Esquinç de turmell

0
1427
ESPORT I SALUT



Un esquinç dels lligaments del turmell generarà un edema i hematoma degut al trencament de fibres. És molt important un correcte diagnòstic i un tractament eficaç per iniciar una mobilització precoç i controlada, importantíssima per evitar efectes secundaris de la immobilització i una correcta cicatrització


Els lligaments són les estructures formades de teixit fibrós i col·lagen encarregades d’unir els ossos entre si dins les articulacions. La seva funció és l’estabilització entre una estructura i l’altra permetent els moviments naturals articulars i limitant els moviments anormals o excessius. Anomenem esquinç a la lesió d’aquest teixit, que en menor o major grau, provocarà una falta d’estabilitat articular i impotència funcional.

Com es lesiona?

Parlant de l’esquinç pel que fa al turmell, la lesió sempre serà per causa traumàtica. Una torsió excessiva, un impacte greu a l’articulació o un mal recolzament del peu, pot produir un estirament massa brusc d’un costat o l’altre del turmell realitzant una tensió que ni tendó, ni lligament, poden aguantar. Com que l’elasticitat dels lligaments és limitada, i menor que la dels tendons, pot acabar allongant-se, esquinçant-se, o trencant-se.
És molt més habitual trobar lesions dels lligaments externs del peu, per
 la major mobilitat i la forma estructural que presenten en comparació amb la zona interna.

Tipus de lesions

Quan es produeix un esquinçament o trencament parcial de fibres d’un lligament (lesió de grau II) el més habitual és que es generi un edema immediat a la zona, acompanyat de l’aparició d’un hematoma, és l’indicador que hi ha hagut trencament del teixit i per tant, vessament de sang. La no presència d’hematoma no descarta la lesió lligamentosa, pot haver-hi micro ruptures, o una distensió o elongament (lesió de grau I). Aquest es genera amb un excés de tracció que, a causa de la moderada flexibilitat, dóna de si el teixit, que és incapaç de tornar a la seva mida inicial ràpidament. Necessitant en aquests casos immobilització o tractament. Una ruptura total del mateix (lesió de grau III) és la versió més greu d’aquesta lesió, requerirà un tractament molt més perllongat i en alguns casos operació quirúrgica per tornar a ajuntar les parts separades.

Tractament

El tractament passa sobretot per un bon diagnòstic, avaluar davant de quin grau de lesió ens trobem i decidir un tractament adequat. L’objectiu de la teràpia és refer la zona del traumatisme i ajudar que les fibres es cicatritzin i regenerin de manera adequada per evitar futures recaigudes, alhora que reduir el temps d’immobilització per optimitzar al màxim el temps de recuperació.

Fases del tractament:
Fase aguda o d’immobilització (total o relativa): es farà fisioteràpia antiinflamatòria mitjançant tècniques manuals o altres tècniques o eines terapèutiques (electroteràpia, acupuntura, indiba…). Seria indicat en aquest punt del procés avaluar i corregir els bloquejos de l’articulació que s’hagin pogut generar en el moment del traumatisme.

Fase subaguda: iniciem la mobilització precoç controlada de l’articulació tan bon punt la lesió ens ho permeti. Amb l’ajuda dels tapes o embenats funcionals s’inicia la càrrega o marxa, amb o sense ajuda de crosses. En aquesta fase podem incloure potenciació muscular, exercicis aquàtics, mobilitzacions passives per part del terapeuta, exercicis excèntrics, etc.

Retorn a la vida normal: exercicis de propiocepció o equilibri, potenciació muscular, i retorn a l’activitat física de manera controlada i progressiva. La durada i intensitat de la rehabilitació dependrà de cada organisme i lesió.

És important no menysprear una lesió d’aquest tipus. Un esquinç mal curat pot comportar conseqüències de per vida, alterant o modificant la nostra manera de caminar, i per tant, generant lesions o sobrecàrregues a altres estructures llunyanes.

Hi ha factors que poden influir a patir un esquinç de turmell?

Hem de portar un calçat adequat per practicar l’activitat física desitjada. No podem pretendre jugar en una pista de tenis amb unes bambes amb tacs, o baixar una tartera amb un calçat massa tou. Però sobretot utilitzar calçat amb un bon ajustament i adaptació al peu. La debilitat muscular en general, i dels estabilitzadors del turmell en particular. És molt important realitzar entrenaments progressius i adaptats al tipus de terreny i activitat física que es vol realitzar. I com sempre recordem que la fatiga, falta de descans, mala nutrició i hidratació són els grans factors de risc per patir aquesta i qualsevol de les lesions.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here