A La Jornada del Vallès hem parlat amb l’Oriol Vila (Granollers, 1979), història viva de l’EC Granollers i actualment jugador de l’UE Engordany de la lliga andorrana. Vila es va formar a les categories inferiors de l’entitat de la capital vallesana, amb un parèntesi de dos anys, en els quals va jugar al FC Barcelona, en categoria cadet. Posteriorment va tornar al club que el va veure créixer fins a debutar a Tercera Divisió amb el primer equip vallesà, amb només 17 anys. De les 18 temporades que porta en actiu, 12 les ha jugat al primer equip de l’Esport Club Granollers, a part de defensar la samarreta del Manlleu, del CE Sant Celoni i del Vilassar de Mar. Parlem amb Vila sobre la seva formació, la seva carrera, el seu adéu de l’EC Granollers i el seu present a la lliga andorrana


Jordi Calls

Podríem dir que portes l’Esport Club Granollers a la sang. El teu besavi va ser jugador i president i el teu avi també en va ser jugador. Vas ser el capità i un dels homes claus de l’ascens de l’equip a Tercera Divisió la temporada passada. Quan a l’estiu el club va comunicar que no seguies ningú ho va entendre.  Després de 23 anys al club, ha de doldre sortir per la porta de darrere. Què va passar?

La Junta va prendre una decisió amb la qual jo no estava d’acord, fer fora Raúl Matito, l’entrenador que va fer pujar l’equip a Tercera deu anys després de la darrera ocasió. Em vaig manifestar en contra d’aquesta decisió i a partir d’aquí van decidir no comptar amb mi. És cert que el cos tècnic que hi ha ara, amb l’Albert Garcia al capdavant, havia sonat els últims tres anys i jo era un dels jugadors de la plantilla que havia fet força perquè continuessin deixar treballar Matito i estava clar que quan canviés la situació jo tenia números de no seguir. Em sap greu perquè ells sabien que jo volia deixar el futbol, em volia retirar i m’hagués agradat seguir dins de l’Esport Club en unes altres circumstàncies, però les coses van anar així.  Tot es va precipitar i vaig acabar sortint del club.

uri1Tot i això, vas deixar molt clar que si no es quedava el Raúl Matito marxaves del club…

Jo ja havia parlat amb el Dani Rizaldos i ja havia manifestat la meva decisió de plegar del futbol en actiu. El que sí és cert és que si hagués seguit Raúl Matito a mi m’hauria agradat seguir de segon o tercer entrenador, m’hauria agradat algun càrrec així. Ells sabien que jo no volia seguir jugant i els hi vaig comentar que ho podien gestionar com volguessin per seguir lligat al club. Vaig fer unes declaracions en les quals vaig afirmar que no estava d’acord amb el que havien fet, perquè penso que a nivell esportiu no es pot dir res, perquè han començat molt bé a Tercera, però a nivell humà a mi em van faltar el respecte, i al Raúl Matito i al Dani Charcos també. Penso que no es va ser just amb gent com ells que, en els últims anys, quan l’Esport Club ho va passar malament, van estar allà i van ‘tirar del carro’. A nivell esportiu no podem dir res, però a nivell humà deixen molt que desitjar.

“No es va ser just amb Matito i Charcos que, en els últims anys, quan l’Esport Club ho va passar malament, van estar allà i van ‘tirar del carro'”

Com dèiem, la temporada passada assoliu l’ascens a Tercera Divisió després d’anys dificils en els quals fins i tot vau jugar a Segona Catalana. Com vas viure aquella fita de tornar a Tercera tants anys després?

Va ser extraordinari. Amb l’Esport Club mai vaig perdre la categoria, amb el primer equip vaig assolir tres ascensos i vaig participar en un play-off per pujar a Segona B. Els números estan aquí i estic molt content. Penso que és la categoria que li toca a l’entitat, per la ciutat i pel club i la veritat és que tants anys sense estar a la categoria van fer mal, però estàvem a una Primera Catalana que per qualitat és molt similar a la Tercera Divisió, tot i que el club es mereixia estar a Tercera, com he dit abans, per ciutat i entitat.

“La Tercera Divisió és la categoria que li toca al club per entitat i per ciutat”

L’Esport Club et dóna la baixa i et planteges retirar-te, però finalment agafes i te’n vas a jugar a Andorra. Com va ser que anessis a jugar a la lliga andorrana?

La veritat és que vaig tenir ofertes d’equips d’aquí a prop, algun de Primera Catalana i algun de Segona Catalana de la comarca i quan ja tenia decidit no jugar més, em van fer una proposta per anar a jugar a la lliga andorrana. La lliga andorrana és un àmbit nou per mi, que és molt interessant, ja que té la particularitat que lluites per una plaça per anar a la Champions League i una altra per anar a Europa League, amb una motivació extra molt gran.

