A la Jornada del Vallès parlem amb Javier Coba (Barcelona, 1992), el reforç de luxe que tindrà el BM La Roca, a principis del 2016, per afrontar la segona volta a la Divisió de Plata. Coba ja va fer part de la pretemporada amb els homes de Guillem Estapé, però va deixar l’equip per fer un Erasmus a Bèlgica fins a finals de gener. Format a les categories inferiors de Can Barça, on hi va arribar en edat cadet i hi va estar quatre temporades, l’esportista barceloní va jugar posteriorment quatre exercicis al Sant Martí Adrianenc, abans de fitxar pel conjunt roquerol, l’estiu passat. El fet de tenir doble nacionalitat ha permès al jove jugador de 23 anys jugar amb la selecció absoluta dels Estats Units


Jordi Calls

Parla’ns de la teva formació en el món de l’handbol, on vas donar les primeres passes?

Vaig començar com qualsevol nen, a la meva escola, el col·legi Pare Manyanet a Travessera de les Corts de Barcelona. Després, l’últim any de categoria infantil, el FC Barcelona es va fixar en mi i vaig decidir fer el pas per formar part del seu equip.

Com va anar l’experiència de formar-te i jugar a Can Barça?

Hi vaig entrar en categoria cadet de primer any i hi vaig estar 4 anys. El segon any em van donar l’oportunitat d’entrar a la Blume, un centre d’alt rendiment per esportistes d’elit que està a Esplugues de Llobregat. Allà entrenava molt dur, amb doble sessió diària, en mans de Toni Gerona, que ara està a Qatar amb Valero Rivera, però va portar molts anys la base del Barça i el segon equip com a entrenador.

Quin entrenador et va marcar més en la teva formació en el món de l’handbol? Sens dubte, Alex Barbeito. Va ser el meu entrenador a l’etapa del Barça i vam connectar molt. És un entrenador dur perquè té molt caràcter guanyador però és una gran persona.

“L’entrenador que em va marcar més va ser Alex Barbeito a l’etapa del Barça. És un entrenador dur perquè té molt caràcter guanyador però és una gran persona”

Com recordes aquella etapa?

La recordo molt positiva. Em va ajudar molt a madurar com a persona i com a jugador. Entrar en una institució com el Barça m’exigia donar cada dia el millor de mi mateix. Vaig fer molts amics i vaig poder jugar amb molts jugadors que ara estan a l’elit, com Aitor Ariño i Gonzalo Pérez de Vargas, que segueixen al Barça, i Álvaro Ruiz, que actualment juga al Montpeller. Haig de dir, però, que també va ser una etapa dura perquè vaig haver de renunciar a moltes coses. Per exemple, no pots seguir el mateix ritme de vida que els teus amics de l’escola, ja que sempre estàs entrenant. En general, però, va ser una etapa que recordo amb molt afecte.

“Al Barça vaig fer molts amics i vaig poder jugar amb molts jugadors que ara estan a l’elit, com Aitor Ariño i Gonzalo Pérez de Vargas, que segueixen al conjunt blaugrana, i Álvaro Ruiz, que actualment juga al Montpeller”

Vas deixar el Barça amb 18 anys, per què aquesta decisió?

Va arribar un moment a la meva vida en el que vaig voler centrar-me més en els estudis. En aquella època la meva vida era simplement pensar en handbol i jo volia centrar-me en la universitat. Va ser per això que vaig decidir deixar el Barça i fitxar pel Sant Martí Adrianenc, ja que em permetia poder combinar les meves dues passions, l’handbol i els estudis.

Parla’ns dels 4 anys que vas defensar els colors del Sant Martí Adrianenc. Temporades en les quals et vas enfrontar tant al filial del BM Granollers com al BM La Roca…

Hi vaig estar 4 temporades. El primer any vaig arribar a un equip molt veterà que em va acollir molt bé. L’entrenador llavors era Ricard Franch, que ara està a Qatar ajudant Valero Rivera, i va confiar molt en mi, sobretot el tercer any que va ser quan vaig tenir més protagonisme. Els enfrontaments contra el BM La Roca i el BM Granollers sempre eren emocionants. Són equips que treballen molt bé la base i tenen molta afició i molta tradició per aquest esport. Sempre es feia difícil enfrontar-s’hi.

“Els enfrontaments contra el BM La Roca i el BM Granollers sempre eren emocionants. Són equips que treballen molt bé la base i tenen molta afició i molta tradició per aquest esport. Sempre es feia difícil enfrontar-s’hi”

Els dos últims anys amb el Sant Martí Adrianenc vam fer les fases d’ascens però no vam aconseguir pujar. Vaig rebre algunes trucades d’alguns equips, entre ells el BM La Roca. Vaig parlar amb el seu entrenador, Guillem Estapé i la veritat és que em vaig sentir molt còmode amb el tracte, i a la vegada il·lusionat pel fet de sentir-me valorat com a jugador, ja que per mi, el BM La Roca és un dels millors equips de Catalunya.

