A La Jornada del Vallès parlem amb Carles Santaló, porter de l’EC Granollers (Vilassar de Mar, 1997). Tot i ser el porter suplent, Santaló, que va arribar al club granollerí a començaments de temporada, ja ha defensat en vàries ocasions la porteria del club del camp del carrer Girona. A banda del futbol ‘real’, però, el jove maresmenc amaga un gran secret: és un dels 20 millors jugadors del món del joc FIFA per ‘Play Station’ i té prop de 80.000 subscriptors a youtube


Text: Emma Montané / Fotos: Felix Sancho

Vas arribar a l’Esport Club Granollers aquesta temporada com a nou fitxatge, procedent del juvenil Divisió d’Honor del Girona. Com va sorgir el teu fitxatge?

Era al principi de temporada. Entrenava amb el Vilassar, perquè visc allà, i venia de passar un any complicat a Girona i es van posar en contacte en mi. Primerament vaig dir que no, però al cap d’uns dies m’ho vaig repensar i aquí estic, la veritat és que estic molt content de formar part de l’EC Granollers.

Per què la teva resposta inicialment va ser negativa?

Perquè venia de dues temporades molt complicades. Primer vaig estar a l’Espanyol, on vaig començar bé però a poc a poc vaig acabar a la banqueta. Haig de reconèixer que el meu company era molt bo amb els peus i jo no tant, i a l’Espanyol en aquell moment el que volien era un joc de peus, de toc des del darrere. Després vaig estar al Girona, un any de molta competència i volia tranquil·litat. Volia tornar a casa, estar tranquil, un any per mi… Però l’endemà de la trucada de l’Hugo, l’entrenador de porters del club, vaig pensar que podria ser una bona experiència i vaig decidir acceptar.

Com està sent l’experiència de jugar a Tercera Divisió?

Doncs molt bona, em pensava que no jugaria gens i al final per lesions del meu company Víctor Colchero he pogut tenir minuts.

Vas debutar davant de l’actual líder, un camp molt complicat i les sensacions que vas donar a la graderia, així com al ‘staff’ tècnic van ser molt bones. Et veus en un futur a Tercera Divisió o a categories superiors?

Tercera Divisió és la categoria perfecte per poder compaginar el que vull fer amb el futbol. A més és una categoria molt competitiva. No em veig a categories superiors perquè ja seria un nivell d’exigència molt alt que no podria complir, ja que tinc altres coses a les quals em vull dedicar.

Després parlarem d’aquestes “coses” a les quals et vols dedicar. Per un porter tan jove, només tens 19 anys, com es porta el fet d’encaixar sis gols en un partit?

Mira, jo ja li vaig dir al meu pare. És el primer cop que encaixava sis gols des que jugo a futbol 11 i vaig sortir del camp dient: he encaixat sis gols, no sé on sóc, no sé per on han vingut els gols. És cert que després del partit estava molt trist i desmotivat, però l’endemà a l’entreno ja vaig tornar a recuperar la motivació  i estic amb molta confiança.

Tenies molt clar des de petit que volies ser porter?

Ho tenia molt clar. De petit és la posició que ningú vol. El típic partit de futbol on ningú vol ser porter, doncs així vaig començar jo. De fet de petit, jugava a waterpolo i també era porter. Vull dir que sí, ho tenia molt clar que volia ser porter.

Deixant de banda l’Esport Club, parlem ara del teu ‘hobbie’ principal. Explica’ns aquesta afició per la ‘Play Station’ i els vídeos que penges al teu canal de youtube.

Aquest any m’anava a prendre un any tranquil i jo sóc molt inquiet, aleshores vaig dir que havia de fer quelcom. A mi el que m’agrada és jugar a la ‘Play Station’  i més concretament al FIFA. Aleshores, vaig pensar perquè no crear un canal de Youtube i fer vídeos tutorials. És el que més m’agrada, gravar-me, explicar com jugar millor. Jo recordo que el meu germà em deia, d’aquí un any 6.000 seguidors, i jo li deia: Ni en broma! Clar, portàvem solament una setmana i en portàvem 1.000. Ara som prop de 80.000. Se’m fa molt estrany.

