A La Jornada del Vallès parlem amb Jessed Hernández, un dels millors corredors de muntanya catalans. El corredor d’Inverse Team ha estat dues vegades subcampió de la Copa del Món Skyrunning, campió d’Espanya de curses verticals en tres ocasions i ha guanyat vàries proves internacionals, com l’Olympus Marathon d’Atenes. La darrera fita d’Hernández ha estat un segon lloc a l’Ultra Pirineu, de 110 km, el passat mes de setembre.


ENTREVISTA

Jessed, explica’ns com va començar la teva experiència amb el ‘trail running’.

Vaig començar a competir cap a l’any 2002. Fruit de treballar a Andorra vaig conèixer un company, el Luis San Vicente i anava a entrenar amb ell i també amb el Kilian Jornet. Recordo que aquella època va ser la que vaig començar a entrenar dur per la muntanya i a fer curses. Tot i això, ja feia 4 o 5 anys que corria per la muntanya, però l’època que he comentat va ser la que vaig començar a entrenar fort.

Com recordes aquella primera etapa?

Va ser una època molt maca, perquè tenia la il·lusió de tot principiant. Després amb els anys no és que vagis perdent la il·lusió, però ja és diferent perquè ja has viscut moltes coses i ja ho tens tot més vist.

Explica’ns en què consisteix el teu entrenament.

A l’hivern faig més volum, més tirades llargues a baixa intensitat i a mesura que s’acosta l’època de competicions vaig posant més intensitat als entrenaments, amb sèries i amb una càrrega més física en menys temps.

Quins són els indrets en els quals t’agrada més anar a entrenar?

Per exemple, un lloc que m’agrada molt per anar a entrenar és al Berguedà, a la Vall de Gresolet. Per mi és com màgic perquè estàs perdut enmig del bosc en plena natura i només sents els sorolls de la muntanya. Estàs allà tot sol i m’agrada molt aquest lloc, ja que em transmet molt bones sensacions.

“Un lloc que m’agrada molt per anar a entrenar és a la Vall de Gresolet. Per mi és com màgic perquè estàs perdut enmig del bosc, en plena natura, i només sents els sorolls de la muntanya” hernandez9

Practiques algun altre tipus d’esport per completar el teu entrenament?

Per entrenar, a part de córrer, també faig bici de muntanya i de carretera i esquí de fons a l’hivern. Així no només corro i també aprofito que m’agrada molt la bici per fer coses diferents.

Fins a quin punt has de sacrificar la teva vida personal per poder entrenar?

Per mi no és cap sacrifici perquè m’agrada i sóc feliç entrenant i donant-ho tot a la muntanya.

Fas alguna mena de dieta especial?

No en faig cap, menjo de tot i a més crec que s’ha de menjar de tot. Per entrenar, el cos, i més amb tantes hores que passem a la muntanya entrenant, el que vol són calories. Jo crec que el cos no vol menjar amanides o verdures, vol calories. Menjo de tot, pa amb tomàquet amb pernil, sucs de fruites, etc.

Què és el que més t’agrada del ‘trail running’?

El que més m’agrada és la muntanya, córrer per la muntanya, és com el meu hàbitat, m’hi sento bé, m’hi sento com a casa.

Com et sents més còmode, pujant o baixant?

Si estic en un bon estat de forma, em trobo còmode tant pujant com baixant.

Passem a parlar de la Cursa de la Vall del Congost. Erets un dels favorits per guanyar la Marató l’any passat, però per la pluja només vas poder participar a la Mitja i vas quedar tercer, com recordes l’experiència?

Sí, no es va celebrar la Marató per la climatologia i per la seguretat de tots els corredors es va decidir només córrer la Mitja. Crec que va ser una bona decisió per no posar en risc a cap corredor. Tot i que m’havia preparat la Marató, el cert és que la tercera posició a la Mitja va ser una bona posició, ja que en el mes de març normalment encara no estic en un nivell òptim de forma i hi havia corredors molt forts i ràpids.

Has participat ja en 6 edicions de la Vall del Congost. Com has vist l’evolució de la cursa en aquests darrers anys?

En els darrers anys s’ha anat professionalitzant i ha coincidit amb què s’han posat de moda les curses de muntanya. L’evolució ha estat, sobretot, en el nombre de participants perquè l’organització ha estat sempre molt bona, igual que el marcatge i el tracte amb el corredor.

“L’evolució de la cursa de la Vall del Congost ha estat sobretot en el nombre de participants perquè l’organització ha estat sempre molt bona, igual que el marcatge i el tracte amb el corredor” jessed-vdc

De les sis edicions que has participat a la Vall del Congost quina recordes amb més nostàlgia?

