joc, però que, sens dubte, són imprescindibles per arribar a obtenir aquest èxit.

La Piràmide de l’Èxit, com va denominar Wooden al seu model, defineix els elements clau que ens permeten recórrer el camí que condueix a cada persona a aconseguir aquest punt culminant d’assoliment que anomenem èxit. El nord-americà va dissenyar un model en el qual s’integren una sèrie de valors i principis clau per a l’assoliment de l’èxit en qualsevol àmbit. Cal dir que aquest plantejament no es basa en la interacció d’accions, capacitats o actituds sinó, més aviat, en l’articulació precisament de principis i valors que han de regir el comportament humà perquè aquest sigui conduït a l’assoliment d’un èxit sostenible.

Està formada per tres grups: a la base hi trobem el treball, l’entusiasme, l’amistat, la cooperació i la lleialtat. Al cos de la piràmide: iniciativa, propòsit, auto-control, mantenir-se alerta, condició fisico-mental, destresa i esperit d’equip. I per últim, al vèrtex:  postura i gràcia, confiança i competitivitat.

Per acabar, només dir que pot servir com a model per tal de tenir una petita idea de com començar una temporada o treballar amb un grup nou de jugadors per tal d’arribar a assolir aquesta paraula de tant valor, ÈXIT!

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here