El teu entorn què en diu de que siguis tan mediàtic en aquest món?

Al principi jo i el meu germà no li vam explicar a ningú. Quan es va començar a fer més viral se’ls i va fer molt estrany, però estan molt contents.

Has disputat campionats d’Espanya fins i tot…

Sí, de fet vaig viatjar a Madrid fa poc, em vaig classificar però no vaig guanyar. Hi havia gent que portava molts anys jugant i molta competència.

Tens intenció de seguir competint i fins i tot classificar-te per un mundial?

Sí, de fet, he estat jugant i d’aquí un mes és la classificació pel mundial i si em classifiqués seria molt feliç.

Tot això ho has après a base de jugar a la ‘Play Station’?

Sí sí, tot jugant amb el meu germà i ‘online’. Fins aquest any, que ja feien comparacions en un rànquing i em trobava el 20 del món. Llavors vaig pensar que era el moment d’anar més enllà i prendre-m’ho seriosament.

Tens pensat dedicar-t’hi professionalment?

Tant de bo.  Em faria molt feliç. Ara mateix si li diguessis a qualsevol nen que et paguen per jugar a la ‘play’, tothom et diria que sí. Si puc aconseguir-ho endavant. Sense cap mena de dubte.

Els nens del futbol base de l’Esport Club Granollers, fins i tot, s’esperen a que surtis del vestuari perquè els hi donis consells. T’admiren molt.

Sí, va ser graciós perquè l’altre dia vaig ser dels últims en sortir del vestuari i quan surto veig que hi ha molts nens dient va Kolderiu, endavant, què puc fer quan…? Clar, jo quan veig això se’m fa molt estrany. També que em parin pel carrer i que em demanin fotos, no ho sé, és molt estrany tot plegat. Em poso més nerviós jo que tots els nens que em paren.

És el preu de fer-se famós dins d’aquest món. Explica’m una mica com va ser l’experiència del campionat d’Espanya.

Hi ha una tensió que no havia viscut mai. Clar, vulguis o no en els partits de futbol tu pots respirar, en un córner, falta, fora de banda… però als campionats no. Són partits de 12 minuts d’una tensió molt gran. Però tot són experiències, a més a més tothom té el mateix ‘feeling’ i comparteix la mateixa passió.

Com compagines el futbol, estudis i mantenir el teu canal de youtube?

Doncs és difícil perquè porta molta feina i entrenant tres o quatre dies per setmana, sembla que no, però et treu temps. El que he fet aquest any és estudiar a distància i jugar-m’ho tot a l’avaluació final. L’any que ve, que tinc intenció de canviar d’universitat, crec que sí que m’ho podré compaginar millor.

Set veu un noi tranquil dins i fora del camp. Als campionats també ets així?

Sí, sóc bastant tranquil de fet als campionats el màxim que faig és mirar el sostre i tornar a agafar el comandament. Sí que és cert que hi ha gent que es torna molt boja, per exemple que tiren el comandament o criden… Si t’enfades vas a pitjor sempre, així que millor agafar-s’ho amb calma.

Concentració quan jugues a la ‘Play’ i quan estàs sota pals? Com és Carles Santaló?

A la ‘Play Station’ són 12 minuts i al camp són 90, no puc tenir la mateixa concentració. Un cop faig la primera parada ja estic més tranquil, quan jugo a la ‘play’ és tensió durant els 12 minuts.

Com s’ho van prendre els teus companys de vestuari quan van saber que Carles Santaló és Kolderiu?

Van al·lucinar. Quan ho van saber em van començar a preguntar i a dir-me que no aparentava per res tenir aquesta segona faceta (riu).  Clar, imagina’t, sóc dels més petits de la plantilla, jugo i comparteixo vestuari amb nois de 30-33 anys, alguns són pares! Aleshores, es van sorprendre molt i també van riure molt.

Una entrevista d’Emma Montané

Podeu veure el canal de youtube de Carles Santaló aquí

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here