A La Jornada del Vallès parlem amb Javier Jiménez ‘Ximi’ (Mollet del Vallès, 1988), jugador d’hoquei patins vallesà que, després d’haver jugat als millors equips de la comarca, des d’aquesta temporada competeix amb el Walsum, un dels conjunts potents de la Bundesliga Alemanya. Jiménez, que es marca l’objectiu de jugar la Copa de la CERS amb el seu equip, ens parla de la seva aventura en territori alemany, del seu equip, de les seves expectatives i del futur de l’hoquei professional


 

Parla’ns dels teus inicis en el món de l’hoquei. A quin equip vas començar?

Vaig començar a jugar a hoquei patins als 3 anys a Sant Feliu de Codines tot seguint els meus companys. Sincerament a mi m’agradava més el futbol, però com que tots els companys feien hoquei, vaig tirar cap a aquesta opció.

A quins equips vas jugar abans d’iniciar l’aventura cap a Alemanya?

Vaig començar de petit al Sant Feliu de Codines, després vaig passar al Caldes, al Bigues i Riells, al Centelles i l’últim equip abans de marxar al Walsum d’Alemanya va tornar a ser el Bigues i Riells.

Com va ser que deixessis Catalunya i fitxessis per un equip alemany?

Realment no va ser una qüestió purament esportiva. A Catalunya no tenia feina i volia un canvi radical. Porto 23 anys jugant a hoquei patins i vaig arribar a plantejar-me nous projectes si no sortia alguna cosa realment interessant, innovadora o diferent. Una d’elles era poder marxar a l’estranger a jugar, aprendre un nou idioma i noves experiències i així va ser.

“No ha estat gens difícil adaptar-se a Alemanya ni a l’equip. Tret, evidentment, que la llengua és diferent. Tot i això, a l’equip som un italià, tres portuguesos i dos catalans, així que al vestuari no només se sent parlar alemany”

Com van ser els inicis en un país nou i com va anar l’adaptació a l’equip?

Porto prop de quatre mesos a Alemanya, des de l’11 d’agost. Per sort no ha estat gens difícil adaptar-se al nou país ni a l’equip. Tret, evidentment, que la llengua és diferent. Tot i això, a l’equip som un italià, tres portuguesos i dos catalans, així que al vestuari no només se sent parlar alemany.

Parla’ns del teu nou equip, el Walsum, quins són els objectius aquesta temporada?

L’equip juga a la Bundesliga Alemanya, és a dir, a la Primera divisió. És un equip molt ben avingut i competitiu. Actualment estem situats a la segona posició, a 3 punts del líder i amb un partit menys, per tant podem dir que l’equip funciona molt bé. El primer objectiu immediat és poder optar a una plaça europea, per jugar l’any vinent la Copa Cers. Aquesta plaça l’aconsegueixen els 5 primers. També volem aspirar al títol de lliga (es juguen uns ‘play-offs’ previs i el guanyador té plaça per la Copa d’Europa) i també aspirem a guanyar la ‘Pokal’, que és com la Copa del Rei.

“El Walsum és un equip molt ben avingut i competitiu. Actualment estem situats a la segona posició, a 3 punts del líder i amb un partit menys, per tant podem dir que l’equip funciona molt bé. El primer objectiu immediat és poder optar a una plaça europea, per jugar l’any vinent la Copa Cers”

Quines expectatives tens en aquesta aventura?

La meva prioritat en aquesta aventura és aprendre l’idioma, sense cap mena de dubte. L’hoquei m’ha obert la porta per poder aprendre, això ho tinc molt clar. Ara bé, no puc negar que em fa molta il·lusió poder ser competitiu amb el meu equip i poder assolir objectius importants, com el de poder jugar competició europea l’any vinent.

L’Hoquei a Alemanya és un esport minoritari o té més importància que a l’Estat espanyol? 

Aquest és un tema delicat. D’entrada i per desgràcia l’hoquei patins està considerat com un esport minoritari, tant a l’Estat espanyol com a Alemanya. És cert que a Catalunya jo no havia jugat de manera professional en cap equip, si tenim en compte que professional significa jugar a l’Ok Lliga.

