“L’èxit no rau a guanyar o perdre partits, sinó que els nens i les nenes gaudeixin d’allò que fan i cada cap de setmana tinguin la motivació i les ganes de llevar-se d’hora per anar a jugar un partit de l’esport que practiquen”Aquests dies comença una nova temporada i encetem nous reptes com a entrenadors amb un grup nou o bé, els reprenem allà on els vam deixar la darrera temporada amb els mateixos infants. Des de la nostra posició jeràrquica dins els rols d’un equip hem de considerar el poder transformador que tenim entre les nostres mans.

En el meu cas parlo de l’handbol formatiu, aquell on juguen nens i nenes d’entre 6 i 12 anys que fa de pal de paller de la formació esportiva i personal dels infants que practiquen activament aquest esport per a la seva pràctica durant l’adolescència i l’edat adulta. Possiblement el que escric a continuació es pot fer extensiu a molts esports d’equip.

Durant aquests primers estadis de formació ensenyem els moviments bàsics i essencials per a poder desenvolupar-se com a esportistes però penso que la formació i els aprenentatges van molt més enllà de saber botar, passar, llençar o desmarcar-se correctament… els valors associats a l’esport s’inculquen i s’ensenyen en aquestes etapes primerenques i són igual o molt més importants que ser un jugador hàbil en la tècnica i tàctica.

En gairebé tots els grups i equips hi ha aquell infant que és el coneixem com a “bon company”: treballa en silenci, s’esforça, escolta als referents (entrenadors, ajudants d’entrenador, formadors i àrbitres), ajuda als companys de manera altruista i coneix les seves capacitats. Aquest perfil de jugador penso que és el que com a líders del grup hem de posar com a exemple a seguir davant dels companys, molts cops això no succeeix perquè tendim a “fer cas” aquell nen o nena que marca més gols, atura més pilotes o bé, crida més l’atenció.

Pels fets exposats anteriorment, cal des dels clubs fer veure als jugadors i a les famílies el valors associats a l’esport, ja que també són aplicables a la seva vida acadèmica i personal. Els valors de constància, disciplina i respecte cap al rival, el company d’equip o cap a un mateix són fonamentals en l’educació esportiva dels jugadors i jugadores.

Els entrenadors i entrenadores som la clau en aquest procés. Hem de ser capaços de guanyar l’atenció i la confiança dels infants. Si l’entrenador és obert, respectuós amb els altres, sap escoltar i aprèn dels seus propis errors els petits veuran reflectit en ell o ella un bon model a seguir per a ells tant en l’àmbit esportiu com en el personal. A més a més, hem de ser capaços d’impregnar als jugadors felicitat i estima cap a allò que fan.

L’èxit no rau a guanyar o perdre partits, sinó que els nens i les nenes gaudeixin d’allò que fan i cada cap de setmana tinguin la motivació i les ganes de llevar-se d’hora per anar a jugar un partit de l’esport que practiquen.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here