Vam acordar que provaríem fins el desembre, perquè com que és Primera Divisió pots tornar a firmar fins el 31 de gener i aleshores decidiré, però l’experiència de moment ha sigut molt positiva, llàstima a nivell de resultats. A Andorra ara al febrer comença la Copa i el que la guanya va a la prèvia de l’Europa League. Intentarem lluitar per aconseguir-ho, però és molt difícil. Sigui com sigui, ara al febrer valoraré si segueixo amb el projecte o ja em retiro de forma definitiva.

“La lliga andorrana és molt interessant, ja que té la particularitat que lluites per una plaça per anar a la Champions League i una altra per anar a Europa League”

Fitxes per l’UE Engordany a l’estiu. Parla’ns de l’equip, com va ser la rebuda?

Bé, molt bé, la veritat. Qui em coneix sap que sóc una persona de vestidor i el dia a dia és molt important per mi. Penso que si hi ha un bon ambient al vestuari i un gran ambient amb el grup, això vulguis o no, el diumenge es nota en el partit. Allà són jugadors més joves que jo, que viuen a Andorra, que fan el dia a dia i jo no el faig. Jo pujo el cap de setmana, jugo i torno a baixar aquí Catalunya. Evidentment que hi ha una bona relació amb els companys i tot bé, però clar, és un rol una mica diferent al que havia viscut tota la vida.

uri 2Tot i arribar aquesta temporada ja ets el capità de l’equip. Hi ha majoria de jugadors andorrans o també hi ha jugadors estrangers?

Bé, és un dels fets que em va estranyar a l’arribar. Crec que hi ha jugadors andorrans que porten més anys al club i que són els que s’ho mereixen, però bé, tant el director esportiu com l’entrenador, van dir que ho havien decidit així. Crec que és una manera de premiar-me els anys d’experiència aquí al Vallès. La gran majoria de jugadors són andorrans.

“Al febrer valoraré si segueixo amb el projecte o ja em retiro de forma definitiva”

Esteu a mitja taula de la lliga, quins són els objectius de l’equip?

Els objectius són intentar lluitar per la Copa que comença ara al febrer i per fer-ho el club vol reforçar l’equip amb alguns fitxatges. Després de la Copa es parteix la lliga, els quatre primers fan un play-off per lluitar per la lliga i les places europees i els quatre últims fan un play-off per lluitar per la permanència. L’objectiu inicial era lluitar per quedar entre els quatre primers, però al quedar cinquens haurem de lluitar per la permanència, que crec que és totalment assequible. Sigui com sigui, com ja he apuntat, depèn com vagi la Copa potser ja decideixo penjar les botes definitivament.

“L’objectiu inicial era lluitar per quedar entre els quatre primers, però al quedar cinquens haurem de lluitar per la permanència, que crec que és totalment assequible”

Parla’ns una mica de lliga andorrana. Quin nivell té la lliga?

Hi ha tres equips que podrien competir amb garanties a Primera Catalana, altres que ho passarien malament a Primera Catalana i altres que tindrien nivell Segona Catalana. La lliga regular són 8 equips a Primera i 8 equips a Segona. Al febrer fem dues jornades més de lliga, llavors ja s’acaba en format lliga regular i comença la Copa. La Copa la juguen els 8 primers de Primera i els 4 primers de Segona. Això fa que vencent quatre partits puguis guanyar-la i anar a Europa.

Hi ha afició pel futbol a Andorra? Què en destacaries de la lliga andorrana?

No hi ha gaire afició, allà tiren més altres esports. El nostre club, l’UE Engordany, l’ha agafat una empresa esportiva amb seu a Barcelona, Always Soccer, i estan treballant per fer millor les coses. Tot i això, però, en el futbol quan es comença un projecte els fruits d’un bon treball tarden 3 o 4 anys en arribar.

Per altra banda, a Andorra els clubs no tenen camps propis i tots són de la Federació i és aquesta la que organitza els horaris i els partits. Penso que hi ha un potencial molt gran, no a nivell de joc o clubs o jugadors que puguin arribar a dalt de tot, sinó a nivell d’infraestructures i a nivell logístic, no falta de res i ens cuiden molt. En definitiva, és una lliga en creixement i això crec que és el més important.

“La Copa la juguen els 8 primers de Primera i els 4 primers de Segona. Això fa que vencent quatre partits puguis guanyar-la i anar a Europa”

Ja sou diversos jugadors i entrenadors del Vallès i d’arreu de Catalunya que heu anat a jugar a Andorra. Què ofereixen els equips andorrans que fan que agafeu els ‘trastets’ i decidiu marxar cap allà?