Aquest estiu vas fer la pretemporada amb els de Guillem Estapé abans de marxar a fer l’Erasmus a Bèlgica, com vas veure l’equip?

Sí, vem quedar així perquè, tot i haver de marxar, volia conèixer els meus companys. La primera impressió va ser molt bona, l’acollida tant dels jugadors com de la directiva va ser molt positiva. Des del primer moment, vaig veure que l’equip té molt potencial. El bloc de l’any passat conformava ja un equip molt potent, però amb els fitxatges l’equip ha guanyat moltíssim. Per exemple, Pol Capdevila i Jordi Puig, que vénen de jugar a la lliga Asobal, tenen unes grans qualitats físiques i han aportat molta qualitat al conjunt.

“Des del primer moment, vaig veure que l’equip té molt potencial. El bloc de l’any passat conformava ja un conjunt molt potent, però amb els fitxatges l’equip ha guanyat moltíssim. Per exemple, Pol Capdevila i Jordi Puig, que vénen de jugar a Asobal, tenen unes grans qualitats físiques i han aportat molta qualitat al conjunt”

Coneixes els teus nous companys però al setembre marxes cap a Bèlgica a fer un Erasmus. Com et va per terres belgues? Segueixes practicant handbol?

Estic estudiant International Business Economics a Lovaina. Vaig triar aquesta ciutat perquè la universitat té bastant prestigi internacional. En referència a l’handbol no he trobat cap equip que tingui un nivell acceptable. Tot i això, segueixo fent esport, faig crossfit i surto a córrer per mantenir el nivell físic. La veritat és que és dur no poder gaudir de l’handbol durant aquests mesos i més quan saps que els teus companys estan competint i lluitant al màxim cada cap de setmana. Ja tinc ganes d’estar amb ells i poder ajudar a l’equip.

“La veritat és que és dur no poder gaudir de l’handbol durant aquests mesos i, més, quan saps que els teus companys estan competint i lluitant al màxim cada cap de setmana. Ja tinc ganes d’estar amb ells i poder ajudar a l’equip”

Què creus que podràs aportar a l’equip de Guillem Estapé?

Esportivament, compromís i actitud, i a nivell humà crec que puc aportar que l’equip sigui més fort.

Quins són els reptes més importants que has aconseguit a la teva carrera esportiva? 

He guanyat diversos campionats d’Espanya, tant amb el Barça com amb la Selecció Catalana. També he estat internacional amb la Selecció Espanyola, en la qual vam guanyar els Jocs Mediterranis. Ara mateix estic amb la selecció dels Estats Units, ja que tinc doble nacionalitat. Amb el combinat nord-americà he aconseguit un tercer lloc als Jocs Panamericans.

Des de quan formes part de la selecció dels Estats Units?

Vaig començar el 2012. Va ser per casualitat, i és que jo estava de vacances a Califòrnia amb la meva germana i el seu marit, ja que ells treballen allà. Em vaig posar a investigar si existia handbol a USA i, després de molt buscar, vaig trobar el correu electrònic de l’entrenador de la selecció junior nord-americana. Li vaig enviar un correu i va resultar que ell també vivia a Califòrnia. Vam concertar una cita perquè li demostrés les meves qualitats i va ser molt graciós perquè vam quedar a una pista de tennis i ell va portar una pilota d’handbol i em va fer saltar la xarxa, fer passades, llançaments, etc, tot plegat molt còmic. Vaig passar la prova i això em va permetre anar a Mèxic a disputar els Jocs Panamericans. Així va ser com va començar aquesta aventura. Actualment estic a la selecció absoluta en mans de Javier Garcia Cuesta, un entrenador espanyol, i hi vaig puntualment per disputar algun torneig.

“Actualment estic a la selecció absoluta dels Estats Units en mans de Javier Garcia Cuesta, un entrenador espanyol. Hi vaig puntualment per disputar algun torneig”

Creus que amb la selecció nord-americana podràs jugar algun Mundial?

Sent realista avui en dia és molt poc probable. Seleccions com l’Argentina, el Brasil o Xile, són molt millors que la nostra. Tanmateix, si es segueix treballant com fins ara en un futur crec que podrem estar a la seva altura.

Què esperes del teu pas pel BM La Roca?

Espero que l’equip es mantingui a la categoria, que podem fer un bon paper a la Divisió de Plata i que l’afició gaudeixi.

“Espero que l’equip es mantingui a la categoria, que podem fer un bon paper a la Divisió de Plata i que l’afició gaudeixi”

Quins reptes tens de futur?

No miro més enllà, ara estic centrat amb els estudis i compromès amb el BM La Roca.

Per últim Javier, ja saps que quan el BM La Roca juga a casa sempre juga amb un jugador més?

(Riu) Sí, sé que l’afició està volcada amb l’equip i això sempre és molt positiu per nosaltres, els jugadors.

Moltes Gràcies, Javier. 

A vosaltres.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here