A La Jornada del Vallès parlem amb Jordi Grivé (Granollers, 1972), jugador de l’AE Ramassà durant 17 temporades i actualment tècnic del conjunt franquesí. Grivé és l’ideòleg i promotor dels viatges solidaris que porta fent des de fa dos anys el club de futbol de Les Franqueses del Vallès a l’Àfrica. Uns viatges que els han portat a ser el primer equip europeu que juga a Etiòpia i a la República de Benín, i el proper mes 23 d’abril els portaran a Uganda, on jugaran un amistós internacional i aportaran més de 700 kg de material esportiu i escolar. Parlem amb Grivé de les experiències de les dues darreres aventures, de les expectatives de la propera a Uganda, sense deixar de banda la gran temporada que porta fent l’equip a Quarta Catalana


24798-wxhFotos: AE Ramassà, VOTV / text: Jordi Calls
Jordi, com va néixer la idea de realitzar aquests viatges solidaris a l’Àfrica?

Tot va venir arran d’un primer viatge a Etiòpia que vaig fer el 2013 amb la gent del Club Atletisme l’Aire d’aquí Granollers. Vaig anar a una Marató que es va fer a Awuasa, molt a prop d’Addis Addeba, la capital del país. Un cop allà vaig veure que era un país apassionant que oferia moltes possibilitats. Una d’elles va ser que hi podríem anar a jugar un partit de futbol. Hi vaig anar donant voltes i quan vaig tornar aquí Catalunya ho vaig explicar i va tenir una gran rebuda. Tothom va pensar que seria molt bonic poder gaudir d’una aventura com aquesta.

Vam fer la petició per jugar contra el millor equip del país, el Saint George, que és un dels conjunts que alimenta la selecció nacional d’Etiòpia i la nostra gran sorpresa va ser que ens van dir que sí. A partir d’aquest partit i, d’aquesta primera gran experiència, va néixer quelcom que hem anat treballant al llarg dels anys.

ramassa 2Uns viatges que aglutinen tres grans conceptes: solidaritat, esport i turisme.

Exacte, però per nosaltres la solidaritat és primordial. És la punta de llança de les nostres aventures a l’Àfrica i estem contents perquè ha anat en línia ascendent. El primer any vam portar uns 250 kg de material i enguany repetirem els 700 kg de l’any passat. Pel que fa a la vessant esportiva, els dos anys hem tingut una experiència molt maca. Deixant de banda això, sempre que viatges aprens coses noves, fas cultura, aprens coses del país. Tant d’Etiòpia, com de la República de Benín hem conegut coses que ens han sorprès molt i que ens han ajudat a identificar més l’Àfrica.

“Tant d’Etiòpia, com de la República de Benín hem conegut coses que ens han sorprès molt i que ens han ajudat a identificar més l’Àfrica”

La preparació dels viatges ha de ser molt complexa.

Sí, com hem dit, són viatges de futbol, turístics i solidaris i, per tant, hi ha una part sobretot d’infraestructura a nivell de permisos, documentació, de moure molta gent. Són uns preparatius que comporten començar 5 mesos abans a treballar. T’haig de dir, però, que l’evolució amb aquests anys t’ajuda a acumular experiència, que és el que ens permet fer millor les coses. El primer any anàvem una mica perduts, tot i que va sortir molt bé, i l’any passat ja va ser un èxit perquè teníem assolit molt bé com aniria tot.

Enguany serà la tercera aventura, però anem per passos. La primera experiència, Etiòpia, març 2014. Com la recordes?

Millor impossible. Va ser una experiència increïble, rodona. Amb la gent vam generar un vincle molt gran, portàvem tres dies junts i semblava que portéssim un mes, inclús amb gent que no ens coneixíem gaire. És allò que acabes el viatge i fas una valoració i si has de posar una nota de l’1 al 10, poses un 11. No hi va haver cap problema, tot va superar les expectatives que havíem creat, la gent va tornar amb molta adrenalina i molt satisfeta. Com a experiència personal, sempre el primer viatge és el que té més impacte i el portes molt present.

“El viatge a Etiòpia va ser una experiència increïble, rodona. El primer viatge és el que té més impacte i el portes molt present”

jordi grive etiopia9 de març de 2014, Etiòpia, Addis Stadium d’Adis Adebba, a 2.300 metres d’altura i un rival potentíssim, el Saint George, millor equip de la lliga del país. Vau ser el primer equip europeu a disputar un partit al país africà. Quines van ser les sensacions al sortir al camp?