Els equips ofereixen un tracte al jugador boníssim i pels jugadors i tècnics que venim aquí és una experiència nova i enriquidora. Andorra és un país que econòmicament és fort. Per exemple, al ser Primera Divisió, la UEFA premia amb uns 200.000 € l’equip que va a Europa. Això fa que cada any els equips que queden a dalt de la taula siguin més forts i els equips de mitja taula i de la zona baixa més fluixos. Amb 200.000 € a la lliga andorrana pots fer un equipàs i si tornes a anar a Europa en són 200.000 € més. Això fa, com deia, que la diferència de pressupost entre el que ha quedat primer i l’equip que ha pujat sigui enorme.

Quan temps et veus defensant la samarreta de l’Engordany? Amb 36 anys Uri Vila encara té corda per estona?

Jo visc a Canovelles i pujo el diumenge a jugar, menys quan pujo amb la família que ja pugem el dissabte. Ja et dic, ara ja no hi ha lliga fins a mitjans de febrer, i el mercat torna a estar obert fins el 31 de gener. M’agradaria jugar la Copa i aviam què pot passar. Valoraré com queda l’equip ara al febrer, si hi ha incorporacions noves, aviam quins nous reptes es proposen i si es marquen un objectiu ambiciós jo segur que seguiré. En canvi, si veig que ja han complert el pressupost i que esportivament costa segurament ho deixaré.

“Vaig donar les primeres passes a l’Esport Club Granollers, des dels 5 anys fins als 18, amb un parèntesi de 2 anys que vaig estar al Barça”

Ens has explicat quines intencions tens a l’hora de penjar les botes, però explica’ns una mica la teva formació i la teva trajectòria, sempre molt lligada a l’Esport Club Granollers…

Vaig donar les primeres passes a l’Esport Club Granollers, des dels 5 anys fins als 18, amb un parèntesi de 2 anys que vaig estar al Barça. Quan teníem 14 anys, 4 jugadors del mateix equip vam marxar cap a Can Barça: Antonio Hidalgo, Gerard López, Joan Lloret i jo. Al cap de dos anys a mi i al Joan ens van fer fora i jo vaig tornar a l’Esport Club, fins al primer any d’amateur i després vaig estar 2 anys al Manlleu. Posteriorment vaig tornar amb l’Esport Club que va ser quan vam pujar a Tercera. Vaig estar-hi tres o quatre anys, l’últim va ser el que vam fer el play-off d’ascens per pujar a Segona B i després vaig fitxar pel CE Sant Celoni, que havia pujat a Primera Catalana. Hi vaig estar dos anys i en l’últim vaig estar prop de 8 mesos parat, per una lesió al genoll. Un cop recuperat, vaig estar dos mesos jugant amb el CF Les Franqueses i la següent temporada vaig jugar al Vilassar de Mar. Fent un balanç, dels 18 anys que he jugat d’amateur, 12 els he jugat amb el primer equip del Granollers i la gran majoria com a capità.

“Dels 18 anys que he jugat d’amateur, 12 els he jugat amb el primer equip del Granollers i la gran majoria com a capità”

IMG_1169

D’aquestes dotze temporades, segurament la més especial és la 2003-2004 en la que feu història classificant-vos per la fase d’ascens a Segona Divisió B. Com recordes aquella experiència? Tenieu un autèntic equipàs…

Va ser absolutament increïble. Sí, teníem un equipàs i a més érem una pinya enorme. A la porteria hi havia Manel Ochoa, de defenses Eduard Dot, Elias Marti, Xevi Perez, Oscar Geli, Roger Bellavista, que encara segueix, i al mig i a dalt, Puigdesens, Marc Callicó, l’Estivi, Alex Delmàs, Sergio Navarro, Fabian… Realment com dius, teníem un autèntic equipàs, però crec que el que ens feia bons de veritat era que érem una pinya enorme.

Teníem dos entrenadors, Ramon Mayo i Santi Pou, per mi de les persones que més he après al món del futbol i mira que només els vaig tenir un any, però a nivell tàctic i a nivell mental eren dos tècnics que ens feien estar al 200% a cada partit. Teníem un bon equip, però no érem la millor plantilla de tercera i gràcies al treball, l’esforç i, com he apuntat ja dos cops, gràcies a la pinya i al bloc que teníem vam aconseguir jugar el play-off.

“Quan vam fer la promoció a Segona B teníem un autèntic equipàs, però crec que el que ens feia bons de veritat era que érem una pinya enorme”

Recordes com va ser la classificació?

Sí, recordo que ens vam jugar entrar al play-off en la darrera jornada de lliga davant el Vilanova i la Geltrú, ells anaven cinquens, nosaltres quarts. Ens valia l’empat i la victòria i vam acabar 0-0.

