AIR GOAL COACHING

El dia 31 de desembre de cada any i ben entrada la matinada, envoltats d’una flaire d’alcohol excessiu en molts dels casos, és el moment que realitzem els bons propòsits de cara a l’any entrant. Sembla que s’acabi el món tot i que aparentment tothom és la mar de feliç. Però per què tothom acaba jugant al joc de voler ser millor durant el proper any? Una autèntica contradicció.


Confusos per l’eufòria, fem un ràpid i inconscient balanç, en traiem un fugaç esbós i llancem al vent falses promeses:  deixar de fumar, fer esport regularment, portar una dieta equilibrada, canviar de pis o de feina, passar més temps en família, etc. Realment només tenim la intenció de posar fil a l’agulla, però aquest és només el primer pas, ens cal molt més per acabar cosint el coixí sencer. Per millorar aquells aspectes que ens desagraden ens calen tres ingredients:  convenciment, sentit i constància.

Enguany i en previsió de la redacció d’aquest article, em vaig proposar (mai més ben dit), substituir l’emoció de les campanades, el raïm, el cotilló i la parafernàlia de la festa posterior per una cosa molt més interessant. Realitzar una llista dels bons propòsits d’any nou de la gent més diversa.

Durant el transcurs de la festa de Cap d’Any del poble, que per cert era plena de gom a gom, vaig anar preguntant un per un a tots els assistents quin era el seu bon propòsit de cara a l’any entrant. La celebració  era molt familiar i hi havia persones de totes les edats. Bingo! Podia semblar a priori una mica ‘friqui’ la meva intenció, però el tarannà de la celebració i l’excepcionalitat de la data em van ajudar a confeccionar el llistat complet. Diguem que majoritàriament la gent em va respondre sense massa complicacions. El dia 31 de desembre de cada any la gent és més amable del que és habitual.

Molts dels reptes que van configurar la meva extensa llista van resultar ser els típics tòpics superficials; tots, excepte un parell, que em van deixar un xic inquiet. Aquests dos propòsits, encara a dia d’avui, em porten pels camins de la reflexió. Vull compartir-los amb vosaltres. FESTA CAP D'ANY

El primer gran propòsit el vaig treure d’una persona que tenia vora setanta anys. El segon, d’un nen que calculo que rondava els vuit. Però bé, no sóc massa bo en això d’endevinar les edats de les persones. Tots dos malgrat la diferència d’edat van resultar tenir dues coses en comú: aparentment no gaudien gaire de la festa i van ser els dos únics que van demanar-me uns breus instants per donar-me la seva resposta.

El propòsit de la persona gran va ser força contundent. “Que la meva família valori molt més tot el que té”. Em va semblar fantàstic. Va ser l’únic que va fer un propòsit pensant en els altres. A més a més, la seva sol·licitud era al voltant  d’un valor que escasseja amb escreix a la nostra societat.

El propòsit de l’infant no em va sorprendre tant. Pel fet de ser poc esperat no em va deixar de semblar important. El nen volia de cara al 2017 portar-se molt bé, així els Reis Mags d’Orient li portarien totes les joguines que demanés. Meravellós: ser ambiciós actuant amb valors.

Al acabar la festa vaig arribar a la conclusió que aquells dos eren els millors propòsits de la meva llista. I encara més quan a la sortida de la revetlla em vaig adonar que els dos protagonistes anònims d’aquesta història es van agafar de la mà. Efectivament van resultar ser avi i nét.

Després d’una fiblada a la pell vaig experimentar una emoció desconeguda, gens comparable al paripé de qualsevol altre Cap d’Any. Vaig quadrar el cercle de les meves intencions. Ja ho diuen que el punt mitjà de les coses acostuma a ser l’òptim. Equilibrem el fet de valorar el que tenim i el fet de ser ambiciosos. Sempre actuant amb bons valors i pensant en els altres. Sense dubte i sense saber-ho, l’avi i el nét em van donar una lliçó de vida amb els dos millors propòsits d’any nou. La societat i la vida en general hauria de funcionar com aquella agafada de mà a les tres de la matinada.    

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here