L’HANDBOL SEGONS GUILLEM ESTAPÉ

“La tàctica individual no deixa de ser la utilització intel·ligent de la tècnica. Moltes vegades els entrenadors de base utilitzem la tàctica o l’estratègia en excés i amb això obtenim resultats esportius immediats. Això, però, és un greu error, ja que permet amagar les deficiències tècniques dels nostres jugadors/es però va en contra de la seva millora actual i futura”


En molts esports trobem situacions completament automàtiques i que es poden mecanitzar. És el cas d’un tir lliure a bàsquet, el drop o cop de càstig del rugbi, o qualsevol acció en l’atletisme com per exemple el salt d’alçada i allargada, el llançament de javelina o disc, etc. Aquests esports o accions requereixen d’un entrenament diferenciat molt centrat en la tècnica i on cada detall en el moviment és vital a l’hora d’aconseguir l’èxit.

L’handbol en aquest sentit és diferent! Es tracta d’un esport on totes les accions tenen un component de presa de decisions (tàctica individual) i per tant no les pots automatitzar. Posem pel cas l’acció més simple com és un llançament sol des de 6m; inclús en aquest cas el porter rival actua i es mou i per tant la teva decisió de xut variarà en funció de com sigui i com estigui el porter.

Aquest és un dels motius pels quals l’handbol és tan apassionant! Em considero un apassionat de la tàctica individual, ja que implica que els jugadors/es hagin de pensar en funció de l’entorn variant (situació a la pista, companys, rivals, etc.) per prendre la millor decisió en cada moment.

Com a tal, considero que els objectius dels entrenaments del dia a dia han de comportar oposició i/o desequilibri i així el jugador/a s’acostuma a que qualsevol exercici ofensiu o defensiu sigui diferent en cada repetició en funció de la variabilitat que li dona l’oposició. Amb aquest objectiu podem arribar a “crear” jugadors/es acostumats a pensar en tot moment i a prendre les millors decisions, és a dir, el que cal fer en cada moment.

Ara bé, tot es limita al que cal fer (tàctica)? NO! també té una importància cabdal el com ho faig? (tècnica). Tornem a l’exemple simple anterior del llançament davant de porter: tot i que decideixi correctament que efectuaré el llançament picat en bot, ja que he observat que el porter m’ha sortit en espagat (bona lectura tàctica individual), he de ser capaç d’impulsar-me bé en el salt, obrir-me bé cap a un dels laterals i no sobre el porter, girar el tronc si és necessari, obrir el braç/colze i fer el moviment de canell perquè la pilota no boti en excés i entri a porteria (bona tècnica). Fent el símil culinari, un bon cuiner ha de ser capaç de dissenyar un menú excel·lent per un perfil de clients en concret (tàctica-presa de decisions) i alhora ha de ser capaç de saber cuinar-lo (tècnica).

Com a tal, la tàctica individual no deixa de ser la utilització intel·ligent de la tècnica. Moltes vegades els entrenadors de base utilitzem la tàctica o l’estratègia en excés i amb això obtenim resultats esportius immediats. Això, però, és un greu error, ja que permet amagar les deficiències tècniques dels nostres jugadors/es però va en contra de la seva millora actual i futura. Per tant, sobretot en base, cal invertir moltes hores a treballar la tècnica individual per proveir als nens/es de les capacitats necessàries del seu lloc específic i així poder desenvolupar correctament la tàctica individual.

Com posem en pràctica tot això? Entrenar la tècnica sola i que l’entrenament sigui intens i divertit és una tasca complicada. Entrenar la tàctica sola va en detriment de dotar de capacitats tècniques als teus jugadors/es. Així que la meva proposta metodològica passa per integrar l’aprenentatge del treball tècnic i tàctic de forma simultània. Això permet al nen/a desenvolupar els aprenentatges tècnics de cada etapa de formació i addicionalment acostumar-lo a un entorn variant i obligar-lo a utilitzar el cervell i pensar per prendre les millors decisions en cada moment.

En molts casos serà necessari aprofundir en treballs específics individuals tècnics per corregir i/o millorar aspectes individuals del jugador/a. Són espais de tecnificació que com entrenadors hem de trobar en molts casos més enllà de les hores de pista. En aquests casos una imatge val més que mil paraules i com a tal, la utilització del vídeo i les noves tecnologies ens pots ser de gran utilitat perquè el jugadors/es es visualitzin i millorin la seva tècnica individual. En aquest vídeo podreu trobar per exemple un treball específic de millora de la tècnica dels pivots del BM La Roca que, en el cas del juvenil Xavier Bernad, implica incidir en la millora de la recepció a una mà, l’armat de braç, l’explosivitat en el lliscament i potenciar el tren inferior, entre d’altres.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here