A La Jornada del Vallès parlem amb Carles Gil (Granollers, 1984), entrenador durant 11 temporades al FC Barcelona, porter de futbol i cap d’esports de Ràdio Granollers, els últims 15 anys. Gil ha decidit deixar el millor club del món i la seva tasca periodística a la seva Granollers natal per emprendre una aventura als Estats Units on dirigirà el departament de porters d’Sports Soccer Academy per tot el continent americà. Parlem amb el vallesà de la nova etapa professional que començarà a finals de setembre i ens endinsem en profunditat en la seva trajectòria en el món del futbol, tant d’entrenador com de jugador, des dels seus inicis fins a l’actualitat


15ENTREVISTA

Carles, parla’ns de l’aventura americana que emprendràs a finals del mes de setembre.

He signat un contracte per tres temporades amb l’empresa Sports Soccer Academy, que popularment es coneix com a ‘Barcelona Elite’, per ser l’encarregat de l’àrea de porters en un projecte que es desenvoluparà als Estats Units.

Quina serà la teva tasca concreta?

La meva tasca serà coordinar la captació i formació d’entrenadors de porters i també de porters a totes les ciutats on el projecte es vagi desenvolupant, que de moment són Denver i Dallas i en breu Boston, San Diego, Colorado Springs i San Francisco. El nostre objectiu és tenir uns 40 porters a cada ciutat i quatre entrenadors de porters, dels quals un serà el coordinador. Amb tots aquests entrenadors de porters seleccionats realitzarem una formació inicial i una formació continuada. Molt similar a Can Barça, la meva tasca serà transmetre la nostra metodologia de treball, el nostre full de ruta, en el qual mitjançant el descobriment, l’ordre i el treball ens hem de divertir molt, mirant molt pel nen i el seu entorn. Volem que cada dia siguin millors porters i, a més a més, juguin com un jugador de camp més.

Com afrontes aquest gran repte?

Amb molta il·lusió i màxim convenciment. D’entrada treballarem amb porters de 6 a 12 anys i entre d’altres, els hi ensenyarem que el porter és un jugador més. Evidentment el porter ha de parar pilotes, és un jugador clau sota pals, però també fora de porteria. El porter ha de parar, ha de dominar els espais, ha d’anar molt bé amb el joc de peus (Ter Stegen n’és un clar exemple) i ha d’entendre el joc per poder-se anticipar davant les situacions del joc que ho requereixin. La nostra metodologia de treball, que és organitzada i atrevida, funcionarà molt bé als Estats Units. Tot i així ens haurem d’adaptar a cada context i actuar de manera gradual i coherent.

“El porter ha de parar, ha de dominar els espais, ha d’anar molt bé amb el joc de peus i ha d’entendre el joc per poder anticipar-se si la situació ho requereix”

13
El vallesà donant indicacions a un porter aleví en un torneig en ple mes de desembre
Qui formeu part d’aquesta aventura?

Als Estats Units ja hi ha els dos líders d’aquest projecte: Jordi Blanco i Ignacio Velázquez. Blanco és exentrenador de l’escola del Barça i les últimes temporades va ser director de l’escola del Barça a Brasil. Velázquez, per la seva part, ha realitzat campus amb l’Escola del Barça, és exentrenador del Sant Cugat i empresari.

Per altra banda, el projecte també compta amb diversos entrenadors catalans. És el cas del Sergio Toran, exdirector de l’escola del Barça al Marroc, que dirigeix l’escola de Denver i l’Héctor Galan, exentrenador del futbol base de la Gramanet, que està a Dallas. Amb mi, però, a finals de setembre marxaran 3 entrenadors més: Fran Escalzo, que entrenava al Mercantil, Jordi Forriol, que entrenava al Sant Cugat, i Víctor Torres, també de la Grama. Tots ells seran els directors de les pròximes escoles de Barcelona Elite als Estats Units.

