Foto: Oriol Miró

Tristesa, impotència, ràbia, són els sentiments que vaig tenir el passat cap de setmana després d’haver competit al Triatló de Sant Feliu de Guíxols i acabar en segona posició. Vaig arribar al lloc de la prova una hora abans i vaig veure que havia perdut el xip. De seguida vaig demanar-ne un altre a Albert Parreño, encarregat del meu equip, perquè la Federació me’l pogués validar, però els jutges em van donar diferents respostes: “això no es pot fer perquè es desconfiguraria el programa informàtic, depèn de l’informàtic…”. Sigui com sigui, em van dir que m’apuntarien el temps manualment i que podia competir.

La sorpresa va arribar quan vaig acabar la cursa molt satisfet en segon lloc i la jutgessa em va dir que estava desqualificat per no portar el xip. Entenc que hi ha una normativa, però crec que primer són els valors humans i esportius. Vaig sentir molta impotència, ja que després de tot l’esforç i sacrifici que em va comportar la competició, no em va servir de res. Tanmateix, el tema no es va acabar aquí. L’organtizació no va tenir en compte el cas i, ignorant la meva situació, només es va preocupar de repartir els premis a les persones que sí que havien pogut competir amb el xip i sense tenir en compte els fets ni la meva opinió.

Creia que almenys l’organització tindria en compte que com a segon classificat, tindrien el detall de donar-me el premi que m’havia guanyat, però tampoc va ser així i finalment van pujar al podi el tercer i quart classificat. Una llàstima que en l’esport els valors humans i esportius es vagin perdent, i que la Federació Catalana de Triatló no vulgui posar solució a aquests problemes.

Jordi Relats

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here