Ernest Conesa: “Aquesta aventura pot ser l’últim tren per poder dedicar-me al món del futbol”

0
3621

A la Jornada del Vallès hem parlat amb Ernest Conesa (Granollers, 1994) just abans que emprengui una aventura que el portarà als Estats Units per fer el que més li agrada, jugar a futbol. Conesa, un mig centre organitzador amb una gran visió de joc i una gran capacitat tècnica, ha estat l’únic seleccionat, de més de 60 candidats, per l’empresa nord-americana Sports Unlimited per gaudir d’una beca per estudiar en una universitat dels Estats Units i, a la vegada, formar part del seu equip de futbol. El jove jugador vallesà es va formar a les categories inferiors de l’EC Granollers i després de passar per Mataró i CF Mollet, va debutar a Primera Catalana, amb només 18 anys, amb l’equip de la capital vallesana. Actualment jugava al CE Llerona a Tercera Catalana. Hem parlat de la seva trajectòria futbolística i de les expectatives i els objectius que es marca en aquesta aventura americana


Jordi Calls
Ben aviat marxes cap als Estats Units per acabar la carrera de Periodisme i jugar amb un equip de la lliga universitària de futbol, allà conegut com a ‘Soccer’. Explica’ns com es va gestionar aquesta aventura que et portarà a travessar l’Atlàntic.

Tot va començar quan un amic va veure un anunci al diari, en el qual anunciava que la Federació Catalana de Futbol organitzava unes proves de futbol, juntament amb una empresa nord-americana, Sports Unlimited, que es dedica a portar joves catalans cap als Estats Units per donar-los l’oportunitat de poder jugar en una lliga semiprofessional i a la vegada tenir cura dels seus estudis. Va ser llavors quan vaig decidir apuntar-me a aquestes proves, les quals requerien uns nivells d’anglès bàsics i estar estudiant una carrera universitària. Per Setmana Santa em vaig presentar a aquestes proves, que duraven dos dies i en les quals tècnics de les universitats nord-americanes avaluaven les nostres capacitats futbolístiques. Em van sortir bé i em van comunicar que havia estat seleccionat i a partir de llavors vam iniciar el procés de tots els papers i de totes les gestions per poder fer realitat aquest somni.

ernest conesa 2Com dius, un somni que et portarà a un país estranger a estudiar i a practicar l’esport que més t’agrada. A quina zona dels Estats Units vas?

Me’n vaig a la Universitat Friends University de la ciutat de Wichita, a l’estat de Kansas. L’apartat atlètic o esportiu de la universitat es diuen Falcons. Tinc constància que l’equip de futbol de la universitat va jugar la final de conferència i, tot i que van perdre, sé que vaig a un equip de qualitat amb bons jugadors. Es van quedar a un pas d’haver pogut jugar el campionat nacional universitari dels Estats Units i això demostra que és un equip de qualitat.

“Me’n vaig a la Universitat Friends University de la ciutat de Wichita, a l’estat de Kansas. L’apartat atlètic o esportiu de la universitat es diuen Falcons. Sé que vaig a un equip de qualitat amb bons jugadors”

Emprens una aventura que et deu omplir d’il·lusió. Quan temps tens previst estar als Estats Units?

Sí, realment estic molt il·lusionat. El temps que hi estaré depèn del reconeixement que em facin a la universitat de tots els crèdits i assignatures que he fet a la universitat d’aquí. De fet, em quedava només un semestre per acabar la carrera de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, però als Estats Units funciona diferent. Ja et dic, depèn del reconeixement que em facin allà. De totes maneres, calculo que hi estaré entre un any i un any i mig, tot i que estic obert a quedar-m’hi més temps, depèn com em vagi tot plegat.

Combinaràs l’esport amb la teva formació acadèmica, però també realitzaràs alguna activitat laboral?