Com està previst que vagi creixent el projecte?

Ara mateix hi ha la seu central, que és a Denver, i l’altre seu que està en funcionament és a Dallas. Denver està més desenvolupada i és on es va començar. Properament s’obriran 4 escoles més, totes dirigides per tècnics catalans amb dilatada experiència al futbol base d’aquí. L’objectiu és anar entrant per la majoria del territori americà per anar ensenyant la nostra metodologia. Dins de totes aquestes escoles, a part dels jugadors, hi tindrem els porters i l’escola de porters. A cada ciutat hi haurà una escola de porters, on hi podran venir els propis o d’altres que no estiguin a l’escola i que vinguin d’altres ciutats o pobles.

Jo aniré a totes les ciutats on Barcelona Elite establirà escola i faré una convocatòria d’entrenadors. Aquesta convocatòria consistirà en unes proves i els entrenadors que cregui que s’adapten més a la nostra filosofia els fitxarem i els hi farem una formació inicial a Denver. Durant tot l’any, de manera gradual i sempre començant per Denver, em desplaçaré a les diferents ciutats a fer formació continuada amb tots els nostres tècnics. Tindrem entre tres i quatre entrenadors (depenent de la demanda) a cada ciutat, dels quals un serà el coordinador.

“La seu central del projecte és a Denver i la seu de Dallas també està en funcionament. Properament s’obriran 4 escoles més i l’objectiu será traslladar la nostre idea i anar expendint el projecte pel continent americà”

17
Carles Gil donant una xerrada teòrica als porters del futbol formatiu blaugrana
El projecte és molt interessant i tenint en compte que alguns de vosaltres veniu amb segell Barça i que el ‘soccer’ està en plena pujada pot ser que realment tingueu molt èxit.

Pel temps que s’hi porta de moment la resposta és boníssima. De moment, entre Denver i Dallas amb escoles i campus tenim uns 350 jugadors, així que la resposta inicial ha estat molt bona. A cada ciutat hi haurà una o dues instal·lacions que estaran contractades per ‘Barcelona Elite’ i aquí treballarem.

L’entrenador espanyol ven molt, el català encara més, però el que ve de Barcelona i/o del Barça ja és “la ostia”. Jo he estat 11 anys al club, d’aquests, 2 he estat a l’escola del Barça, 2 de segon entrenador del Benjamí A del Barça, 2 de segon entrenador de l’àrea de porters del futbol 7 al formatiu, i 5 de coordinador dels porters de futbol 7. Això, evidentment, ha estat important perquè creguin que sóc un perfil interessant a l’hora de desenvolupar aquesta tasca als Estats Units.

“La meva experiència a Can Barça ha estat important perquè creguin que el meu perfil és interessant a l’hora de desenvolupar aquesta tasca als Estats Units”

4
Indicacions prèvies abans de començar un partit
Què et va fer decidir a emprendre aquesta aventura?

Sortir de la zona de confort et fa créixer i hauria d’estar més de moda. Aquí ho tenia tot assegurat amb Ràdio Granollers i el Barça, però el cos em demanava un canvi. A part d’això, bàsicament em van fer decidir tres motius. Un, mirar de seguir creixent personalment en un país que és una potència mundial. Dos, aprendre molt bé l’idioma, ja que l’anglès és la llengua mundial i l’haig de millorar molt. I tres, l’experiència familiar. Que la meva dona i la meva filla puguin gaudir d’una experiència d’aquest grau a un altre país serà molt positiu per elles.

Com es va gestar la proposta que ocasiona que deixis Catalunya i viatgis amb la teva família als Estats Units?

Jo tinc una molt bona relació amb el Jordi Blanco, que és el vicepresident d’aquesta empresa. En la meva cinquena temporada al Barça vaig començar un centre de tecnificació del Barça a Granollers, dos anys, i després a Vilanova del Vallès. El primer any va ser a Can Gili, al camp del Finsobe, els portava jo, vaig proposar-li al Jordi Blanco que vingués a entrenar amb nosaltres, va venir, vam estar una temporada junts i va funcionar molt bé.

