FOTO: heraldo.es

Vivim en una societat, condicionada per lleis, regles, normes escrites o no, recollides en documents, reglaments, estatuts, etc, suposadament consensuats i determinats per a aconseguir l’ordre, l’entesa i la convivència entre els seus conciutadans. En principi podríem estar més o menys d’acord que així és, també podríem estar més o menys d’acord que cal que així sigui. Entenc que determinar un cert ordre i comportament acordat per garantir la convivència és quelcom necessari. Amb el que potser no estarem tant d’acord és en la manera d’aconseguir que aquest ordre i bons comportaments s’aconsegueixin de forma natural i, sobretot, de forma convençuda. Perquè entenc que si no és del tot així, de forma natural i convençuda, tots podrem tenir aquell moment en el qual decidim de forma conscient o no, saltar-nos o infringir normes de comportament que prèviament hem acceptat. Per la pressió, la necessitat, l’exigència del moment, l’entorn, l’estat emocional en el qual ens trobem, etc. En l’àmbit de l’esport, el que a mi m’ocupa, no és una excepció i us ho intentaré argumentar i aclarir


L’actualitat està fortament marcada per actuacions policials, mobilitzacions, lleis i jutjats, tribunals i presons, Constitució, Estatuts, llibertat i drets humans i un llarg etc. La meva pregunta és, si ni en coses que estan consensuades, acordades, redactades, acceptades i fins i tot jurades, no ens posem d’acord, serem capaços d’entendre i acceptar que l’ús de la força i la imposició d’unes lleis, sovint interpretatives, normes o “regles suposadament democràtiques”, no només no resol el problema sinó que a més l’agreuja perillosament?

No tranquils!, no parlarem de política avui, ni de la Constitució ni de l’Estatut, ni de les regles del joc democràtic. Ni en sé, ni en tinc ganes, la veritat. El que vull apuntar és que si d’alguna cosa ens ha de servir el context actual, és a entendre que abans d’arribar a situacions extremes, podem i hem de reflexionar sobre QUÈ acordem, COM ho acordem i, sobretot, amb QUINA finalitat ho fem.

El futbol no s’escapa a la necessitat i voluntat de reglar, acordar i determinar regles, normes escrites, o no, que afavoreixin el normal desenvolupament d’aquest esport. Tenim reglaments que ordenen i normalitzen el bon comportament esportiu dins del terreny de joc. Així i tot, sovint calen iniciatives federatives i també socials, no les oblidéssim, que ajudin a aconseguir el correcte comportament, tant a dins com a fora, dels terrenys de joc. En aquest sentit, vull remarcar que sovint oblidem que les nostres conductes o comportaments, alhora que han d’estar dins d’aquesta normativa acceptada prèviament per tots, són el mirall, la imatge i l’exemple per a d’altres. Aquests altres, pares, mares, germans, amics i públic en general, es mereixen un respecte i, sobretot, la oportunitat de gaudir d’un esport net i saludable.

Cert és que la televisió no sempre ajuda. Professionals d’un esport tan majoritari com ho és el futbol, amb tants milions de seguidors al món, no sempre són un bon exemple de comportament. Masses vegades els protagonistes i ídols tenen conductes que no ajuden a fer d’aquest esport un ESPECTACLE per qui el gaudeix des de fora i un JOC apassionant pel que competeix i gaudeix des de dins.

I és aquí on hem d’entrar a aconseguir que els protagonistes, els de fora o els de dins, entenguem que la finalitat d’aquest espectacle, no pot ser una altra que la de GAUDIR-LO! I que, per tant, allò que des de les diferents Federacions, estaments esportius i clubs REGLEM de forma acordada, amb estatuts, amb regles del joc, etc, ho hem de tenir molt més present del que potser ho tenim. Crec que a l’hora d’actuar per resoldre un problema de comportament detectat en un esportista, aquestes normes i reglaments, han d’haver estat creats i per tant aplicats amb la mateixa finalitat.

M’explico, aplicar el reglament pot ser més o menys objectiu, en relació al fet o motiu de sanció i la sanció acordada pels fets descrits. Per tant, el que jo dic és que si TOTS tenim molt clar que el que volem és GAUDIR d’aquest esport, NO podem només quedar-nos en aplicar la normativa o reglament per a SANCIONAR, és a dir, CASTIGAR l’infractor. Tenim TOTS, moltes més obligacions en aquest sentit. SÍ, cal ajudar a fer que aquest esportista identifiqui l’error, l’entengui com a conducta NO acceptable i a la vegada es responsabilitzi del danys ocasionats; els que es fa no només a ell com a esportista sancionat, sinó també al seu entorn proper: companys, familiars, públic, club i l’esport en general. Però al meu entendre, el més IMPORTANT, no és la SANCIÓ, el CÀSTIG, el més important és la GRAN OPORTUNITAT que se’ns planteja a TOTS els responsables d’aquest apassionant món de l’esport: reconduir, ajudar i millorar el comportament d’un esportista que ha oblidat, ni que sigui un moment, allò en el que NO hauríem d’estar mai en desacord, és a dir, en què l’esport, el futbol, tots tenim el DRET i el DEURE acordat de GAUDIR-LO!

Hi ha moltes formes de fer-ho, però per poder-ho fer, hem de tenir la voluntat i l’empatia suficient per fer-ho possible. No hem d’oblidar mai que el que volem és CONSTRUIR i no DESTRUIR. Centrar la nostra atenció en l’esport, en l’esportista i en tot el que aquest pot i ha d’ajudar a construir. L’esport és salut, física i emocional, però alhora és un mitjà fantàstic que pot ajudar a afavorir conductes i comportaments cívics que cal cuidar i treballar, millorar i potenciar per fer d’aquesta societat cada dia un món millor.

Tots tenim responsabilitats en aquest sentit, les federacions, els clubs, tècnics, el col·legi d’àrbitres, pares i mares, la societat en general. No podem ni hem d’acceptar comportaments NO esportius i molt menys fomentar-los. Però tampoc podem conformar-nos amb la sanció impositiva d’un reglament acordat. Cal acompanyar-ho de treball, de dedicació per reconduir el comportament o conducta identificada com a antiesportiva o violenta. No acceptem les actituds violentes, NO!, però tampoc refusem l’OPORTUNITAT de reconduir-les entre TOTS.

Per tant, REEDUCAR conductes o comportaments ha de ser la finalitat del reglament i no simplement SANCIONAR. Resulta molt més estimulant i engrescador saber que podrem reeducar i, per tant, construir a partir de fets que també caldrà sancionar, no dic pas que no. Però no oblidéssim pas que la SANCIÓ no resol el problema, en tot cas l’aplaça temporalment. En canvi REEDUCAR, de forma conscient, dirigida i positiva no només ajuda a resoldre-ho si no que també ens genera aquesta gran OPORTUNITAT a TOTS de CRÉIXER, de ser una mica MILLORS!

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here