Vam anar molt mentalitzats perquè cap de nosaltres havia jugat mai davant de tanta gent i com a mínim hi havia 10.000 persones. Tot i això, quan vam sortir al camp la sensació va ser de desconcert absolut, perquè sens molta gent cridant i animant, però van passant els minuts i t’habitues a l’estadi i a tot plegat i l’hi agafes el gust. Deixant de banda el resultat, el partit ens va sortir rodó, haguéssim firmat abans de començar qualsevol resultat com aquell. Sempre ho diem, al minut 70 de la segona part anàvem perdent per 1-0, tot i que els darrers 20 minuts hi va haver una ‘debacle’, per una sèrie de circumstàncies, i vam acabar perdent per 6-0. Però bé, és un gran record, tothom s’ha emportat un trosset de coses d’aquell primer partit a Adis Adebba, a dia d’avui encara en parlem i per mi el record personal és meravellós.

foto1ramassa
Vau perdre 6-0, però teníeu davant un equip africà potentíssim…

Sí, eren atletes, jugadors amb una gran força física. Només amb l’escalfament que van fer abans de començar el partit ja era per marxar de l’estadi. Van fer un escalfament físic a la màxima intensitat, i només de veure’ls ja vam pressentir que seria un partit molt complicat.

tunel vestidors etiopia

Acostumats a jugar a Quarta Catalana en un dels equips més modestos del nostre futbol passeu a ser autèntics ídols quan trepitgeu territori africà. Com es porta aquesta contradicció?

Sí, realment creus que ets algú important perquè hi ha molta gent que t’ha vingut a veure i, a més, abans del partit hi va haver molta gent que es va voler fer fotos amb nosaltres, et volien tocar i abraçar. No entens res perquè penses ‘jo aquí he vingut a jugar un partit’, però després et poses en el paper i ho intentes assaborir al màxim. Hi ha una part final que nosaltres recordem amb molta emoció que és quan acaba el partit i, tot i que hem perdut per golejada, l’estadi sencer ens fa fer una volta d’honor al camp. Realment van ser sensacions molt maques i molt emocionants. La gent et mostra molta generositat i molta amabilitat i et quedes amb això, el fet de compartir aquesta estona amb tota la gent d’allà, que t’ho agraeixen molt.

“Quan va acabar el partit d’Etiòpia, tot i que havíem perdut per golejada, l’estadi sencer ens va demanar que féssim una volta d’honor al camp”

ramassa africaQuè destacaries d’aquell primer viatge?

Destacaria el país en sí i el fet que tots vam tenir la sensació que havíem fet néixer quelcom. Quan fas un viatge així mai saps si allò es repetirà, però gràcies a aquest primer viatge n’hi ha hagut un altre i a l’abril en farem un altre. Allò va ser el punt d’inici perquè el primer any, tot i que també hi va haver una experiència solidària, encara anàvem molt perduts i ja vam tenir clar que, a partir del segon, allò havia de millorar-se.

“En el primer viatge tots vam tenir la sensació que havíem fet néixer quelcom”

L’experiència va ser increïble i decidiu tornar a repetir l’aventura africana. Aquest cop a la República de Benín i, com ens has apuntat, portant fins a 700 kg de material solidari. En què consistia el material solidari?

Vam portar molt material esportiu. Bàsicament equipacions de futbol que vam recollir de diverses bandes, alguns ens van donar botes, i per exemple, l’Ajuntament de l’Ametlla ens va donar dues equipacions noves del CF l’Ametlla. També entitats de Les Franqueses ens van donar equipacions que ja no utilitzaven. A part de material esportiu, hi va haver una partida important de material escolar.

8 de febrer de 2015. Estadi Nacional de Parakou, us enfrontàveu al Pantheres FC Djogou, un dels millors equips de la República de Benín en una de les ciutats més poblades del país. Quina va ser l’experiència d’aquest segon partit?

benin tunelL’experiència va tornar a ser molt enriquidora, però va ser un partit en el qual vam patir molt. Un cop vam arribar al país ens van canviar tres cops la ubicació del partit, perquè ells el volien convertir en una festa nacional i aprofitar per promocionar l’esport a la part nord. Ens van fer voltar bastant i vam anar a parar a un estadi que era bastant nou, tant nou que encara no tenia ni per regar el camp.