Un dia parlant amb ell em va comentar el projecte que tenien entre mans i em va proposar el tema de portar els porters. Em van demanar un projecte a executar amb ells als Estats Units, els hi vaig presentar, els va agradar, el van aceptar i a partir d’aquí ja ens vam entendre. Arriscaré una mica, perquè deixar el Barça, la ràdio i tot el d’aquí no és fàcil, però és una clara inversió de futur amb un present sòlid. Al març els hi vaig dir que tiràvem endavant. Anirà genial. Vull agraïr al granollerí Hèctor Umbert, d’Intermedia Sport, el seu assesorament a l’hora de prendre la decisió. En canvis com aquests sempre t’has de posar en mans de gent competent com ell.

Arriscaré una mica perquè deixar el Barça, la ràdio i tot el d’aquí no és fàcil, però és una clara inversió de futur amb un present sòlid”

6
Un dels comiats, amb samarreta firmada inclosa, que li van fer els companys de porters al futbol formatiu del Barça
El fet d’haver estat 11 anys al futbol formatiu de Can Barça t’ha obert aquesta porta. Quin balanç fas de tots aquests anys al planter del millor club del món? Algun record especial?

Sempre n’estaré agraït, és el club de futbol més gran que existeix, pesi a qui li pesi. Estar al Barça t’obre les portes al futur. Cada any que hi passes és una gran experiència en tots els àmbits. El club porta en si unes possibilitats brutals i no és fàcil adaptar-s’hi, però quan portes tant de temps i hi has treballat tant, fas balanç i veus que hi has après moltíssim. És un club espectacular que ens forma com a tècnics, com a persones i ens dóna l’opció de créixer molt com a entrenadors.

Gràcies al Barça he pogut contrastar maneres d’entendre el futbol realitzant campus a països com Itàlia, Finlàndia, Suècia o la Xina, coneixent gent impresionant, com per exemple l’ex capità de la Roma abans de Francesco Totti, en Giuseppe Giannini, o el directiu del Bologna i dels Impact Montrreal de la MLS Luca Bergamini, amb els quals guardo una estreta relació. També m’ha permès conèixer en el seu dia a grans icones del futbol italià com Dino Zoff, Bruno Conti o Gianluca Pagliuca.

Sempre estaré agraït al Barça, és el club de futbol més gran que existeix, pesi a qui li pesi. Estar al club blaugrana t’obre les portes al futur. Cada any que hi passes és una gran experiència en tots els àmbits”

25
Carles Gil a la dreta amb l’aleví A de Marc Serra i Pau Moral celebrant el MIC 2016 després de guanyar 4-0 al Madrid en una final disputada al Nou Estadi de Palamós
Situem-nos a l’any 2005, com entres a formar part del futbol formatiu del Barça?

A casa sempre hem estat una família d’esportistes (quina paciència per la meva santa mare). Quasi tot ve provocat perquè el meu pare, l’Isidre Gil, va estar 11 anys de coordinador a l’època daurada del Granollers, als anys 90, i ara en porta 17 a la secretaria tècnica del Barça. Ell sempre ens ha inculcat l’esport com a eina integradora i també com a una manera de transmetre valors.

La meva entrada al Barça va ser perquè jo seguia el meu pare allà on anava. Quan estava aquí Granollers, dissabtes, diumenges m’agafava de la mà em donava 20 duros i sempre estava amb ell allà al camp del carrer Girona o a qualsevol camp de Catalunya. Un dia acompanyant-lo al camp del Mataró vaig conèixer el Jordi Rovira, un amic seu que dirigia la part esportiva de l’escola del Barça. Bé, el fet és que al cap d’uns dies el Jordi em va proposar de formar part de l’escola del Barça. Em va fer molta il·lusió i aquí va començar el meu periple al club, primer com a entrenador i després especialitzat amb el tema de porters, que crec que serà al que em dedicaré sempre. D’aquella època tinc molt bon record d’en Miquel Puig un dels ‘ jefes ‘ més eficient que he conegut.