Sí. Combinaré l’aspecte futbolístic, que seran dos entrenaments diaris i tres partits entre setmana, amb l’aspecte més acadèmic per tal d’acabar la carrera. A la vegada, treballaré 5 hores al dia, dins del campus de la universitat, tot i que encara no sé quina feina concreta serà. Potser em fan fer alguna feina a la biblioteca del campus o a la cafeteria, o algun altre servei, però el que sé segur és que serà dins del campus universitari. Això em servirà per pagar la part que haig d’aportar jo de la beca. Tot i anar als Estats Units amb una beca, jo he d’aportar una quantitat perquè aquest somni es pugui fer realitat.

“Combinaré l’aspecte futbolístic amb l’aspecte més acadèmic, per tal d’acabar la carrera. A la vegada, treballaré 5 hores al dia, dins del campus de la universitat”

Ernest Conesa 3Quines expectatives tens i quins objectius et marques en aquesta aventura que iniciaràs en breu?

A curt termini em marco tenir una adaptació el més ràpida possible. Sé que tot dependrà de mi, perquè serà un canvi de país, de llengua, de cultura, etc. Sé que l’exigència que tindré tant acadèmica com esportiva serà força alta, però ho afronto amb moltes ganes i molta il·lusió. A mig termini em marco poder gaudir de l’experiència perquè vaig allà principalment amb el motiu futbolístic i vull poder gaudir del futbol. Sé que en petita part les normes canvien, no sé encara en què canvia, però m’hi hauré d’adaptar. Bàsicament vull viure l’experiència americana aportant el màxim de mi, des d’una posició el més humil i treballadora possible. A llarg termini estic obert a tot el que pugui venir, ja sigui poder allargar el termini d’anys que estigui allà o si el meu rendiment és alt i hi ha un equip interessat poder estudiar-ho. La veritat és que no tanco les portes a res.

“Sé que l’exigència que tindré tant acadèmica com esportiva serà força alta, però ho afronto amb moltes ganes i molta il·lusió”

És el que t’anava a comentar. Tens 20 anys, amb una formació futbolística privilegiada aquí Catalunya i concretament t’has format en els millors equips del Vallès Oriental. Tenint en compte això, creus que pots tenir un horitzó futbolístic als Estats Units?

Estic totalment obert al que pugui passar, és el que et comentava. Hi ha hagut diversos trens durant aquests anys en la meva formació futbolística que no he pogut agafar per diversos motius, però sé aquesta aventura pot ser l’últim tren per poder dedicar-me al món del futbol i estic amb tota la voluntat i totes les capacitats per poder agafar-lo. Estic totalment obert a qualsevol opció que pugui donar-me un futur allà, ja sigui futbolístic o fins i tot acadèmic.

Ens has parlat metafòricament de trens que per diversos motius no vas poder agafar. Explica’ns a quins et referies.

No és res oficial, però quan estava a la Divisió d’Honor amb el Mataró, en categoria cadet, crec que vaig fer una bona campanya, sobretot a la primera volta de la lliga i vaig començar a rebre notícies que el Barça estava interessat en mi. Sé que hi va haver aquesta situació, que estaven seguint-me, però vaig tenir molta mala sort. En un entrenament em vaig lesionar i em vaig trencar el canell i precisament va ser el següent cap de setmana que van venir a veure’m i no vaig poder jugar. Després vaig estar dos mesos parat i ja no vaig rebre més notícies.

“Tinc constància que quan jugava a la Divisió d’Honor, amb el Mataró, el Barça es va interessar en mi”

ernest conesa 45

També vaig estar entrenant, amb només 15 anys, amb l’equip de Primera Catalana del Mollet, que entrenava Albert Garcia. Aquell any jugava amb el juvenil de Primera Divisió del Mollet i l’Albert em cridava per entrenar amb el primer equip. Al final d’aquella temporada vaig tornar al Granollers, al juvenil A i Dani Rizaldos i Raul Matito també em cridaven per entrenar amb el primer equip. Va ser aquella temporada que, amb 18 anys, vaig debutar a Primera Catalana amb l’EC Granollers, al camp del Sant Feliu de Guíxols i també vaig jugar algun partit més. Tanmateix, en aquella etapa vaig prioritzar l’aspecte acadèmic abans que el futbol, però si no hagués estat així potser hagués pogut aspirar a alguna cosa més.

