Entrevista amb els protagonistes d’Esport Global

El documental que parla de Gabriel Gorce, l’esquiador català amb discapacitat visual que va aconseguir la medalla de bronze als Jocs Paralímpics d’hivern de Sotxi 2014, juntament amb el seu guia, Arnau Ferrer, va ser el primer de la sèrie ‘Esport Global’ de producció garriguenca, amb Oriol Sabata com a ideòleg i productor, juntament amb la productora ‘Prisma Films’, també de La Garriga. El reportatge se centra en  com s’arriba a guanyar una medalla de bronze en uns Jocs Paralímpics, quin és el camí a fer per arribar-hi i, sobretot, què és el que queda després del procés realitzat


1. La sèrie Esport Global pretenia donar una visió de l’esport més enllà del que es publica als diaris esportius cada dia. Més enllà dels resultats, com vas viure la proposta de ser-ne un dels protagonistes?

La veritat és que, segurament, em deixaria paraules per descriure la colla d’emocions i sensacions que m’ha fet sentir aquest projecte, però el podria resumir dient que, realment, es tracta d’una proposta innovadora, diferent i, sobretot, necessària; te n’adones que existeix molt desconeixement sobre què hi ha darrere d’un esportista com els que han sortit a la sèrie Esport Global, i no deixa de ser una realitat més, una realitat que fa possible l’èxit de qualsevol esportista (el seu esforç dia a dia, el suport de la família, amics, equip tècnic, psicòlegs, etc). D’altra banda, estic molt content del resultat, ja que en el documental s’ha captat molt bé l’essència del nostre esport, de la nostra forma de preparar-nos i de com sentim i vivim cada repte.

“Estic molt content del resultat, ja que en el documental s’ha captat molt bé l’essència del nostre esport, de la nostra forma de preparar-nos i de com sentim i vivim cada repte”

2. Del documental del qual ets protagonista, què és el que més t’ha agradat?

El que més m’ha agradat ha sigut el principi en què es recorda pas a pas la baixada que ens va donar la medalla de Bronze als Jocs de Sotxi 2014, tant jo com l’Arnau expliquem la nostra visió d’aquells moments; realment, quan el vaig veure em vaig emocionar.

3. Ens consta que les audiències i les visualitzacions a TV3 a la Carta estan anant molt bé. Per què creus que ha agradat l’enfocament d’Esport Global sobre l’esport?

Perquè penso que està cobrint una perspectiva que fins ara no es cobria i que tots els que tenim a veure amb l’esport d’alt nivell sentim que és necessària de conèixer: què hi ha darrere d’una gran fita o d’un esportista. La societat està envoltada i bombardejada d’esports majoritaris perquè els mateixos mitjans de comunicació creuen que és el que més audiència dóna, cosa fàcil de justificar si tenim en compte que les principals cadenes i productores de televisió l’únic que volen al final és que no surtin números vermells. Però arriscar? Qui vol arriscar quan ja coneix la via del benefici? Poques persones. I les que ho fan són les persones que creen canvis, petits al principi, però molt influents al final, fins que tota la resta de gent s’acaba sumant a l’aventura.

4. En tots els documentals es fa una reflexió sobre l’èxit. Què és per tu l’èxit?

Per mi, l’èxit no és més que la capacitat d’assolir un objectiu que tu mateix t’has marcat. Una medalla paralímpica, ser el millor del món, o simplement ser feliç… l’èxit és, primer de tot, d’un mateix, i després del que, o a qui més impliqui aquest èxit (família, entrenadors, amics, etc). Per mi, l’èxit en l’esquí ha sigut aconseguir una medalla paralímpica però a més, l’èxit general, ha sigut haver après tantes coses i haver crescut a nivell personal en aquest àmbit, cosa que fa que ara tingui moltes eines per afrontar els reptes de la vida en general. Per tot això, crec que l’esport d’elit no només és cosa de pocs, hauria de ser cosa de tots, d’una manera o d’una altra.

“Per mi l’èxit en l’esquí ha sigut aconseguir una medalla paralímpica però a més, l’èxit general, ha sigut haver après tantes coses i haver crescut a nivell personal en aquest àmbit, cosa que fa que ara tingui moltes eines per afrontar els reptes de la vida”

5. A quin esportista li faries un documental Esport Global?

Crec que un bon candidat seria Kilian Jornet, per ser un dels icones del seu esport a nivell mundial, perquè com el de tothom, el seu èxit no es pot explicar si no és gràcies a la seva història personal. Des de fa temps, és un mirall per molts aficionats i apassionats, fet pel qual crec que seria un encert presentar la seva història al món més enllà de com s’ha presentat fins ara.