“El meu pare Isidre sempre ens ha intentat inculcar l’esport com a eina integradora i també com a una manera de transmetre valors”

Quins equips has dirigit i quines han estat les teves tasques en aquests 11 anys?

22Vaig començar a l’escola del FC Barcelona la temporada 2005-2006. La primera temporada a Can Barça vaig portar equips prebenjamis i benjamins de l’escola, el segon any vaig entrenar prebenjamis i alevins. Després d’aquell segon any em van promocionar al futbol base. El Pep Boada, que és el màxim responsable de la secretaria tècnica del futbol base del Barça, i que va entrenar el ja desaparegut Barça C, va ser decisiu pel meu ingrés al formatiu. Era un somni.

Aquí vaig tenir la sort de coincidir amb un gran entrenador, el Xavi Ferrando. Un clàssic del Barça, el coordinador d’aquella época, Albert Benaiges, va nombrar al Xavi com a tècnic del Benjamí A, i a mi com a segon. Amb el Xavi vam fer molta amistat després d’aquests dos anys junts al club i puc garantir que és un dels tècnics amb més coneixements que he conegut mai. Aquells jugadors d’entre els quals hi havia l’Oriol Busquets, l’Òscar Mingueza o en Guillem Jaime (actual Juvenil A del Barça ) en van aprendre molt d’en Xavi.

Quan començava la cinquena temporada, el Barça va decidir donar més volada a l’àrea de porters encapçalada per en Ricard Segarra. Així, van decidir que el Xavi Ferrando i jo, juntament amb el Sergi Uclés, que era assistent de l’Aleví A del Barça, entréssim en aquesta nova àrea de porters; el Xavi com a primer entrenador de l’àrea de porters de futbol 7 i jo com a segon de la mateixa àrea. Aquesta va ser la meva tasca, la cinquena i sisena temporada, fins que a la setena i fins al final, el club em va derivar a la coordinació dels porters menuts del club. Aquesta etapa la vaig afrontar conjuntament amb el Fernando Montijano, ‘Monti’, que és un amic i company de professió. Em van demanar que busqués un company, coneixedors de les seves aptituds el vam triar a ell i hem estat junts aquestes 5 temporades. Ell ara coordina els porters del Infantil A i B del club.

14
Carles Gil amb Xavi Ferrando a l’esquerre i altres porters del futbol 11
Algun equip o jugador que hagis entrenat i recordis de forma especial?

Vaig entrenar jugadors amb els quals encara tinc contacte i que ara mateix viuen del futbol, com l’Àlex Carbonell, que juga amb el Barça B de Gerard López. També ha fet la pre-temporada amb el primer equip de Luis Enrique. És un jugador d’atac molt fi, un mitjapunta amb molt talent. Un altre és en Marc Roca que ha passat per l’Espanyol B i ara ja forma part del primer equip ‘perico’ de Quique Sánchez Flores. Després també el Marc Soto, que fins ara jugava al Levante Las Planas de territorial, però que tenia un nivell brutal. Altres ex Barça com Marc Catón, Cristian Fabra, entre altres, era una quinta de jugadors de molt talent i molt interessants.

Com comentava abans, també recordo del pas pel Benjamí A del Barça al Marc Àvila, un central de molt nivell, l’Ibu Balde, que és germà del Keita Balde de la Lazio; menció especial pel capità d’aquell equip, l’Oriol Busquets, un tros de jugador que ara mateix està al juvenil A del Barça i és internacional. Destaco també altres jugadors de nivell, per exemple Guillem Jaime o Òscar Mingueza, que encara estan al club després de 9 temporades de la seva arribada.