Va ser difícil perquè el viatge va ser molt llarg. Vam arribar, vam dormir molt poques hores i vam agafar un autocar per travessar el país fins al nord. Un viatge que va durar 12 hores i només arribar vam fer l’entrenament, però estàvem molt cansats. La veritat és que no vam tenir temps de recuperar i el dia següent ja jugàvem el partit. Va ser un infern perquè la temperatura estava a prop de 40 graus i entre les altes temperatures i el cansament acumulat vam patir molt. Tots tenim el record de com ens cremava la gola, era pur foc. El partit el vam perdre per 5 gols a 1.

5 a 1, però amb el mèrit d’haver estat el primer equip europeu que jugàveu a la República de Benín i el primer que marcàveu un gol al país africà.

Sí, el mèrit és del golejador, va ser l’Àngel Granado; de fet, ell està molt orgullós que ho anem dient, com dius, no hi ha hagut mai cap jugador europeu que hagi marcat un gol a la República de Benín i per ell va ser molt especial.

“Àngel Granado va ser el primer europeu en marcar un gol a la República de Benín”

Què t’agradaria destacar d’aquest segon viatge?

M’agradaria destacar sobretot que ens vam endinsar molt en la cultura del país. Vam tenir la sort de gaudir d’una experiència molt maca coneixent diverses tribus. Vam travessar la frontera i vam anar fins a Togo, i allà també vam conèixer tribus d’aquella zona. Vam veure molt tema de Vudú, i és que aquella zona és un dels bressols de l’Àfrica on neix el Vudú i vam fer algun ritual en el mateix temple. Tot això ens va permetre veure moltes coses, parlar amb molta gent i al final t’emportes una informació molt àmplia d’un país que desconeixíem. De fet, abans d’anar-hi ningú sabia situar en el mapa la República de Benin, nosaltres els primers.

201603030853291Quina és la ‘metodologia’ que seguiu quan arribeu al país?

És una mica estil Champions (riu). Arribem, entrenem a l’escenari del partit, tenim una reunió tècnica amb els àrbitres i amb el rival, en la qual parlem dels canvis, de les samarretes que lluirem i fem una mica de part de roda de premsa. El dia següent estirem les cames, fem un passeig i juguem el partit. A partir d’aquí, els dies que ens queden podem fer turisme i desenvolupar el tema solidari que és quan anem a fer les entregues del material que portem.

Abans de parlar de la pròxima aventura a Uganda, què us ha empès a tornar a realitzar una aventura africana per tercer any consecutiu?

Sobretot les ganes. És a dir, tens ganes de fer una sèrie de coses i hi ha un grup que les vol fer. Podríem dir: ja ho he fet un any, ja en tinc prou, ja he viscut una experiència, però s’hi ha anat sumant més gent, això ha anat a més. Gaudim molt, a més, és un tema solidari i li dónes molta importància. Ara és un projecte que té continuació, cada any tenim ganes de repetir-ho i seguir en aquesta línia.

Com ja hem comentat, són viatges solidaris en els quals, a part de jugar a futbol, porteu ajuda humanitaria, quins projectes humanitaris concrets teniu entre mans en aquest viatge a Uganda?

Tenim 2 projectes solidaris magnífics, una escola d’uns 120 nens orfes a Kankobe, que viuen en una llar infantil i reben les assistències bàsiques. Per altra banda, l’escola de St. Anthony’s School for Deaf Children, és una escola de nens sords en el poble de Kayabwe amb les dificultats lògiques i afegides per les seves limitacions. En totes dues portarem material escolar i material esportiu.

“Aquest any un dels projectes solidaris concrets és portar material escolar a dues escoles d’infants, a Kankobe, i a Kayabwe”

Marxeu del 21 d’abril al 29 d’abril, quantes persones formaran part de l’expedició?

De la plantilla hi anirem uns 11 jugadors. També exjugadors del Ramassà i amistats nostres del món del futbol, que no vénen d’un equip concret. A dia d’avui hi anem 34 persones. Vull destacar que no és restringit, qualsevol persona que sumi i aporti i que vulgui venir a gaudir benvingut serà. A nivell esportiu sí que tenim, com deia, un nucli important del Ramassà, però molts no poden venir per feina, per temes econòmics i, per tant, obrim la porta a qui vulgui unir-se.

Amb quins recursos costegeu el viatge?

Vull destacar que nosaltres hi anem costejant-nos tot el viatge, és a dir, no demanem diners per a després quan els tinguem anar-hi, això crec que és molt important. Nosaltres hi anem i a partir d’aquí fem dues línies, una que és solidària i donem l’opció a tothom que vulgui a donar-nos material que l’entreguem allà. Quan ho entreguem ho fem nosaltres en persona i en fem fotos perquè tothom vegi que el que ha donat va al destí que pertoca. L’altra línia és l’esponsorització, i és que amb els diners que traiem d’aquí comprem totes les coses necessàries per poder assolir el viatge amb uns mínims: el xandall, el ‘botiquin’, i un  fisioterapeuta, una sèrie de requisits mínims que garanteixin donar un aspecte seriós i d’equip. Tot això ho fem amb quatre recursos mínims.

