A La Jornada del Vallès parlem amb Marta Borràs (Sant Celoni, 1996), una de les jugadores importants d’un Hoquei Bigues que està protagonitzant el millor inici de la història del club a l’Ok lliga femenina. Borràs ha passat per totes les categories inferiors de l’entitat de Bigues i Riells, fins a debutar amb el primer equip l’any 2010. Des de llavors ha anat creixent i adquirint experiència a la categoria, fet que li ha valgut per anar convocada en dues ocasions amb la Selecció Catalana. Parlem del bon moment del seu equip i de les expectatives de futur d’un Hoquei Bigues, que aquesta temporada aspira a jugar la Copa de la Reina amb Europa a l’horitzó


fotos: Club Hoquei Patins Bigues i Riells 

Ets la màxima golejadora i una de les peces claus d’aquest Hoquei Bigues, que és la gran revelació de l’Ok lliga aquesta temporada. Quines creus que són les claus del bon joc i el bon moment de l’equip?

Jo crec que la principal clau de l’equip és que tots som un, tant jugadores com entrenador, i no hi ha cap que sigui millor que una altra, sinó que totes som diferents i cadascú aporta tot el que sap, i així sumem. Tot i això, darrere de cada partit hi ha molt esforç i sacrifici per part de tots. Podríem dir que la base del bon moment que estem passant és el treball i el bon ambient que es respira al vestuari. A més a més, el club cada vegada és més gran, i s’està fent un gran esforç per recolzar-nos en tot el que necessitem.

L’Hoquei Bigues ha sofert canvis respecte a l’anterior temporada amb baixes significatives, però també ha incorporat joves jugadores formades al club que estan tenint un paper molt rellevant no? 

Si, les petites creixen, i cada vegada ho fan millor. Laura Carrillo, igual que Clàudia Argemí i Gemma Camp, en són el millor exemple. L’any passat, sent tantes jugadores, no tenien els minuts que tenen aquest any, però no van deixar de treballar i d’avançar per ser peces molt importants per l’equip; i aquest any ha sortit el fruit de tant esforç, ja que quan se’ls hi ha donat la oportunitat i la responsabilitat, han respòs perfectament. A més a més, les més petites (sub16, etc.), pugen amb moltes ganes de treballar i amb molta qualitat per explotar.

“Les petites creixen, i cada vegada ho fan millor. Laura Carrillo, igual que Clàudia Argemí i Gemma Camp, en són el millor exemple. Aquesta temporada se’ls hi ha donat la oportunitat i la responsabilitat i han respòs perfectament”

El teu bon rendiment t’ha portat a anar convocada amb la selecció catalana el passat cap de setmana. Com va ser l’experiència? Quants cops hi has anat convocada? 

Jugar amb la selecció catalana sempre és una molt bona experiència, perquè jugues amb les millors jugadores de Catalunya, amb aquelles que són el teu referent en l’hoquei i de qui has après moltes coses. És la segona vegada que he anat convocada, però no he jugat cap torneig amb la selecció catalana. Tot i això, sempre és un orgull vestir aquesta samarreta i jugar al costat de jugadores de tant nivell.

Jugar a la selecció catalana podria fer que donessis un pas endavant i et cridés l’espanyola…

S’ha de seguir treballant molt per això. Hi ha moltíssimes jugadores a l’Oklliga femenina de molta qualitat. Sí que m’agradaria anar convocada amb la selecció espanyola, igual que amb la catalana, ja que jugar amb les millors jugadores de l’Oklliga és una cosa que qualsevol jugadora d’hoquei voldria.

Vas donar els primers passos al món de l’hoquei amb l’Hoquei Bigues, on has anat creixent fins a jugar al primer equip. Quins entrenadors han estat claus en la teva formació?

Sí, com dius, sempre he jugat al Bigues i Riells, que és on he nascut i on m’han ensenyat a estimar l’hoquei. Tots els entrenadors que han passat per la nostra banqueta m’han aportat alguna cosa que ha estat important per mi. Des de que vaig començar a patinar, amb la Mariona Carmona, fins que vaig anar creixent, amb el Francesc Manrubia, el Ximi Jiménez i el Xiqui Carmona. Els dos últims són potser els que més anys m’han entrenat i de qui he après moltíssim a base de confiança i molt esforç. Tot i això, tots han estat punts referents per a seguir endavant i créixer tant com a jugadora i com a persona.

