Guillem Ninou està vivint l’experiència d’un Erasmus en un país amb una gran passió pel bàsquet com és Lituània. El vallesà, que va ser jugador del CB Granollers des de la categoria pre-mini i des de fa 6 anys és entrenador de categories de formació del club granollerí, és estudiant a L’INEFC de Barcelona, amb l’especialitat de bàsquet, i actualment està cursant el tercer curs a la Universitat de Kaunas. Una activitat que compagina amb la tasca de segon entrenador amb el cadet del club fundat pel mític pivot Arvydas Sabonis, el Sabonio Krepšinio Centras


FONT: CB Granollers

Com et va l’experiència de l’Erasmus?

Perfecte, ara mateix no podria parlar de res dolent, estic molt content de com està anant tot, en tots els aspectes; de fet, en un principi em quedava a Lituània fins al gener però finalment he decidit quedar-me tot l’any.

Per què vas decidir fer l’Erasmus a Lituània?

La raó principal va ser pel bàsquet, és el seu esport nacional i el viuen amb bogeria, també tenia clar que volia anar a un país nòrdic i on pogués viatjar i visitar-ne d’altres fàcilment. Lituània és el país que complia tots els requisits; a més a més, és un país força barat cosa que també ajuda molt.

Com estàs vivint el bàsquet a Kaunas?

L’estic vivint com un lituà més, anant a veure tots els partits possibles del Zalgiris a la seva pista i també veient els partits de la seva selecció nacional. D’altra banda, tinc la sort d’estar de segon entrenador amb el cadet del club Sabonio Krepšinio Centras, el club fundat per Arvydas Sabonis.

Com et va al club del mític pivot lituà?

Doncs molt satisfet, m’han acollit molt bé; des d’un principi em van donar totes les facilitats per triar en quin equip voldria fer d’ajudant, així que només puc parlar bé del club i dels entrenadors; a més a més, el nivell és molt alt i estic aprenent molt.

Quines diferències trobes entre el basquet formatiu d’aquí i el de Lituània?

Són molt diferents, el que més em va sorprendre van ser les hores d’entrenament, allà entrenen de dilluns a divendres 2 hores al dia, des dels 8 anys. Diria que són bons per la quantitat d’hores que entrenen i per la quantitat de nens i nenes que hi juguen; aquí crec que entrenem amb més qualitat i sobretot molta més intensitat. Amb això no vull dir que no tinguin qualitat, tenen un alt nivell tant de jugadors com d’entrenadors. Per últim, vull remarcar la importància que li donen a la preparació física, és un dels factors més importants per ells.

Què trobes a faltar més de Catalunya?

La veritat és que poca cosa, pot sonar lleig però una de les coses que més he trobat a faltar és el sol, ni la família ni els amics… el clima nòrdic és dur. Tot i que sempre es troba a faltar una mica la família i els amics, però estem molt en contacte, així que no massa…  El que si que em té una mica tocat és estar lluny del país en el moment polític en el qual ens trobem, però m’informo de tot i intento recolzar des de la distància, i això si, explico a tots els meus companys d’Erasmus tot el que està passant a casa meva.

Recomanaries aquesta experiència?

A tothom, sense cap mena de dubte, tothom hauria d’estudiar un any a l’estranger, crec que suma en tots els aspectes, així que tothom que ho pugui fer que ni s’ho pensi, endavant. Si algú vol comprovar-ho, l’espero a Kaunas.

 

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here