“Donem l’opció a tothom que vulgui a donar-nos material que posteriorment entreguem allà”

National-Uganda-StadiumEls partits de les dues darreres aventures van ser especials però aquest per la data potser encara més. Diada de Sant Jordi, 23 d’abril del 2016, us enfronteu al Kampala Capital City Authority FC, a l’estadi Nelson Mandela, amb capacitat per 45.000 persones i amb la senyera ben present als vostres uniformes. Un marc absolutament immillorable per celebrar la diada.

Certament, tenim tots els elements per donar simbolisme a la diada. A part, vam agafar el compromís d’aprofitar que és la diada per a fer un acte simbòlic d’entrega de llibres a l’equip rival. Encara no sabem el llibre, però crec que pot ser un acte molt bonic tenint en compte la data que serà i que estarem tan lluny de casa.

“Aprofitant que el partit serà el 23 d’abril, diada de Catalunya, enguany farem un acte simbòlic d’entrega de llibres a l’equip rival”

Què espereu d’aquest tercer viatge?

Gaudir de l’experiència, que tot el material que portem arribi en bones condicions i que tot rutlli a la perfecció. Queden poc menys de 2 mesos, però sí que és cert que la gent està molt emocionada, amb moltes ganes perquè ja hi ha l’experiència dels dos darrers anys i ja hi ha un punt de nerviosisme. Tot i que molts ja portem 2 anys i podríem estar més relaxats, s’acosta la data i recordem tot el que hem fet i encara ens creixen més les ganes i la il·lusió per tornar a viure una aventura com les dues últimes.

1170x448-toheight-90-teamfanPotser, una de les claus que fa que repetiu és la ‘pinya’ que es genera entre tots els membres de l’expedició?

Sí, és una les claus, les relacions són molt intenses en el viatge perquè són moltes hores junts, vivim moltes experiències i, com dius, es genera un vincle molt gran. Una anècdota molt bona de l’any passat va ser que vem fer una paella enmig d’un poblat àfricà. El Delfí del Trull es va atrevir a donar de menjar, no només als 30 que érem al grup, sinó a tota la gent del poble i va ser una experiència molt divertida.

“Es genera un vincle molt gran amb els membres de l’expedició perquè són moltes hores junts i vivim moltes experiències”

Uns viatges que són exemple molt representatiu com el futbol és capaç d’ajuntar dos equips tan diferents amb cultures tan diferents.

Sí, cadascú hi pot anar amb unes motivacions diferents però és cert que el futbol és l’excusa o el punt d’unió. De fet, hi ha gent que ve que no li agrada el futbol i està allà gaudint. Hem tingut casos molt divertits. Per exemple, l’any passat l’entrenador es va posar malalt i el que ens va fer d’entrenador no tenia ni idea de futbol, però necessitàvem una persona que donés la imatge d’entrenador.

Parlant d’entrenadors; a Uganda veurem Jordi Grivé fent d’entrenador o, ja que jugueu aquest partit tan especial, voldràs trepitjar la gespa?

Sí, en principi faré jo d’entrenador i, si puc, jugaré encara que siguin 15 minuts.

20160303085321Podem dir que quan torneu a finals d’abril, els tres viatges solidaris a l’Àfrica de l’AE Ramassà ja hauran creat precedent. L’any que ve teniu pensat repetir-lo?

La veritat és que m’encantaria mantenir-ho, perquè tot això és un valor personal i de grup fantàstic i tant de bo es pugui estirar el màxim possible.

“Ens hem desvinculat de l’Ajuntament de Les Franqueses perquè hi ha un interès zero amb el nostre projecte”

Altres anys veu rebre suport institucional de l’Ajuntament de les Franqueses. Aquest any també?

Precisament ens hem desvinculat de l’Ajuntament de Les Franqueses perquè hi ha un interès zero en el nostre projecte. I no ho diem per dir: ningú ens ha preguntat res, no han vingut a cap reunió. Sí, ens donàvem uns diners, però no és això. No volíem diners, volíem interès, volíem que s’impliquessin en el nostre projecte solidari i més, tenint en compte que han vist tot el que hem fet, que és una cosa que va a més, que no és puntual.