“Tots els entrenadors que han passat per la nostra banqueta m’han aportat alguna cosa que ha estat important per mi. Des que vaig començar a patinar, amb la Mariona Carmona, fins que vaig anar creixent, amb el Francesc Manrubia, el Ximi Jiménez i el Xiqui Carmona

L’any passat us entrenava la Mariona Carmona, aquest any el Xiqui, en què canvia la seva forma de treballar?

El dos són molt bons entrenadors, i com he dit abans, dels dos n’hem après molt. La Mariona és una entrenadora més directa: tenir joc fàcil i anar a porteria, és una bona manera d’afrontar partits complicats. En canvi el Xiqui és més tàctic, és un entrenador que li agrada molt aquest esport i no es conforma amb guanyar, disfruta molt de l’hoquei i ens transmet aquesta passió. Tots dos són entrenadors molt exigents.

Té molt mèrit que un club com l’Hoquei Bigues jugui a la màxima divisió de l’hoquei estatal..

Bigues i Riells és un poble molt petit, però ja fa uns quants anys que s’aposta molt per l’hoquei, i això té resultats. L’hoquei femení a Bigues sempre ha estat molt potent, i això ha fet que les més petites poguéssim tenir referents dins del mateix club, i així créixer per seguir mantenint el llistó alt. Com he dit abans, la clau és l’esforç i les ganes, i el fet de ser com una família i de saber que has de treballar per mantenir el club el més amunt possible.

“L’hoquei femení a Bigues sempre ha estat molt potent, i això ha fet que les més petites poguéssim tenir referents dins del mateix club, i així créixer per seguir mantenint el llistó alt. La clau és l’esforç i les ganes, i el fet de ser com una família i de saber que has de treballar per mantenir el club el més amunt possible

Sembla que aquest any podreu disputar la Copa de la Reina. Quines expectatives teniu?

Les expectatives que tenim són arribar el més amunt possible, no ens posem cap límit, sabem que és molt difícil, però tenim moltes ganes i il·lusió. Ara ens queden 3 partits difícils per acabar la primera volta, i després veurem que passa amb la Copa de la Reina. Disputar-la és complicat però en tenim moltes ganes.

On creus que pot arribar aquest equip? Us veieu jugant competició europea la temporada que ve?

El nostre objectiu és competir al màxim nivell contra els equips més grans. Com he dit abans, no ens posem cap límit. Treballarem molt intensament per poder arribar a competició europea, això no s’ha acabat i fins a l’últim partit de lliga no podem saber que passarà, però lluitarem per arribar el més lluny que puguem. Jugar a Europa seria una gran recompensa.

“El nostre objectiu és competir al màxim nivell contra els equips més grans. Lluitarem per arribar el més lluny que puguem. Jugar a Europa seria una gran recompensa”

Quines creus que són les tres principals virtuts del vostre equip?

Jo crec que les tres principals virtuts que tenim són esforç, companyerisme i il·lusió.

A part de jugadora també ets entrenadora de l’entitat. Com vius aquesta experència?

Sí, ara entreno 2 equips, un aleví i el sub16 femení. Fa 3 anys que entreno a nens, i la veritat és que m’agrada molt. Tenen moltes ganes d’aprendre. Realment transmetre tot el que saps i que et facin cas i confiïn en tu, és molt gratificant.

Enguany els dos equips punters d’hoquei de la comarca, tan el masculí, el Recam Làser Caldes, com vosaltres, esteu donant un gran rendiment a l’Ok Lliga. Una gran exemplificació del planter d’hoquei que té el Vallès Oriental no?

Sí, la veritat és que tenir clubs amb tant nivell com el Caldes, tan propers, també ens ha ajudat a créixer i a aprendre moltíssim.

Què creus que ha de passar a l’Estat espanyol per què l’hoquei sigui més professional?

És difícil, perquè és una cadena, quan menys hoquei, menys professional i quan menys professional, menys gent s’hi apunta. Jo crec que el que es necessitaria és donar més ressò de l’existència d’aquest esport, i amb l’esforç de la gent, es podrien anar formant més clubs i fomentar més l’hoquei a tota Espanya. Tot i això, ha crescut molt en comparació a anys anteriors, mica en mica es va fent gran, i tant de bo algun dia sigui reconegut igual que el futbol o el bàsquet.

Per últim, d’aquí pocs dies entrarem al 2016. Què n’esperes d’aquest nou any?

Doncs que seguim totes juntes com fins ara, apuntant alt, i que corregim els petits errors per poder ser encara més grans.

Moltes gràcies, Marta.

A vosaltres.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here