Domínguez pocs instants després de creuar la línia de meta

El vallesà va aconseguir el seu gran objectiu: acabar una prova marcada per la duresa assolint els 517,5 km en els tres dies de competició dins el temps reglamentari


“Ha estat espectacular, és una experiència que no es pot explicar, s’ha de viure; emocions, sensacions, tot és increïble. Estic molt feliç d’haver acabat, de no haver tirat la tovallola en cap moment i d’haver entrenat cada dia durant un any per assolir una fita com aquesta”, destacava Miguel Ángel Domínguez a La Jornada del Vallès després d’haver aconseguit la extraordinària gesta d’acabar la Ultraman Florida.

Tot i haver patit febre durant tota la setmana prèvia a la prova i també durant el primer dia, Domínguez va saber posar a prova els seus límits físics i mentals per acabar assolint el repte que portava més d’un any preparant: completar els 517,5 km de la Ultraman Florida dins del temps reglamentari, amb un temps màxim de 12 hores per dia. “Sense l’ajuda de l’equip, format pels meus germans Francisco i Alfonso Domínguez i per l’americà Adam Grant, hauria estat impossible acabar. La feina que han fet d’assistència ha estat brutal, m’han ajudat moltíssim. Han estat tota la cursa darrere meu, donant-me força, posant-me música i fent tot el que podien per animar-me i reitero, sense ells seguríssim que no hagués acabat, han estat vitals per a mi”, relata el vallesà.

El primer dia, en el qual va haver de nedar 10 km primer i realitzar 150 km en bicicleta després, va ser el més dur pel vallesà. De fet, portava tota la setmana amb febre i va iniciar la prova encara amb una mica de febre: “Van acabar sent 11 km i tot i que l’aigua no estava massa freda i era un llac sense onades, ho vaig passar malament”, explica. A la zona de bici, tot i començar tocat i amb dificultat per respirar al principi, finalment va poder acabar i entrar dins el temps reglamentari amb poc més de 10 hores (el límit estava en 12).

 

FOTO: @madform

El segon dia va haver de completar 280 km en bicicleta en un circuit amb moltes pujades curtes i dures a la vegada. Tot i haver anat reservant cames, quan faltaven 100 km va començar a patir rampes i mal a les cames. L’ajuda de l’equip d’assistència, però, va ser clau, i va poder seguir i acabar amb 11 hores i 36 minuts, entrant així dins el temps reglamentari.

El tercer dia, després d’haver superat els dos primers, Domínguez tenia molt clar que acabaria la prova sí o sí. Així, els primers 42 km va anar a bon ritme, passant a ser 15è de la general, però els darrers 35 km li va començar a fer molt mal el turmell. Tot i el dolor va seguir i al final va aconseguir arribar amb 11 hores i 19 minuts: “Finalment vaig acabar 30è de la general, però això és el de menys, el més important és que hem acabat i hem aconseguit el repte!”, destaca.

 

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here