Vivim en una societat en la qual la violència, de tot tipus i varietat, sovint ens afecta de forma indiscriminada en el nostre dia a dia. Desgraciadament per a tots nosaltres, hem arribat a un punt en el qual ni tan sols sabem diferenciar el que és del que no és violència en molts casos. Fins i tot, hi ha debats inadmissibles al meu entendre sobre la mateixa i anomenada violència de gènere. És responsabilitat de tots nosaltres com a part de la societat en la que vivim i construïm plegats, vetllar per eliminar qualsevol tipus de violència. Per això caldrà saber identificar-les, i treballar plegats per facilitar-nos tindre una societat millor, lliure i més justa


De nou posaré el focus d’atenció en un dels meus àmbits, el que més m’apassiona, l’esport i concretament el futbol. Sovint la pràctica del futbol, està associada, desgraciadament, a conductes anti esportives massa habituals. Conductes que es manifesten indiscriminadament tant a dins com a fora dels terrenys de joc. Actualment, i gràcies a iniciatives com per exemple les que impulsa la Federació Catalana de Futbol, centrem l’atenció en el públic, no cal dir que hi estic totalment d’acord en el fet que així sigui. Però encara ho estaré més quan s’arribin a desenvolupar accions pedagògiques que ajudin a tot aquell que formi part del món de l’esport, a entendre i compartir la idea de l’anomenat “joc net”, que al meu entendre té molt a veure amb l’educació i la formació en valors.

Ja la temporada anterior, el projecte +KESPORT, en el que participen Eduvic, La Generalitat i la pròpia Federació Catalana de Futbol, van posar en funcionament un projecte per a treballar diferents habilitats educatives a través de l’esport, en concret al futbol. L’autoconeixement, la creativitat, el treball en equip, la presa de decisions, la comunicació assertiva, el respecte, l’empatia, la resolució de conflictes i més aspectes, es van treballar en diferents nivells a diferents clubs d’arreu de Catalunya. Enguany, el lema de la FCF és el de Prou violència al futbol, tots els equips sortim al camp amb un cartell que ens agermana i envia un missatge clar al públic assistent, “Gràcies pel vostre suport”. Entenc que aquest tipus d’iniciatives i d’altres que s’estan desenvolupant, dins de la campanya “Joc Net” ajuden. Però a la vista dels resultats que encara avui podem observar en els terrenys de joc, cal dir que ens cal quelcom més per aconseguir l’objectiu final, que no pot ser un altre que el d’eliminar tot tipus de violència a la nostra societat i concretament en el tema que ens ocupa, l’esport i el futbol.

En aquest sentit, la formació dels tècnics i responsables dels clubs és una qüestió cabdal, com també ho és, i al meu entendre, pot ser poc tinguda en compte, la formació del col·lectiu arbitral. No vull centrar l’atenció en la qualitat d’aquest col·lectiu, sovint assenyalat i maltractat dit sigui de pas. Però si en la formació que com a tècnics en arbitratge, que entenc que és el que haurien de ser, puguin rebre i tenir així doncs, la possibilitat de com deia abans, formar-se en uns valors cada cop més obviats i menys presents en els terrenys de joc a tots els nivells. Han de saber com és  d’important el llenguatge no verbal amb el que es dirigeixen sovint a jugadors i tècnics de manera totalment amenaçadora.

Com a professional en futbol que sóc, he rebut una formació que em permet desenvolupar les meves responsabilitats tenint molt present, entre altres qüestions, uns valors, que m’ajuden, no només a assolir esportivament el que com a entrenador em pugui objectivar, sinó també a tenir consciència de com ajudem a formar intel·lectualment als nostres esportistes, precisament amb els valors com a bandera. El que reclamo és posar atenció tots plegats, cadascú dins del seu àmbit i de la seva responsabilitat, en què comuniquem, on ho comuniquem i, sobretot, en el com ho comuniquem.

Durant entrenaments, i principalment allà on la tensió emocional augmenta considerablement, és a dir a la competició, no crec que siguem conscients del benefici o perjudici que podem ocasionar amb la nostra manera d’expressar-nos. El llenguatge verbal i el no verbal, sovint tenen molt més a veure amb les accions violentes físiques que s’acaben produint en un terreny de joc, del que ens podem pensar. Les nostres pulsacions són entre 150 i 180 per minut. Entrenadors, jugadors, arbitres i públic, és molt difícil gestionar les nostres emocions de forma adequada en aquest context. Així doncs, faríem molt bé tots plegats d’entendre que condicionar el comportament o conductes dels protagonistes del joc, és a dir, els jugadors, no és una bona idea, prou tenen amb interpretar el joc i, dit sigui de pas, intentar gaudir del seu esport, com per haver d’estar condicionats per les opinions i gestions del partit que sovint uns i altres fem.

Especial atenció reclamo a tècnics i col·lectiu arbitral. La nostra responsabilitat va molt més enllà de dirigir, ensenyar i o treure rendiment esportiu del nostre equip, en el cas dels tècnics, i en el cas del col·lectiu arbitral, molt més enllà d’aplicar unes normatives, majoritàriament interpretatives. Aquests últims no són jutges del que passa al camp, no han d’imposar un reglament, sinó tot el contrari, facilitar que amb el reglament a la mà, el joc es desenvolupi de forma continuada, respectuosa, constructiva i normalitzada. Són part importantíssima del què i, sobretot, del com es desenvolupa el joc, i en definitiva per tant, de l’espectacle en el que tots hi participem d’una o altra forma. Si us plau, actuem tots amb professionalitat, honestedat i responsabilitat. Els esportistes, l’esport, i la societat en general, ens ho agrairan.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here