Explica’ns com va començar el teu contacte amb el món del futbol.

Vaig començar a l’escoleta del Granollers on hi vaig estar fins a la categoria de cadet B. Aquella temporada vam guanyar la lliga, havíem guanyat lligues en temporades anteriors, però aquella va ser especial per l’equip que teníem. Després vaig fitxar pel Mataró, en categoria de cadet de segon any i vaig poder competir a la Divisió d’Honor. Posteriorment, vaig estar dos anys al CF Mollet, on vaig estar amb el juvenil de Primera del Mollet i entrenant amb el primer equip d’Albert Garcia, que ara entrena el Granollers, i després per tema d’estudis i qüestions de prioritats vaig tornar a Granollers en categoria juvenil. Allà vaig coincidir amb el Raul Vilaseca, l’entrenador que m’ha entrenat fins ara al Llerona i amb alguns companys també del primer equip franquesí. Aquella temporada, que era la 2012-2013, vam guanyar la lliga de Primera amb l’Esport Club i com he dit abans, vaig tenir l’oportunitat de debutar a Primera Catalana amb el Raul Matito d’entrenador. Llavors vaig començar la pretemporada, però vaig marxar al Bigues i Riells perquè visc allà i per tema transport no em podia desplaçar a Granollers.

“Vaig començar a l’escoleta del Granollers on hi vaig estar fins a la categoria de cadet B. Aquella temporada vam guanyar la lliga, havíem guanyat lligues en temporades anteriors però aquella va ser especial per l’equip que teníem”

ernest 5Quin és l’entrenador que t’ha marcat més en la teva trajectòria futbolística?

Per una banda, els germans Coromines, els tècnics que vaig tenir a la temporada a Divisió d’Honor cadet amb el Mataró. Tenien grans coneixements de futbol i sobretot ens van ensenyar molt i vam poder aprendre moltíssim. Va ser una temporada que vam perdre pràcticament tots els partits, tenint en compte que estàvem a la màxima divisió de la categoria, però vaig acabar amb la sensació d’haver après molt més que les anteriors temporades. Per altra banda, també vaig aprendre molt amb l’Albert Garcia en la meva etapa a Mollet. Per mi l’Albert és un gran entrenador i una gran persona a qui li dec un gran respecte i molt agraïment per les oportunitats que em va donar i per tot el que va confiar en mi. Gràcies a ell amb només 15 anys entrenava amb el primer equip del Mollet. També vull destacar Raul Vilaseca, que ha estat molt important per mi i amb qui he coincidit en dues etapes, primer a Granollers i ara a Llerona. Per últim, tot i que era molt petit, guardo molt bon record de l’Oriol Vila que em va entrenar quan era benjamí de l’EC Granollers i jugàvem a Preferent contra Barça i Espanyol, entre altres.

“Crec que he estat un privilegiat d’haver-me format i jugat amb grans jugadors i d’haver tingut entrenadors molt bons que m’han ajudat a aprendre moltíssim”

Quina època guardes amb més bon record de la teva trajectòria futbolística? Potser pel que ens has comentat, la de Mataró a Divisió d’Honor amb els germans Coromines?

Sí, exactament. Va ser una temporada en la qual vaig fer un salt qualitatiu molt important, en aspectes tècnics però també pel que fa a valors i formació. Vaig jugar contra jugadors que ara mateix estan a Primera Divisió com el Gerard Deulofeu o Mamadou Sylla, que recentment ha signat un contracte amb l’Espanyol. De fet, amb el Mamadou vaig coincidir al mateix equip a l’aleví de l’EC Granollers. En definitiva, crec que he estat un privilegiat d’haver-me format i jugat amb grans jugadors i d’haver tingut entrenadors molt bons que m’han ajudat a aprendre moltíssim.

Et desitjo tota la sort del món en aquesta nova aventura. Tornarem a parlar perquè ens expliquis com et va l’aventura. Molta força i endavant!

Moltes gràcies Jordi, totalment encantat de poder col·laborar amb vosaltres.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here