Fins i tot, els hi havia proposat un tema que crec que seria molt interessant. Com he dit abans, el nostre projecte no està tancat únicament amb l’AE Ramassà i vaig proposar que cada club de les Franqueses aportés un o diversos jugadors per sumar i fer que fos un projecte de poble, dels clubs del poble. Em van dir que era una bona idea, però des de l’ajuntament ningú va fer res per tirar-ho endavant. En definitiva, a dia d’avui marxem a Uganda sols, de la mà de ningú.

Deixem l’Àfrica i els viatges solidaris i parlem de la competició de Quarta Catalana. És el primer any que l’AE Ramassà lluita per estar a les posicions capdavanteres, a què ha estat degut aquest canvi?

L’any passat vam celebrar els 40 anys del club, una data prou simbòlica i ens vam adonar que molts clubs del nostre perfil amb els anys es perden perquè les persones que tiren del grup desapareixen i són clubs que probablement estan condemnats a desaparèixer perquè no tenen una estructura de futbol base. Vam pensar que seria una llàstima que fos així, ja que actualment som un equip solidari que està fent coses molt interessants i això no podia perdre’s.

El fet és que ja portàvem dos anys en caiguda lliure, amb poc projecte, amb un equip de passar l’estona. Va ser llavors, com que jo ja volia deixar de jugar a futbol i aprofitant que havia acabat de fer cursos d’entrenador, que vaig decidir que, si em volien, em quedava com a entrenador. Em van dir que sí  i vam fer una petita revolució a nivell de nous jugadors. Vaig pensar que a la comarca hi ha molts equips de perfil baix, com el nostre, i que tots tenen un o dos jugadors bons i els vaig anar a buscar perquè fitxessin pel Ramassà. Hem fet 14 incorporacions i l’aposta ha sortit bé, la fórmula ha funcionat.

“És una sorpresa molt agradable com estem rendint i volem seguir completant aquesta temporada el millor possible”

201603030852521I tant que ha funcionat, heu passat de ser un equip de la part baixa les darreres temporades a lluitar per estar a dalt i plantar cara als primers classificats.

Sí, la veritat és que a principi de temporada no esperàvem en cap cas que la primera temporada amb l’equip nou podríem optar a una fita així. Sabem que és un grup difícil, i ja des del principi per mi els dos equips de l’Ametlla eren els clars favorits aquesta temporada a pujar de categoria. Tot i això, però, un cop ens hem vist allà dalt crec que podem seguir creixent. És una sorpresa molt agradable com estem rendint i volem seguir completant aquesta temporada el millor possible.

Quina creus que és la clau de la bona temporada de l’equip?

Som un equip que toquem la pilota, joc per terra, mig camp fantàstic, potser ens falta més gol a davant però tenim una bona estructura d’equip, ben col·locats, la gent molt disciplinada. Segurament la zona del mig del camp és la millor línia. Filtren a darrere, eviten moltes arribades i sobretot ofensivament són molt bons. Som un equip que ens arrepleguem molt bé al darrere, deixem que els equips vinguin i a l’espai sortim ràpid a la contra. Tenim dos extrems molt ràpids: l’Ismael Musso i el Said, que per mi és un dels millors de la categoria.

“Segurament la zona del mig del camp és la millor línia de l’equip. Filtren a darrere, eviten moltes arribades i sobretot ofensivament són molt bons”

Com dius, els dos equips de l’Ametlla amb aquest frec a frec i empatats al primer lloc oferiran un duel constant. És una Quarta Catalana, però el nivell dels primers 5 classificats podríem dir que és de categories superiors?

Sí, hi ha molt bons jugadors. A vegades la gent pensa que la Quarta Catalana és la pitjor, però a vegades té més nivell que la Tercera Catalana, ja que no deixa de ser que molts jugadors perquè no poden entrenar tres dies o no volen un nivell molt gran de compromís van caient de categories superiors i acaben en una Quarta Catalana. Això fa que cada vegada, almenys el nostre grup, sigui més fort.

Bé Jordi, gràcies pel temps, estarem molt atents al final de temporada i a aquest tercer viatge a l’Àfrica.

Gràcies a vosaltres per la gran feina que feu.


A continuació, els reportatges dels dos primers viatges de l’AE Ramassà del periodista de Vallès Oriental Televisió, Miki Güell. El cap d’esports de VOTV tornarà a ser, una vegada més, membre de l’expedició del conjunt franquesí en la seva tercera aventura africana.
El Partit de les nostres vides (Etiòpia, març 2014)
Benín, el somni continua (República de Benín, febrer 2015)

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here