Va ser molt il·lusionant poder disputar el play-off, tot i que els resultats no ens van acompanyar i el Mar Menor ens va eliminar a la primera ronda. Aquí Granollers vam perdre 1-2 i allà davant de 4.000 persones també vam perdre, però, tot i les desfetes i quedar eliminats, va ser una gran experiència poder disputar-lo.

Com ens has comentat, el Ramon Mayo ha estat un dels entrenadors que t’ha marcat més, però quins altres destcaries a la teva carrera?

El Mayo només el vaig tenir un any, però tenint en compte com sóc jo, ell em va corregir bastant. Era molt metòdic, molt exemplar i amb ell vaig madurar molt. Però bé, m’agradaria destacar el Lluís Bach, amb qui tinc una molt bona relació i el vaig tenir uns quatre anys, entre Sant Celoni i Granollers. També, evidentment, Raúl Matito, amb qui ja havia jugat al Barça i al Sant Celoni i a nivell d’entrenador, preparador físic i tracte amb el jugador és molt bo. També m’agradaria destacar el Dani Rizaldos, que em va fer debutar amb 17 anys a Tercera Divisió amb el primer equip de l’Esport Club Granollers. Curiosament, per circumstàncies de la vida, ha estat un dels que ha decidit no comptar amb mi en aquesta darrera etapa.

“Vaig madurar molt amb Ramon Mayo però també vull destacar Lluís Bach, Raúl Matito i Dani Rizaldos”

Quina època recordes amb més nostalgia com a futbolista?

Encara em considero futbolista, però no al 100% (riu). Bé, sobretot trobo a faltar el dia a dia, anar a l’entrenament i un cop acabat anar amb els companys a prendre quelcom o a sopar. Ha estat una etapa molt maca, de fet ha estat la meva vida durant molts anys i la veritat, els dos anys al Barça van ser genials perquè estava al millor club del món, però allà teníem molta pressió. L’etapa d’aquí Granollers va ser molt bona. Vaig tenir la sort de treballar amb el coordinador, l’Isidre Gil, que va ser un gran referent per mi. Quan vaig tornar del Barça, encara en categoria cadet, vam anar al campionat de Catalunya, vam quedar entre els quatre primers i vam anar al campionat d’espanya. A la categoria juvenil també vaig tenir la sort de jugar dos anys a Divisió d’Honor. Són èpoques de les quals guardo un gran record. Tenir 16 anys i anar a jugar a Mallorca, com si fos un professional, era realment molt maco i recordo que m’omplia molt.

Haig de dir, però, que és una pena perquè fa 15-20 anys enrere, l’EC Granollers a nivell de futbol base era una de les 5 potències aquí Catalunya i ara diríem que és bastant diferent.

“Vaig tenir la sort de treballar amb l’Isidre Gil, que va ser un gran referent per mi”

Sí, és cert, però comparant-ho amb anys enrere ara s’està fent un bon treball…

Totalment d’acord, jo crec que estan en una línia molt bona i estan treballant molt bé. Ara bé, les categories altes fins d’aquí unes temporades no es podran assolir perquè aquest és un treball que dóna fruits al cap dels anys.

Un cop pengis les botes definitivament, vols seguir lligat en el món del futbol?

La veritat és que com t’he dit abans, sí que ho volia, però a dia d’avui ja no ho sé. Amb tot el que va passar quan vaig marxar del club em vaig quedar una mica ‘fotut’. Per exemple, no he tornat al camp des de l’última vegada. A nivell humà hi va haver persones que no es van portar bé i potser més endavant quan ja ho tingui superat no hi haurà problema, però a dia d’avui prefereixo estar-ne al marge. Jo ja vaig dir que no creia que ho estiguessin fent bé a nivell humà i, per tant, no volia formar part d’aquesta decisió, i evidentment mai posaré cap trava a res. Espero que segueixin treballant tan bé com ho estan fent aquesta temporada. I si d’aquí un temps he de tornar a fer quelcom per l’Esport Club encantat de poder fer-ho, perquè ha estat la meva vida i ha estat casa meva, però a dia d’avui, com he repetit vàries vegades, no volia seguir lligat a l’actual projecte perquè crec que no van fer les coses bé.

“Espero que segueixin treballant tan bé com ho estan fent aquesta temporada. I si d’aquí un temps he de tornar a fer quelcom per l’Esport Club encantat de poder fer-ho, però a dia d’avui no volia seguir lligat a l’actual projecte perquè crec que no van fer les coses bé”

Què li demanes a aquest 2016?

Si tinguéssim salut i un pas cap endavant cap a la independència t’ho firmo ara mateix.

Moltes gràcies, Uri.

Gràcies a vosaltres i endavant amb aquest projecte que està realment molt bé.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here