I pel que fa als porters, seria injust dir-ne cap en especial perquè guardo un gran record de tots ells. Tan sols dir que estic plenament convençut que alguns dels que han passat per les nostres mans arribarà al Barça B en 1-2 temporades i qui sap si al primer equip en 3-4. Passarà segur, els hi desitjo tota la sort del món, s’ho guanyen cada dia.

“Recordo especialment el capità del Benjamí A,  l’Oriol Busquets, un tros de jugador que ara mateix està al juvenil A del Barça i és internacional”

11
Entrenaments de porters del futbol 7 blaugrana
De quins entrenadors has après més en la teva etapa d’11 anys a Can Barça?

De tots pots aprendre coses. He après molt dels meus companys de l’àrea de porters: Ricard Segarra, ‘Monti’, Xavi Ferrando, Sergi Uclés, l’ex porter del ‘dream team’, en Carles Busquets “Busi” (és un crack). També eren molt enriquidores les trobades de porters quan venia Juan Carlos Unzué, quan era el responsable de porters del primer equip que entrenava Pep Guardiola. Com sabeu, en l’actualitat és el segon tècnic de Luis Enrique. També menció especial a Paco Seirul.lo i Joan Vilà (part metodològica del club).

Estar amb els porters t’ajuda molt perquè veus a tots els entrenadors i com que normalment estàs en un segon pla, et dóna marge per agafar les idees que t’agraden més de cada un d’ells. Sempre miro de polir els defectes i potenciar les virtuds. S’ha de ser molt exigent amb un mateix.

Durant aquest període al futbol base vaig treure’m, ara fa 10 anys, amb 21 anys, el carnet d’entrenador nivell 2. D’aquí vaig aprendre moltíssim del Sergi Domenech, que aleshores era l’entrenador de l’infantil B del Barça i ara és el responsable d”scouting’ de l’Eupen (Aspire) de la Jupiter League de Bèlgica. El vaig tenir de professor de tècnica al curs d’entrenadors i, futbolísticament, és un dels entrenadors que m’ha donat més, tot i que no va ser treballant amb ell sinó com a alumne.

Era una pressió ser el fill d’un dels cerca talents del Barça?

De cerca talents encara ho és i pressió cap ni una perquè la meva família és molt humil i això et fa afrontar les coses amb tranquil·litat. És observador del club des de Juvenil A fins al Prebenjamí A, sobretot de la província de Barcelona. Haig de dir que els jugadors se l’estimen molt. Incorpora 13-14 jugadors cada temporada. Li encanta parla amb els jugadors, quan passen els hi dóna la mà, els hi fa preguntes, el coneixen i de fet, jo ara que marxo, he demanat a més d’un que me’l cuidin (riu).

Què n’has après futbolísticament del teu pare tots aquests anys?

He après a ser molt seriós amb la feina que faig. De fet, per mi el meu pare sempre ha estat un referent. Parlo d’ell i molts cops m’emociono perquè és una persona que tot el que fa ho fa amb sensibilitat, dedicació i exigencia. Em quedo amb el la rigor que hi posa a les coses que realment calen. Des dels 8 anys l’he acompanyat arreu, són 24 anys veient com treballa. A més a més, per la seva forma de ser, és una persona que no té enemics, té amics a tot arreu i això diu molt d’ell.

“El meu pare per mi sempre ha estat un referent. Tot el que fa ho fa amb sensibilitat, dedicació i exigència. Em quedo amb el rigor que hi posa a les coses que realment calen

3
L’afició i la passió pel futbol, de pare a fill
Va ser ell el que et va encomanar la passió pel futbol. Com comença la teva relació amb el món del futbol?