6. En els documentals es tracta el tema família en la construcció de la carrera esportiva dels protagonistes. Quina importància han tingut per tu la teva família en la teva carrera esportiva?

En el meu cas, tota la meva família ha sigut determinant, perquè d’una manera o una altra, han impulsat les meves ganes de fer esport i de voler superar-me a mi mateix. Però és cert que, en algun moment més inicial, part de la meva família era la que m’entrenava, per tant, tenien contacte directe amb la meva carrera esportiva i això feia que poguessin contribuir en gran mesura en que em pogués desenvolupar com a esportista professional. També he de dir que, en alguns moments, també han sigut els que m’han pressionat més a l’hora d’esforçar-me, ja que és una família esquiadora i té molts coneixements sobre aquest àmbit; no volien que jo em relaxés massa, ni que em deixés coaccionar per altres, etc… Aquesta pressió de vegades era molt negativa per mi i així els hi feia saber. Però al final, tots volem el mateix, l’èxit, i quan s’assoleix tots estem molt contents i ens felicitem mútuament, i és realment quan entenem que tot aquell patiment anterior té la seva raó de ser.

“Tots volem el mateix, l’èxit, i quan s’assoleix estem molt contents i ens felicitem mútuament. És llavors quan entenem que tot aquell patiment anterior té la seva raó de ser”

7. En tota la sèrie s’insisteix en la importància de combinar la carrera esportiva amb els estudis. Tots els protagonistes heu tingut una formació acadèmica superior. Perquè recomanaries als joves esportistes i les seves famílies que no deixin d’estudiar?

Molt senzill. L’esport no és vitalici, i tard o d’hora, o bé et trenques per alguna banda, o ja no fas tants bons resultats, o ja no tens suport ni recursos per poder continuar amb la teva activitat esportiva. Els estudis sobre alguna cosa fan que el dia de demà tinguis una sortida laboral més duradora en el temps. És cert que hi han esports com els escacs que no estarien tant d’acord amb aquesta afirmació, per la qual cosa jo diria llavors que els estudis són l’assegurança de tenir una carta alternativa a l’esport d’elit, i mai saps quan pots agrair haver estudiat.  

8. Destaca’ns alguna cosa que t’hagi agradat d’algun de la resta de protagonistes de la sèrie Esport Global

La veritat és que em costaria destacar-ne un perquè de tots els protagonistes he après alguna cosa molt interessant i que demostra que tots tenim una visió molt especial del que representa l’esport (sigui d’alt nivell o no) en les nostres vides. Som perfils molt diferents però pensem el mateix al final.

9. Quin valor li dónes a la preparació mental en l’esport?

Si hagués de fer un percentatge entre la implicació física i mental en la carrera esportiva d’un esportista seria un 50% preparació física i un 50% preparació mental, i ho dic òbviament per experiència pròpia; si no haguessin entrenat el meu cap com ho han fet, estic convençut que no hauria tingut els elements i recursos que vaig tenir per aconseguir els resultats que he aconseguit. Hi ha coses que el cos no pot “entendre” i el cap és més poderós del que sembla.

10. En quin moment esportiu et trobes ara mateix? Quins són els teus pròxims objectius?

Fa 2 anys que vaig deixar l’esport d’elit i em vaig dedicar al 100% a la meva altra passió que és la música. Ara ja sóc productor musical, i l’esport l’he estat veient més com un entreteniment, això si, un entreteniment a qui l’hi tinc molt de respecte. L’esquí forma ara part de la meva vida, i l’esport d’elit de la meva forma de ser, però no em plantejo tornar a competir com a esquiador. Ara ha aparegut un nou repte: el surf. Un esport que m’està fent descobrir una nova forma d’auto-superació, de buscar nous límits, de fer un pas més enllà. Practico surf des del 2007 i sento que podria ser el meu futur esport d’elit. Em sento molt a gust amb ell i m’agrada l’aigua (abans de ser esquiador havia sigut nadador de competició, cosa que fa que sàpiga moure’m perfectament dins l’aigua, i em torna a crear un vincle amb el meu passat). I el millor de tot és que puc aplicar tots aquells recursos i aprenentatge que vaig aprendre amb l’esquí per assolir situacions de repte ara amb el surf, agafant onades, depenent de mi mateix per remar, etc. Però no estic tancat a res i el temps dirà.

A banda de l’esquí, l’altra gran passió de Gabriel Gorce és la música
MIRA AQUÍ EL REPORTATGE

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here