Practicar activitat física d’impacte o pressives, així com practicar esports de competició, és un factor de risc per patir incontinència urinària (I.U), és a dir, pèrdues d’orina. Les estadístiques són contundents! 6,5 milions de persones a Espanya pateixen d’I.U. i més de 400 milions a tot el món. Més concretament, el 62,8% de dones afirmen tenir pèrdues d’orina durant la pràctica del seu esport. Un trastorn que actualment afecta a 1 de cada 4 dones a partir dels 35 anys. Però, encara que les dades són impactants, hi ha un percentatge d’entre el  40 i 70% que no demanen ajuda als professionals. Davant d’aquesta situació… com podem prevenir-la? I en cas de patir-la, com combatre-la per millorar i gaudir de l’esport sense riscos i guanyar així qualitat de vida?


Hem de tenir en compte que qualsevol pràctica d’activitat física o esport genera un augment de la pressió intraabdominal. Aquesta pressió dins de la cavitat abdominal, toràcica i perineal es considera pressiva quan el seu valor està per sobre de 10 cm de H2O. Què vol dir això? Posem un parell d’exemples: la pressió intraabdominal durant la pràctica de running a 9,66 km/h és de 75 cm H2O i en realitzar un salt (jump) és de 75-90 cm H2O.  

Per tant, i tenint en compte l’increment de la pràctica esportiva entre la població en els últims anys i, concretament, l’augment d’aquesta pràctica entre les dones, és moment de plantejar un canvi de paradigma… necessitem incloure un entrenament no pressiu o compensatori que ajudi a prevenir els efectes pressius en la dona, que derivin en un factor de risc per partir I.U.

A què ens referim amb un entrenament no pressiu?

A un tipus d’entrenament que impliqui la musculatura responsable de gestionar correctament les pressions. Fem referència a l’entrenament de la musculatura de la faixa abdominal, sòl pelvià, de la musculatura respiratòria i postural.

A més a més, l’entrenament d’aquesta musculatura amb exercicis no pressius ajudarà, no només a recuperar funcions com la gestió de pressions davant d’un esforç, també a recuperar el to per tal de sostenir vísceres, de mantenir una postura correcta i saludable, i de la continència voluntària urinària, fecal i de gasos.

Per altra banda, és important entendre que les pèrdues involuntàries d’orina, per petites o esporàdiques que siguin, no s’han d’acceptar com un fet normal en les dones. Ens hem d’oblidar de tota la propaganda que es rep per tal d’acceptar-la (anuncis de compreses, per exemple). Cada vegada són més els professionals del món de la salut com fisioterapeutes, ginecòlegs, llevadores inclús empreses com TENA LADY que recomanen realitzar un treball preventiu o de rehabilitació en cas de patir-la.

És moment de plantejar-nos seriosament que alguna cosa hem de canviar a l’hora de marcar un entrenament sigui qui sigui la modalitat esportiva. Una manera de saber si pateixo d’I.U. és realitzant el següent qüestionari (suma les opcions marcades):

 Amb quina freqüència perds orina?

0 Mai

1 Una vegada a la setmana

 2-3 vegades setmana

3 Una vegada al dia

4 Varies vegades al dia

    – Indica quanta quantitat d’orina creus que se t’escapa?

0 Res

1 Poca quantitat

2 Una quantitat moderar a

3 Molta quantitat

    – Quan perds orina?

0 Mai

1 Abans d’arribar al servei

2 Al tossir o esternudar

3 Al realitzar esforços físics o exercici

4 Vàries vegades al dia

5 Sense motiu

6 De forma contínua

Si la suma de les teves respostes és igual a 1 o superior consulta a un professional.

I si no pateixo d’I.U.?

Si la suma de les respostes ha estat 0 no et relaxis. És important fer un treball preventiu amb treball no pressiu o hipopressiu, ja que la I.U. pot augmentar amb l’edat i els factors de risc associats amb aquest trastorn són accions i experiències com un embaràs, el part, la menopausa, altres problemes com estrenyiment, patir de mala postura o accions del dia a dia com tossir, riure, esternudar, defecar, saltar, cridar, cantar… I si ets esportista, recorda que la problemàtica s’agreuja en funció del tipus d’esport practicat, de la intensitat de l’exercici i la freqüència.

En aquest cas, la freqüència d’aquest tipus de treball serà menor: 2-3 vegades a la setmana, en sessions de 20 minuts, és suficient.

Si pateixo d’I.U.?

En cas de patir-la, segons estudis, podem arribar a corregir-la. Per tant, és innegociable realitzar un treball compensatori per tal de no empitjorar aquest trastorn. I el treball hipopressiu s’haurà d’incloure cada vegada que acabem de realitzar un entrenament pressiu durant 20-30 minuts.

Hipopressius és la tècnica?

Actualment existeixen diferents tècniques i mètodes per combatre l’I.U. Les tècniques hipopressives són un mètode de més de 30 anys d’aplicació en l’àmbit de la salut. El seu creador Dr. Marcel Caufriez, Doctorat en Ciència de la Motricitat i especialista en rehabilitació i reeducació uroginecològica l’ha fet evolucionar, sent una tècnica aplicada tant a nivell terapèutic com a nivell físic i esportiu.  Actualment, les tècniques hipopressives s’han guanyat ser de les més utilitzades com a prevenció i com a tractament. Cada vegada són més els fisioterapeutes, osteòpates, ginecòlegs, matrones que recomanen o incorporen per tal de gaudir dels seus beneficis tant a nivell salut, estètic com de rendiment.

Per tant, si ets dona i vols gaudir de fer esport durant molts anys, cuida la teva musculatura “invisible”!

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here