“L’Art de la Guerra” de Sun Tzu és el llibre d’estratègia més famós i important del món. D’ell se’n poden extreure també moltes conclusions aplicables a l’esport. En aquest sentit, el llibre apunta a “aconseguir la victòria abans d’entrar en batalla” fent referència al fet que la informació és clau abans de lluitar; has de conèixer les fortaleses i debilitats del contrincant, o, com deia Sun Tzu: “Coneix-te a tu mateix i coneix a l’enemic”


Un partit de qualsevol esport no deixa de ser una “batalla” competitiva (òbviament sense violència) entre dos equips. Com a tal, seguint la saviesa del mestre Sun Tzu, l’article que avui us presento se centrarà en la part de conèixer a l’enemic o en l’argot esportiu, l’anàlisi del rival.

A l’hora d’analitzar el rival sempre recomano veure els seus dos últims partits. Per què? Veus un partit com a local i un altre com a visitant, és la competició més recent, veus els jugadors amb major estat de forma, els lesionats, les últimes incorporacions tàctiques de l’equip, entre d’altres. Addicionalment també és ideal, si és el cas, poder veure el partit amb el qual s’hi ha enfrontat el teu equip a la 1a volta, ja que és totalment útil a l’hora de corregir certs aspectes que possiblement et tornaràs a trobar.

Un cop tens seleccionats els vídeos ideals per analitzar aquell rival, és el moment d’editar-los. Hi ha molts programes informàtics al respecte i la majoria de vosaltres podreu donar més informació que jo; des dels més complexes com ‘Dartfish’, els que et poden inclús fer “a mida”, els més de moda com ‘Longomatch’, els més pràctics com ‘Filmora’ o fins als més senzills com el ‘MovieMaker’ per aquells que no necessiten gaire sofisticació.

Més enllà dels vídeos dels partits, l’anàlisi es pot completar amb altres fonts estadístiques a l’abast com poden ser: estadístiques de la federació, web de l’equip rival, premsa, xarxes socials, etc… eines més disponibles com més alta és la categoria en la qual juga l’equip.

Tanmateix, l’article no pretén aprofundir en l’edició del vídeo sinó que pretén presentar-vos una eina molt i molt útil com és el ‘Peligrograma’. Es tracta d’una eina amb el copyright de  Xesco Espar, possiblement un mestre a l’atura de Sun Tzu o si més no més pròxim en el temps i geogràficament. El ‘Peligrograma’ és simplement una imatge gràfica que et permet amb un cop d’ull identificar el perill del rival que estàs analitzant. En el cas de l’handbol assenyala els gols del rival per colors (cada color representa un jugador) i la posició específica des d’on es fa el gol (en cas de gol de penal, el més útil es assenyalar des d’on s’ha forçat el penal).

Veiem tot seguit un exemple que molts coneixereu com és l’Handbol Bordils de l’any 2014. Òbviament amb tot el respecte i el permís de l’artífex d’aquell històric equip, Pau Campos, i tenint en compte que actualment ja no és una informació útil per cap equip, ja que els principals jugadors d’aquella època ja no juguen al Bordils.

 
Si analitzem aquest ‘Peligrograma’ i el complimentem amb talls de vídeo de les accions dels principals jugadors i tàctica col·lectiva (suficient amb 5-10 minuts), podem arribar a les següents conclusions:

Defensa a fer: només veient el ‘Peligrograma’ identifiquem el potencial del Bordils en el xut exterior. Per tant, podrem arribar a la conclusió que la millor defensa a fer era una defensa amb avançat (3:2:1) per impedir trajectòries al centre de Nono i Canyigueral o una 6:0 amb els segons punxant i interferint molt i els tercers o centrals defensius sortint molt al xoc de la trajectòria dels laterals al centre.