Jo, com tants d’altres, tenia la il·lusió de ser futbolista. Vaig començar quan tenia 8 anys i me’n recordo que als primers entrenaments jugava al mig del camp, crec que tenia bon toc de pilota però era molt poc habilidós. La primera vegada que vaig jugar a futbol en partit oficial va ser a futbol 11 i al municipal del Carrer Girona. Tot i això, de jugador vaig durar ben poc i ben aviat em van aconsellar que em posés sota pals, que ja des d’un principi se’m donava bé. No vaig tardar a posar-me els guants, ja en la segona temporada de benjamí.

Recordo l’època d’infantil de primer any amb un sabor amarg. Aquell any, d’infantil de primer any, vaig tenir un entrenador veterà, el Josep Arenas, i aquella temporada no vaig jugar ni un partit. La següent temporada, a l’infantil A vam tenir d’entrenador a Migueli Guerrero i tot va canviar. Recordo que vam quedar subcampions de Catalunya i que venia molta gent a veure’ns al camp. Un dels records que tinc d’aquella temporada és que només vam perdre un partit i va ser contra el Barça, en un matx que l’Andrés Iniesta em va marcar un gol en el temps de descompte i vam perdre 3-4. Després vaig jugar al cadet B, entrenat pel Juanan Galera que fins ara entrenava als cadets de l’Almeria.  Vam fer molt bones temporades tant amb l’A com amb el B a Preferent, el que seria la Divisió d’Honor d’ara, i és que la generació del 84 era molt bona. Abans de lesionar-me i deixar el club, quan era juvenil de segon any, recordo amb molta nostàlgia quan el Migueli Guerrero em va fer debutar quan era juvenil de primer any amb el Juvenil A de Divisió d’honor al camp del Vilobí d’Onyar de Girona, un dels camps més bonics en els quals he jugat mai.

“Recordo amb molta nostàlgia quan el Migueli Guerrero em va fer debutar quan era juvenil de primer any amb el Juvenil A de Divisió d’Honor al camp del Vilobí d’Onyar de Girona”

20
Carles Gil en la seva etapa amb l’infantil A del Granollers que plantava cara al Barça d’Andrés Iniesta
Quan acaba la teva etapa de juvenil de segon any deixes l’Esport Club Granollers i decideixes passar a jugar a futbol sala. Com va ser aquest canvi?

Sí, quan era juvenil de tercer any el meu pare tenia molt bona relació amb el Sito Rivera, actual entrenador de la selecció d’Hongria de futbol sala, i vaig anar a entrenar amb el Miró Martorell, en l’època forta d’aquell club. Allà vaig signar un acord amb el Miró que entrenava dos matins amb el primer equip però jugava amb el juvenil A. Mentre jo entrenava amb el Miró Martorell, l’entrenador d’aquell equip era ‘Padú’, ex seleccionador internacional del Brasil i en aquell equip hi havia molts jugadors internacionals del Brasil: el porter Leandro Martínez, Marcos, Pedrinho, Vander Carioca, que era considerat el millor del món; Dani Salgado, en definitiva, era un equip brutal. Passats 4 mesos de lliga amb el juvenil i entrenant amb el primer equip del Miró Martorell van veure que ho feia bastant bé i em van proposar que a les tardes, en lloc d’entrenar amb el juvenil, entrenés i jugués amb el Finques Olesa de Divisió de Plata, que era el filial del Miró Martorell.

Tot plegat va provocar que, amb 18 anys, debutés a la Divisió de Plata amb el Finques Olesa. Era el tercer porter de l’equip, vaig debutar a la categoria de plata davant el Disoft Las Palmas i vaig acabar jugant els darrers 6 partits de lliga. La posterior temporada encara tenia acord amb el Miró Martorell i vaig anar a jugar cedit al Vall del Tenes a Primera Nacional, tercera categoria estatal. La següent temporada vaig fitxar pel filial del Barça, però no vaig tenir una bona experiència. Vaig fer la pretemporada amb el primer equip i em vaig fer moltes expectatives que després no es van complir. Vaig estar-hi mitja temporada, però no estava a gust i em van cedir al Rubí de Primera Nacional.

