L'adaptació de Mario Martínez al Bordils ha estat magnífica

El central, nascut a La Roca del Vallès i jugador del BM La Roca des dels 5 anys, va deixar l’equip de la seva vida la passada temporada per fitxar per l’Handbol Bordils, conjunt amb el qual està completant un brillant inici de campanya a la Divisió de Plata


marioDesprés del descens del BM La Roca de la Divisió de Plata a Nacional la passada temporada, fins a 9 jugadors van abandonar la disciplina del club roquerol. De totes les baixes, però, n’hi va haver una que va ser especialment significativa: Mario Martínez. Després de 14 anys defensant l’escut del club de La Roca del Vallès, el central va fitxar per l’Handbol Bordils per poder seguir competint a Plata: “Quan l’equip va baixar no sabia si deixar de jugar i vaig pensar que m’agradaria seguir jugant a Plata. És per això que em vaig posar en contacte amb el Pau Campos, l’entrenador del Bordils. Aleshores, al cap d’uns dies, quan el Bidasoa Irun va ascendir a Asobal, en Pau em va trucar i em va dir que l’Eduard Nonó (jugador més destacat i màxim golejador de la categoria) marxava al Bidasoa i que volia comptar amb mi a Bordils. Ell és un grandíssim entrenador i professor i jo tenia ganes d’aprendre”, explica Martínez.

El central roquerol, a banda del BM La Roca també va jugar a l’Handbol La Garriga, a Primera Nacional (2012-2013), i al GC Amicitia Zürich la següent temporada, que li va suposar una experiència extraordinària en un dels millors clubs suïssos: “Va ser la meva primera experiència professional. Entrenàvem cada dia, alguns dies matí i tarda, amb sistemes de joc nous, idioma nou, cultura nova i tot plegat em va cortir molt”. A finals d’aquella mateixa temporada es va reincorporar al BM La Roca i va disputar les últimes jornades de lliga i la fase d’ascens a Plata, en la qual el conjunt de la Roca del Vallès va assolir per primera vegada a la seva història la segona divisió estatal. Un ascens que va permetre a Mario Martínez jugar amb el club de la seva vida a la Divisió de Plata les dues temporades següents. En la darrera campanya, però, se li va quedar una espina clavada per practicament no haver pogut jugar en tota la segona volta per motius laborals i pel descens de l’equip.

Un inici excel·lent amb l’Handbol Bordils

Martínez va aterrar a finals d’aquest estiu a la disciplina de l’Handbol Bordils amb la màxima il·lusió per millorar i seguir jugant a Plata: “La veritat és que l’acollida ha estat immillorable. Amb alguns havia coincidit a les seleccions catalanes i ja ens coneixíem. I la veritat, són un grup excepcional. Ha sigut molt fàcil adaptar-me, m’han acollit molt bé”, destaca el roquerol, que en els primers 10 partits de competició està gaudint de la confiança del tècnic Pau Campos: “Estic molt content; en Pau m’utilitza en funció de les necessitats de l’equip i crec que estic responen bé i adaptant-me a les circumstàncies que es donen cada setmana. Crec que estic aportant bastant, igual que el grup m’està aportant a mi”, remarca el central. bordils

El roquerol aporta polivalència i potència, i ja ha estat una vegada el màxim anotador de l’equip amb set dianes, la 7a jornada, encara que no va servir per guanyar el partit a la pista del BM Cisne. Tanmateix, l’Handbol Bordils està completant un bon inici de campanya i amb un balanç de 3 victòries, 3 empats i 4 derrotes ocupa la 8a posició de la classificació de Plata: “Per mi la clau és que estem jugant a handbol, de debò. Tàcticament estem treballant molt bé i tenim molta solidesa defensiva i molt bona porteria. A més, estem fent gols i amb elaboració i, si seguim així, no tindrem problemes en aconseguir els objectius marcats a l’inici de temporada”, destaca. A banda, una de les claus de l’èxit de l’equip gironí també recau en l’ambient que es viu al vestuari: “Som una pinya. No hi ha lloc per egos en aquest equip i això es reflecteix a la pista, ja que som una autèntica família”.

“L’handbol a Bordils es viu d’una forma diferent

Una família, com diu el Mario, que viu amb cor i passió la pertanyença al club: “Siguem 18 o 12 jugadors, als entrenaments tothom sua la samarreta sencera. La gent s’hi deixa la pell, encara que siguem jugadors amateurs. Els nanos que vénen del segon equip s’hi trenquen la cara, però els del primer equip també. Hi ha una voluntat i una motivació intrínseca”, remarca el central que, a la vegada, ha quedat positivament sorprès de com el poble, de només 1.700 habitants, es volca amb el seu equip: “L’handbol a Bordils es viu d’una forma diferent. El suport del poble a l’equip és impressionant. És una cosa que val la pena viure, més enllà de si juga a Asobal o a la Lliga Catalana”.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here