Vicente Álamo, exjugador del BM Granollers, va vestir la samarreta granollerina entre les temporades 1994/95 i 1999/2000, i en una segona etapa de 2002/03 a 2007/08, accepta que un dels culpables perquè a dia d’avui hagi acceptat la col·laboració amb el BM Granollers, és el seu exentrenador i també exporter, Perico Garcia. El exjugador de Montcada i Reixach, actualment entrenador de porteres del KH7 BM Granollers de José Luis Villanueva i Robert Cuesta, confirma la seva coincidència pel que fa a la tipologia de treball i plantejaments que Perico Garcia proposava en els seus entrenaments a porters des dels seus inicis.  “A banda de la nostre bona relació personal amb en Perico, jo sempre m’he identificat molt amb les seves propostes de treball i, de fet, a dia d’avui aplico el seu mètode”, comenta Álamo.


Ariadna Cañameras i Meritxell Martin Reina, equip de comunicació BM Granollers
Què ha suposat per a tu tornar al BM Granollers?

Quan em van trucar per a fer-me la proposta d’entrenador de porters em va fer molta il·lusió, ja que és el meu club, on he estat des de petit i on m’he format, a més de ser una possibilitat de seguir exercint, però d’una altra manera. Per altra banda, cal dir que estic en aquella etapa dura de quan un esportista ha deixat de competir. Estar fent d’entrenador és quelcom que m’ajuda bastant pel fet de seguir col·laborant amb un primer equip i amb la base.

Com estàs vivint el canvi de perspectiva de jugador a entrenador?

Ho porto bé perquè m’ho passo bé. Intento parlar molt amb elles i, amb l’experiència que tinc i la metodologia que utilitzem, que és la mateixa que feia servir el Perico, intentem donar eines als porters per a poder augmentar el seu rendiment. Es tracta de noies que vénen d’haver fet un bon treball amb en Pol Sastre i, fins al moment, estan fent una bona feina. El fet de poder ajudar-les amb la meva experiència, és també un aprenentatge per a mi, ja que tampoc havia treballat mai ni amb noies ni amb un equip professional.

LIGA DE CAMPEONES: CHEKHOVSKIE - REALE ADEMAR (29-25)

Quin nivell estàs veient en les noies del KH-7 BM Granollers?

Un nivell millor del que m’esperava. Cal dir que portava molts anys fora i, que havia perdut una mica el fil  del meu coneixement sobre l’handbol femení i de la base. Tot i això, la veritat és que m’ha sorprès cap a positiu.

Quin tipus d’entrenament duus a terme amb el KH-7 BM Granollers?

És un entrenament molt semblant al de l’equip masculí: durant la primera fase de l’entrenament fem una part específica de porters i un treball tàctic, i durant els darrers dos dies de la setmana ja duem a terme una preparació del partit amb entrenament més concret del rival amb qui s’enfrontaran i acompanyat d’altres suports com el vídeo.

Com descriuries aquest grup, tant dins com fora de vestidors?

He de dir que és un equip que m’ha sorprès bastant. El fet d’arribar i veure que ho tenen tot molt professionalitzat, la manera de treballar que té en Jose Luis Villanueva junt amb en Robert Cuesta i el cos tècnic. És quelcom que gaudeixes en especial, perquè veus que tot està ben marcat. Per altra banda, pel que fa a les noies, també les veig molt conscients d’on són, que estan disputant la màxima competició i de la importància que tenen dins del club. L’actitud és molt bona i això fa que sigui còmode treballar amb elles.

Quins són els principals objectius que els estàs intentant inculcar?

L’objectiu, en principi, és que entenguin i tinguin molt clar quina és la manera de treballar. Donem molta importància no només al nivell tècnic i físic sinó també al treball tàctic del porter. El que volem és que elles entenguin el perquè d’aquesta manera de treballar i que situar-se sota pals no és només el fet de plantar-se allà i intentar aturar la pilota d’una manera instintiva. La pilota s’atura perquè hem de tenir la màxima capacitat de poder tenir la màxima informació de la jugadora que fa el llançament.

Cal dir que, cada una d’elles va a un ritme diferent, algunes van molt ràpid, especialment Andrea de la Torre, potser perquè és la que té més experiència i és la que s’ha adaptat més ràpid a aquest tipus de treball. Les altres, també van progressant molt satisfactòriament, cadascuna al seu ritme.

Veus la teva col·laboració amb el BMG com quelcom a llarg termini? Quin plantejament de futur tens amb el club?

Ara mateix no ho sé dir. El que sempre havia tingut clar és que no seria entrenador d’un equip; tot i això, sí que em veia com a entrenador de porters. Així doncs, quan el club va contactar amb mi, no m’ho vaig pensar massa, al final és quelcom que t’agrada i on sé que puc ajudar molt. No em plantejo el que passarà en el futur però sí m’agradaria seguir col·laborant, i més, en una posició en la qual pràcticament mai tens algú que t’ajudi de la mateixa manera que al grup, per ser una posició tant específica.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here