El garriguenc Adrià Matas, que només fa tres anys que competeix en curses de muntanya, ha protagonitzat durant aquest temps una progressió espectacular que li ha permès fitxar per l’equip Inverse X-Trail. En els 4 mesos que porta competint amb el nou equip, Matas ja és una de les grans revelacions del conjunt filial de la marca esportiva de Parets del Vallès 


De la boxa amateur a fitxar per l’equip Inverse X-trail i ser una de les grans revelacions de l’equip. Per què decideixes deixar els rings i els guants de boxa per la muntanya i les cames? Com has viscut aquest camí?

Primer de tot voldria agrair la feina que feu per donar veu als esports minoritaris i en els amateurs en especial. Doncs el canvi d’un esport a l’altre va ser per motius laborals, em van canviar els horaris, treballava a diferents torns i això em dificultava poder entrenar amb continuïtat, ja que el gimnàs de boxa obria sempre a la tarda. Jo ja sortia a córrer pel meu compte els caps de setmana i feia temps que em cridava l’atenció el món de les curses de llarga distància i va ser el moment de fer el canvi. Així podia entrenar cada dia, adaptant els horaris amb la feina.

Com va néixer la teva afició pel ‘trail running’? 

La meva afició pel ‘trail running’ -jo prefereixo dir afició a córrer per la muntanya- va anar naixent en mi sense saber-ho. Anava sortint els caps de setmana a córrer per la muntanya com a complement de la boxa i de mica en mica va anar calant en mi. En Miquel Pera ha sigut el meu entrenador durant els 3 primers anys, i li dec molt, ja que al seu costat he après tot el que ara sé. Tot i això, ara des de fa uns 6/7 mesos he canviat d’entrenador i m’ho porta tot l’Anna Comet, que em prepara la rutina diària dels entrenaments. A part, vaig dos dies a la setmana al gimnàs/centre de fisioteràpia que porta el seu germà, Pere Comet, on em porten la part de gimnàs i fisioteràpia juntament amb en Lluís Aguilà.

Quantes hores dediques a l’entrenament diàriament?

Les hores varien una mica en funció del moment de la temporada i la cursa que estiguem preparant, però ara entreno unes 14 hores setmanals. Abans feia més hores, però ara amb l’Anna Comet hem canviat els entrenaments de volum pels de qualitat, menys hores, més intensitat. I realment crec que m’està anant molt bé. 

El tema de la nutrició és molt important, com t’alimentes per preparar les curses?

Sí, per mi la nutrició és una part molt important, és la nostra gasolina, he après molt sobre aquest tema al costat de l’Alvaro Magaña de Sabadell (propietari de ‘Training Sabadell’). Bàsicament és menjar sa, res especial, verdura, carn, peix, arròs, pasta; controlar les quantitats i saber què menjar abans o després dels entrenaments, no menjo mai “bolleria” ni aquest tipus de menjar “basura”. 

Què és el que més t’agrada del ‘trail running’?

Et diria que el que més m’agrada de córrer per muntanya, és que l’hora de l’entrenament passa a ser el meu moment del dia; pensa que jo entreno un 90% de les hores sol, ho faig així perquè m’agrada, sóc jo i la muntanya, no penso en res i penso en tot a la vegada; et diria que et coneixes a tu mateix molt millor, aprens a guardar la calma i connectar amb l’entorn.

Què sents quan estàs tot sol corrents per la muntanya?

Felicitat, plaer i llibertat.

Victòria a la Trail de Comtes i Abats i una de les grans revelacions de la Catalonia Ultra Cup l’any passat, guanyador de l’Ultra Trail del Montnegre Corredor aquest any…  Amb només 3 anys corrents has aconseguit grans fites, quina és la clau d’aquesta espectacular progressió? Quina victòria recordes de forma especial?

Una victòria que sempre recordaré de forma molt especial és la Ultra dels Bastions, per la seva duresa, per ser en el nostre Pirineu i perquè és un clàssic en les curses de muntanya, tot i que també estic molt orgullós del 8è lloc a la Ehunmilak, una Ultra de 88 km al País Basc on vaig estar en tercera posició fins el km 65; en els últims 20 km em vaig trobar malament i vaig perdre posicions però al País Basc mai és fàcil. També recordo amb molta il·lusió fer el Top10 de la Vall del Congost on el nivell és molt alt. 

La clau per mi és la constància, no he faltat ni un dia a un entrenament, però ni ara ni quan feia boxa. I sens dubte, gaudir tant de fer esport. El cos m’ho demana cada dia, com una droga. 

Què significa per tu formar part de l’Equip Inverse X-trail?

Per mi ha sigut una alegria molt i molt gran, jo mai hauria pensat en alguna cosa semblant, em dona un ‘plus’ extra, una motivació encara més gran per seguir en el mateix camí, el de continuar aprenent i creixent mica en mica; a més, vull destacar que hem format un grupet de molt bona gent.

Has començat molt bé la pretemporada amb l’equip X-trail aconseguint un 4art lloc a la Burriac Extrem (27 km i +1250) i un 2n lloc a la mítica Marató de l’Ardenya (47 km i +2300). Quina serà la teva propera cursa?

Una marató de muntanya de Sabadell, la Llanera Trail de 42 km i 1200 metres de desnivell positiu que se celebrarà el proper 21 de gener.

Quins reptes et marques per aquesta temporada i de cara al futur?

Per mi totes les curses són reptes, tot i que a destacar segurament competiré en el nou campionat de Catalunya d’Ultras que tindrà tres proves, l’Ultra Montseny, l’Ultra Trail Valls d’Àneu i la Roures Extrem. A banda, també repetiré la Ultra dels Bastions i no fallaré en cap cas a la Cursa de la Vall del Congost. De cara el futur només espero no tenir lesions greus i poder córrer, anar amb bici i fer esport durant molts anys. Moltes gràcies per tot, salut i muntanya! 

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here