A la quarta temporada jugant a futbol sala vaig fitxar per l’Arqué Manresa de Divisió de Plata on vaig coincidir amb algún jugador del Miró Martorell de la primera temporada. Jugàvem al pavelló del Congost de Manresa i va ser una bona experiència, ja que l’equip també tenia jugadors internacionals i vaig viatjar per tot Espanya amb l’equip. Malauradament, però, vam acabar perdent la categoria de Plata.

Després de 4 temporades molt intenses en les quals vas defensar la porteria de diferents equips de futbol sala vas rebre diverses propostes que no van fructificar. Explica’ns què va passar.

Sí, abans de començar la meva cinquena temporada com a porter de futbol sala vaig rebre vàries propostes. Una va ser del Nàpols, l’altre del Nazareno de Sevilla i la darrera del València Vijusa. Amb l’equip valencià vaig fer la pretemporada, però al cap d’un mes vaig decidir deixar-ho, ja que em van prometre unes condicions quan vaig arribar que de seguida van canviar i vaig decidir tornar. Finalment, aquella temporada vaig deixar-ho jugant amb el Futsal Mataró. Haig de dir que el balanç d’aquells 5 anys jugant com a porter de futbol sala va ser molt bo, ja que vaig gaudir molt, vaig viatjar per tot Espanya i vaig conèixer molts jugadors que mai m’hagués imaginat que jugaria al seu costat.

“El balanç d’aquells 5 anys jugant com a porter de futbol sala va ser molt bo, ja que vaig gaudir molt, vaig viatjar per tot Espanya i vaig conèixer molts jugadors que mai m’hagués imaginat que jugaria al seu costat”

9
Carles Gil defensant la porteria de l’Arqué Manresa a la Divisió de Plata
Així, després de 5 anys com a porter de futbol sala, amb 23 anys comences la teva carrera com a porter amateur. Quin va ser el teu primer equip?

Vaig tornar al futbol 11 de la mà del Quino Olivares, que va començar a entrenar al CF La Torreta. Vaig jugar dos anys al club, el segon amb el Joan Casals d’entrenador. Aquella temporada al club roquerol vaig conèixer un dels meus millors amics que és el Kirian de La Torre. El següent exercici, el Joan, el Kirian, jo i 4 jugadors més, vam marxar al Vilanova en un projecte fet per pujar a Primera Regional. Vam fer una gran temporada i vam pujar a Primera davant el Can Vidalet amb dos gols del Kirian.

La següent temporada a Segona Catalana amb el Vilanova vam baixar. Tinc molt present el darrer partit de la Lliga, en el qual ens vam jugar el descens al camp de l’EC Granollers en un partit a cara o creu. El Granollers necessitava guanyar per pujar i nosaltres amb l’empat ens salvàvem, però vam acabar caient per 2-1 i ells van pujar a Primera Catalana i nosaltres vam baixar a Tercera Catalana.

Aquell any, la temporada 2012-2013, vaig seguir al Vilanova i vam tornar a pujar amb el Marc Cabestany d’entrenador, jugant la promoció contra el Poble Nou 2000 de Pineda de Mar. El següent any, però, vam tornar a baixar. Posteriorment, la temporada 2014-2015, vaig jugar amb el Lliçà d’Amunt entrenat per José Linares, que vam quedar cinquens a Tercera Catalana i en aquesta darrera temporada he defensat la porteria del CE Llinars entrenat pel Joan Giravent, i hem quedat quarts a Tercera Catalana.

Quin entrenador dels que has anat nombrant t’han marcat més com a futbolista amateur?

De tots n’he tret aspectes molt positius i que m’ajudaran molt en la meva tasca com a entrenador. A nivell de coneixements Marc Cabestany en l’etapa de Vilanova, a nivell de passió i de treball, el Joan Casals també a Vilanova i a nivell de gestionar grups i humanitat indiscutible, Joan Girabent a Llinars i Quino Olivares a la Torreta.