Jugadors transcendentals i instruccions individuals defensives: en l’aspecte golejador destaquen el lateral dret Canyigueral, el lateral esquerre Nono, Esteve Ferrer al centre i els extrems drets Combis i Reixach. Però el ‘Peligrograma’ et dóna molta més informació al respecte, fins al punt de poder donar les següents consignes als teus jugadors:

Segon que defensa a Nono: molt pendent del seu punt fort, ha de ser molt agressiu quan Nono té pilota, inclús a 10m on ja és perillós. Punxar quan la bola la té el central però ull a trajectòries al punt dèbil fins a 6 metres de Ferrer.

Exterior dret: ajudar en la majoria de casos quan Nono vagi al punt dèbil, ja que no juga especialment amb extrem. Aguantar més quan Ferrer es posa de lateral esquerre.

Segon que defensa Canyigueral: anticipar/punxar les trajectòries de Canyigueral al  centre abans que rebi pilota. Amb pilota molt de compte a la finta explosiva de braç al punt dèbil.

Exterior esquerre: com es veu al ‘Peligrograma’, en la majoria de casos Canyigueral al punt dèbil acaba xutant ell; per tant ajuda contundent. Tot i això, especial atenció a  Combis i Reixach, molt efectius des del seu extrem.

Centrals defensius (en cas de defensa 6:0): punxar tots els treballs d’encreuament amb o sense pilota per xut exterior de Nono o Canyigueral al centre (interferir abans que rebin). Amb pilota, sortir al contacte tant de Nono i Masó com de Canyigueral: preferible  el contacte que la protecció de pivot (com es veu al ‘Peligrograma’).

 Avançat (en cas de defensa 3:2:1): amb Esteve amb pilota no enganxar-se perquè és molt bo a l’1×1. Possibilitat d’anar enrere perquè no té excessiu xut exterior. Ajudar molt en cas que Nono i Canyigueral superin els segons defensius. Punxar quan la pilota vagi  al lateral, especialment Nono, perquè hagi d’iniciar l’1×1 parat. En cas de desdoblament no aplanar, sinó sortir sobre un dels dos laterals xutadors.

– Contraatac: Bordils és un dels equips que millor explota el contraatac directe i en 2a onada (uns 5 gols per partit). Com s’aprecia al ‘Peligrograma’, són especialment perillosos els extrems drets (Combis i Reixach). Per tant lateral i extrem esquerre nostres anticipar el replegament (ull possibles canvis atac-defensa). Porter estar descentralitzat en aquesta banda i atent a la bona passada de contraatac que té la porteria rival. En 2a onada, acumular jugadors a zona de pilota i falta quan Nono/Masó vinguin amb carrera amb pilota. (A tall d’anècdota divertida, els roquerols anomenaven JUMANJI a la temible pujada del contraatac del Bordils; ja us podeu imaginar el perquè!).

Informació per porters: ampliant el ‘Peligrograma’ i planillant les imatges dels llançaments dels principals golejadors rivals, aquesta informació és també molt útil pels porters.

A l’hora d’exposar davant l’equip les consignes en atac existeix una altre eina similar com és el cas de l’’Agujerograma’.

Imagineu-vos doncs la d’informació, que es pot extreure de simples imatges gràfiques, la qual els jugadors són capaços de llegir i interioritzar de forma molt ràpida. Eines útils i àmpliament contrastades en l’handbol però m’atreviria a dir que també molt aplicables en altres esports posicionals com el bàsquet, hoquei o inclús futbol.

Un cop tenim l’anàlisi elaborat i coneixem perfectament les fortaleses del rival, recuperem una altra de les grans frases del Arte de la Guerra: “Un exèrcit no té formació constant, igual que l’aigua no té forma constant: són genis aquells capaços d’obtenir la victòria canviant i adaptant-se en funció de l’enemic”. Doncs això entrenadors, sense renunciar als vostres principis i model de joc, però “Be water my friend”.

P.D Ara que no em sent ningú permeteu-me que us sigui honest: entre tants i tants partits disputats contra Bordils, només vam ser capaços d’empatar alguna vegada i tan sols guanyar-los un cop!


La victòria de la qual parla Guillem Estapé:

El BM La Roca s’emporta un derbi vibrant davant l’Handbol Bordils (31-30)

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here