L’estiu és una época que recorda la platja, les nits inacabables a les terrasetes o les nits sense dormir per culpa de la calor i els mosquits. Però també és un mes en el que, molts corredors/es, aprofiten per fer curses interessants en zones d’alta muntanya abans que les neus i facin presència i, córrer per aquests magnífics paratges, es converteixi en una tasca difícilment asequible.

Molts poblets de muntanya veuen la seva població multiplicada per 10, amb l’assistència de centenars d’atletes que, amb la família, visiten aquests llogarets per tal de participar en curses amb molt de desnivell i que, en la majoria de casos, faran que els/les corredors/es assoleixin alguns dels cims més coneguts del Pirineu.

Els Maasais, com no, no som aliens a aquestes trobades i, en les següents línies, farem cinc cèntims de dos curses que, des de fa uns anys, són visita obligada per part d’algun o alguna Maasai en el seu temps de vacances.

La gent de Mountain Addicted, cada any organitzen una de les curses de muntanya més sonades de les contrades de la Vall de Núria. Una cursa que pretén ser quelcom més que un event esportiu. Una festa de l’esport, de les activitats a l’aire lliure i l’acció solidària.

La cursa és una prova exigent, en la que l’esforç i el bon rotllo conviuen en un petit poble com Pardines. Potser, la vinculació i la participació de la gent d’aquest petit poble, és un dels trets més reconeguts d’aquesta cursa. Nens i gent gran fent sonar esquelles a l’arribada de cada corredor; passadissos d’animadors en cada carrer i ambient de festa des de bon matí, fan d’aquest event esportiu una festa que no et pots perdre.

Enguany, la meteorologia va condicionar el traçat dels recorreguts i va obligar a l’organització a improvisar un recorregut llarg i un de curt que garantissin la seguretat i no facin perdre els trets identificatius d’aquesta cursa.

Allà trobem a Tete, Anna i Daniel, disposats a deixar-se la pell en aquest traçat mega exigent (“salvatge i primitiu”, com el descriu Tete). Tete i Anna, ja són uns habituals d’aquesta cursa. Des de la primera vegada que la van fer, van quedar enamorats d’aquests traçats. Daniel, venia a fer el recorregut més curt, atenent a la seva recuperació de forma, després d’una llarga convalescència. 

Amb un somriure a la cara (com és habitual en ells), Tete i Anna, van afrontar els 23 km de la Clàssica. Dani va arrencar mitja hora més tard, en la modalitat del Batall. Malgrat les variacions en el recorregut i la meteorologia, Anna Altarriba va fer una segona posició en el podi femení amb un temps de 3h i 18 segons. Fantàstica doncs, la participació dels nostres corredors per terres Ripolleses. Tots tres van acabar la seva cursa sense cap problema, malgrat la pluja i el terreny desfet en moltes parts. 

El 25 d’agost, el Kevin, el Bernat i l’Icar van participar en una de les curses amb més prestigi del recorregut Skyrace a Catalunya: la Marrana. Malgrat el nom, es tracta d’una de les curses amb recorregut més espectacular que un pot fer. Tota la cursa es desenvolupa a la zona de Ulldeter i corona els cims de Bastiments i de Gra de Fajol, amb un traçat de 23 km i 1900 metres de desnivell positiu. Degut a l’alçada en la qual es desenvolupa el recorregut, no és un circuit còmode per córrer i la meteorologia pot ser canviant en qualsevol moment.

En paraules d’Ícar Tribó, “la Marrana és una cursa increïble, dura, que et buida…”, però que ha de millorar en la relació qualitat-preu. La manca de dutxes i d’altres serveis que s’ofereixen a l’arribada, fan que el preu no reflexi realment el que s’espera d’una cursa d’aquest nivell. Malgrat això, el seu recorregut per sobre dels 2000 metres d’alçada i duresa no et deixa indiferent. Per sort, la meteo va ser favorable i, la jornada es va desenvolupar sense ensurts pels corredors. Això és una gran notícia ja que, el Torb, pot fer-te passar una molt mala estona de manera sobtada.

El mateix Ícar, degut a les dificultats per preparar la carrera de manera adequada (quatre setmanes abans va caure i li van posar 16 punts de sutura a la cuixa), va patir molt per poder acabar la cursa. L’última pujada al Gra de Fajol i la seva baixada, les va haver de fer mig caminant degut a les molèsties per la ferida. Va creuar la línia d’arribada amb 4 hores i 10 minuts.

Bernat i Kevin van fer una cursa més plàcida. Això no significa que anessin de passeig. De ben segur que van apretar les dents amb força per poder signar les 3 hores i 27 minuts del primer i les 3 hores i 53 minuts del segon.

I aquests han estat alguns dels exemples més representatius de les competicions en les que els Montseny Maasais han deixat la seva empremta. El calendari no para i les ganes de trepitjar muntanya i suar de valent tampoc. 

SALUT, PAU I LLIBERTAT

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here