A Alemanya passa una mica com a l’Estat espanyol, són professionals només alguns equips. No tots els equips cobren, ni obtenen res a canvi per jugar. Afortunadament puc dir que jo formo part d’un dels equips que podem considerar professionals a Alemanya.

“Podríem dir que el primer, segon i tercer equip de la Bundesliga podrien estar lluitant per evitar la zona baixa de l’OK Lliga o una mica més a dalt”

Podríem dir que la Bundesliga alemanya té el mateix nivell que l’OK lliga d’Espanya?

Malauradament puc assegurar que no. Tot i això, s’està treballant molt bé i cada cop s’iguala més el nivell, evidentment, sense comptar els grans de l’Ok Lliga. Podríem dir que el primer, segon i tercer equip de la Bundesliga podrien estar lluitant per evitar la zona baixa de l’OK Lliga o una mica més a dalt.

Explica’ns a grans trets com t’està anant l’aventura? A part de jugar a l’equip, desenvolupes alguna altra tasca professional?

El club m’ha proporcionat feina a l’empresa del president i faig unes hores durant el mes. També desenvolupo tasques al club, amb la base, tot i que és molt escassa, s’està intentant tirar endavant i precisa d’entrenadors formats, amb ganes i experiència. També ajudo cada divendres en un projecte que porta a les famílies de la ciutat al pavelló per tal de fer una mica d’esport lliure durant 2 hores. Totes aquestes tasques també són remunerades.

Per quants anys vas fitxar? Tens previst quedar-te moltes temporades aquí?

El contracte signat és per 2 anys amb la possibilitat de trencar-lo sempre que la cosa no vagi bé, per qualsevol de les dues parts, sense cap tipus de problema. Sincerament, vaig venir aquí sense tenir previst la durada de l’aventura. No sabia si en un mes ja estaria a casa altre cop, si serà als 6 mesos, a l’any, o estaré un temps llarg aquí. El temps dirà.

“Destacaria la qualitat humana de l’equip del qual formo part, i de l’acollida dels alemanys. No estic d’acord amb el tòpic que l’alemany és una persona freda. És cert que nosaltres som diferents, però a mi m’han donat molt i em segueixen demostrant moltíssim dia a dia”

Què és el que destacaries de la teva aventura?

Segurament, ara per ara, el més important és l’idioma que estic aprenent, el qual dia a dia va progressant i millorant. També destacaria la qualitat humana de l’equip del qual formo part, i de l’acollida dels alemanys. No estic d’acord amb el tòpic que l’alemany és una persona freda. És cert que nosaltres som diferents, però a mi m’han donat molt i em segueixen demostrant moltíssim dia a dia, i el més important, sense cap tipus d’interès. 

Què creus que ha de passar a l’Estat espanyol perquè l’hoquei sigui més professional?

A nivell esportiu penso que ho estem fent tot i d’allò més bé. Suposo que és un tema més extern, ens han d’apadrinar. Falta que algú important, amb diners, aposti per aquest esport, es mostri a televisió, i s’obri al món. Un cop tingui repercussió i altres països apostin per aquest esport, tot anirà molt millor.

Segons la meva opinió, relaciono l’hoquei patins com l’esport català per excel·lència, i resulta que la nostra televisió, no aposta o si ho fa, ho fa molt poc pel nostre esport. Si no hi apostem nosaltres, qui ho farà?

A nivell estatal, penso que seria important que grans clubs fora de Catalunya donessin un cop de mà al nostre esport. A Madrid hi ha equips, a Andalusia hi ha equips, a València hi ha equips… si en comptes de dir-se Alcobendas, Claret o Alcoi, es diguessin Real Madrid, Sevilla o València, segurament la història canviaria.

“Relaciono l’hoquei patins com l’esport català per excel·lència, i resulta que la nostra televisió, no aposta o si ho fa, ho fa molt poc pel nostre esport. Si no hi apostem nosaltres, qui ho farà?”

Moltes gràcies ‘Ximi’ i molta sort en aquesta aventura.

Gràcies a vosaltres!

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here