“Com a jugador he après molt de Marc Cabestany, a nivell de coneixements, de Joan Casals a nivell de passió i de treball, i de Joan Girabent i Quino Olivares, a nivell de gestionar grups i d’humanitat”

8
El porter vallesà en un partit defensant els colors del CF Vilanova al camp del Mataró
El futbol ha estat la teva gran passió però també el periodisme. Com comença el teu periple?

Vaig entrar a Ràdio Granollers amb 16 anys sent el noi dels sobres i els cafès, és a dir, ‘chico para todo’. Amb 17 anys vaig començar a fer uns curs de ràdio i televisió a Barcelona; jugava i al mateix temps també ajudava a Ràdio Granollers. Em van proposar formar part de l’equip d’esports que estava format pel Pau Castellsagué, el Miki Güell i en Dani Balaguer. Amb el Pau tenim mil ‘batalletes’ a la memòria seguint el Granollers a la Lliga Asobal per Espanya. La gent de l’equip va anar marxant i el Josep Maria Codina em va proposar portar els esports el meu quart any a la ràdio i al final n’he complert 11 més sempre gaudint molt.  Agraeixo molt al Josep Maria Codina l’oportunitat que em va donar. Sempre será un pare laboral al meu pas per la ràdio. Ràdio Granollers fa un servei de ciutat i vull agraïr molt el tracte i confiança de l’alcalde de la ciutat, en Josep Mayoral.

1
El periodisme, una de les passions de Carles Gil
Alguna anècdota que recordis en els teus anys cobrint els esports aquí a Granollers?

Haver entrevistat ‘in situ’ l’atleta etíop, campió de tot i una llegenda, Haile Gebrselassie. També vaig estar a Granollers Televisió fent un programa, amb el periodista de Televisió Espanyola Lluís Torres, que es deia ‘4 paraules’. Va durar 6 temporades i m’ho passava bomba. Recordo amb bon grat l’entrevista a plató amb l’excampió olímpic de Marató a Atenes 2004, l’italià Stefano Baldini, o polèmiques a part, la nacional Marta Domínguez. En definitiva, em quedo amb la gran oportunitat que m’ha donat la ciutat de Granollers d’explicar el que veia dels esports mitjançant sobretot la ràdio i la televisió.

Afrontes una nova aventura que et suposa deixar d’entrenar al millor club del món, deixar la teva ciutat natal i per tant el periodisme. No et fa pena després de tants anys al peu del canó amb l’esport granollerí deixar la vida que tenies fins ara?

Sí però ho necessito. Aquesta vida són cicles i no sabem què passarà demà. La vida avança i s’han de viure experiències. Ja són molts anys i tenia ganes de marxar a l’estranger. Jo crec que ens hem de reciclar, hem de conèixer nous mons. Els catalans estem molt ben vistos a fora i crec que no trobarem a faltar gaires coses, crec que ja he arribat on volia i ara necessito foc nou. Ara ja penso únicament en futbol. La ràdio ha estat la meva professió al matí i el futbol a la tarda. Però el meu cervell pensa tot el dia en futbol, en porters, i haig de centrar-me cap a una única direcció i aquesta aventura em servirà per poder dedicar-me en exclusivitat a la meva passió des de ben petit, el futbol.

“Aquesta aventura em servirà per poder dedicar-me en exclusivitat a la meva passió des de ben petit, el futbol”

23
Carles Gil en el comiat amb la resta d’entrenadors del futbol 7 blaugrana
Moltes gràcies Carles i molta sort en aquesta nova etapa!

Ens veiem a qualsevol racó del món, i sobretot no paris de llutiar pels teus reptes. ‘Impossible is nothing’.


(VÍDEO) L’EC Granollers ret un petit homenatge a Carles Gil

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here