No sé quin any era exactament, 2003 o 2004, que vam anar-hi amb el Luis San Vicente, i vam arribar un quart d’hora després que s’hagués donat el tret de sortida, però la vam fer igual i, tot i això, vam quedar dels 30 primers. És cert que en altres he fet millor classificació però em quedo amb aquella per l’anècdota i perquè va ser la primera que vaig fer.

Com definiries el recorregut de la Vall del Congost?

És un recorregut que està molt bé, molt maco, amb molts corriols, però també molt trencacames i exigent. Sempre dic que és una de les curses que més m’agraden.

Amb quines expectatives afrontaràs la Vall del Congost d’enguany?

Amb tota la il·lusió del món, com sempre, perquè és de les millors curses que tenim aquí Catalunya i entrenaré molt fort per aconseguir un bon resultat.

Com has viscut aquest ‘boom’ de les curses de muntanya?

Per una banda està bé perquè hi ha més marques comercials implicades amb aquest esport i hi ha més oportunitats, però també s’ha perdut l’essència d’anys enrere, que era tot més familiar, anaves a una cursa i coneixies a tothom i era molt diferent.

“S’ha perdut l’essència que tenien les curses de muntanya anys enrere, eren més familiars, coneixies a tothom i era molt diferent” trail_img_3020

Quins moments recordes amb més nostàlgia de la teva carrera?

He viscut moments molt bons al llarg de tots aquests anys fent curses. No em quedaria amb una cursa que he guanyat, sinó amb viatges que he fet, amb les experiències viscudes al voltant de les curses, amb els companys de la Selecció Catalana, amb els amics amb els quals he competit, etc. A banda, em quedo amb que he pogut gaudir de llocs extraordinaris i paisatges únics.

Quina victòria ha estat per tu la més important al llarg de tots aquests anys?

Em quedaria amb diverses victòries. Una la ‘Sentiero delle Grigne’ a Itàlia i l’altra amb l’Olympus Marathon de Grècia, que l’he guanyat tres cops i gaudeixo molt fent-la.

Passem a parlar de l’Inverse Team. Aquest novembre fa un any de la creació de l’equip. Com has viscut formar part de l’equip durant aquesta temporada?

Per mi ha estat un honor i un privilegi que m’hagin donat l’oportunitat de formar part de l’equip Inverse. A banda, també estic molt agraït perquè des de fa 3 anys formo part d’Inverse i des de llavors he tingut el seu suport 100%, tant en els bons moments com en els que no ho han estat tant. M’han ajudat molt i estic molt content i agraït amb ells.

Des de la seva creació, com dèiem ara fa un any, el cap d’Inverse Team ha estat Toni de Arriba, més conegut en el món del ‘trail running’ com l‘abuelo’. Què t’ha aportat i com el definiries?

Si t’ho hagués de dir amb una paraula, et diria que és bastant isard perquè no fa cas a plans d’entrenament ni a dietes, ell va a córrrer a la muntanya que és la seva passió i “amb un par de huevos” com diu ell. Fa molts anys que el conec i crec que és un bon cap d’equip, ja que té molta experiència.

Aquest mes d’octubre vas fer 33 anys, encara tenim Jessed per estona?

Sí, jo crec que sí, tinc un amic, el Ricardo Mejía, que ha sigut dels millors del món i fa anys que corre. Té més de 50 anys i segueix guanyant carreres; és un exemple espectacular, ja que tot i l’edat segueix a un nivell molt alt. No sé si seguiré fins als 50 anys com ell, però sí que tinc la intenció de seguir molts anys més.

En els anys que et queden, quins reptes et marques?

Passar-m’ho bé, com fins ara; de fet és aquest el gran objectiu que tinc. A banda de participar en curses de nivell i intentar quedar entre els primers.

“En els anys que em queden el repte que em marco és passar-m’ho bé, a banda de participar en curses de nivell i intentar quedar entre els primers” 

jessed

Què creus que t’ha aportat el ‘trail running’ a la teva vida?

M’ha aportat viure moltes experiències, he visitat i conegut molt indrets diferents, i moltes persones i és tot això el que m’emporto.

Quina creus que és l’essència de les curses de muntanya?

Jo crec que l’essència és que els corredors per sobre de tot som persones que ens encanta i gaudim a la muntanya. Fa anys, quan em vaig iniciar en aquest món, els corredors eren persones que venien de fer altres activitats muntanyenques i començaven a córrer perquè s’estimaven la muntanya. Ara s’ha professionalitzat bastant més i s’ha tornat molt més competitiu i és tot diferent, tant les curses com els entrenaments, i la competitivitat és la que mana.

Moltes gràcies, Jessed!

A vosaltres.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here