L'edició del 2013 dels 10 km de Les Franqueses

La nostra societat no és una societat justa. Tenim moltes carències i desigualtats. Per això qualsevol activitat o proposta solidària que intenti revertir aquesta situació, per modesta que sigui, ha de ser benvinguda i reconeguda. La pràctica de l’esport, a més d’ajudar al benestar físic i psíquic dels qui el practiquen, pot ser un bon canal per vehicular aquesta solidaritat


L’atletisme i les curses populars no poden ser aliens a aquest corrent de solidaritat. Hi ha països que tenen una cultura de solidaritat molt més consolidada que la nostra. No és rar veure com a la inscripció de moltes curses hi ha l’opció d’inscriure’s mitjançant una modalitat solidària. En els països anglosaxons ho anomenen Run for charity. Si ets membre d’alguna organització solidària, t’asseguren una plaça a curses on sol ser difícil obtenir-ne, com les maratons de Londres o Nova York.

Cada cop són més les curses que donen una part del recaptat en inscripcions per causes solidàries. Malauradament no hi ha estadístiques per saber quina quantitat real s’ha pogut recaptar perquè molt sovint la informació de la donació no és transparent. Moltes curses s’autonomenen solidàries (no sé si ho fan per un tema de màrqueting o per una voluntat real de ser solidari), però de fet la donació a vegades és prou minsa. La meva percepció és que les grans curses, les que mouen més activitat econòmica, són les que proporcionalment dediquen menys a la causa solidària. En canvi, les curses més petites són més transparents i aconsegueixen millors resultats. Un exemple és la cursa “Els 10 km de Les Franqueses” que es celebra cada any el tercer diumenge de novembre (enguany serà el 19) i que en 5 anys ha recaptat prop de 20.000 € per la lluita contra el càncer de ronyó.

L’edició del 2015 va tenir més de 500 participants / LESFRANQUESES.CAT

També s’han posat de moda darrerament els reptes solidaris; es tracta de realitzar alguna “proesa” atlètica de forma que amb la repercussió mediàtica que se’n pugui derivar es recaptin donacions per una causa solidària. Córrer un nombre determinat de maratons seguides, córrer pel desert, travessar països… Qualsevol excusa és bona per intentar aconseguir que empreses i particulars puguin fer donacions per a una causa o una ONG. També han sorgit darrerament plataformes que fan més fàcil gestionar aquestes donacions com elmeugradesorra.org

Una de les persones més involucrades en aquesta mena de reptes és en Miquel Pucurull, un conegut corredor veterà de 78 anys de Barcelona, que durant els tres darrers anys ha endegat el repte “Corre la marató de BCN amb mi, pels nens diabètics” i que ha aconseguit més de 27.000 €. Tot un èxit! No tothom podrà assolir les xifres d’en Miquel però tal com diu el nom de la web elmeugradesorra.org, si tenim molts granets de sorra, al final podem arribar a grans èxits.

El món evoluciona i actualment una de les millors maneres de fer publicitat i assolir donacions per a aquestes iniciatives són les xarxes socials. Permeten arribar a molta gent, i segurament als grups més concrets que hi poden estar interessats. Però de la mateixa manera que són una bona eina, poden ser alhora un petit inconvenient. Tinc la percepció que alguns d’aquests reptes no es fan en favor de la causa solidària, sinó més aviat s’utilitza la causa solidària com trampolí per l’autopropaganda i per satisfer l’ego personal. Hi ha qui potser està més interessat a tenir més “m’agrades” o “retuits” que en les mateixes donacions.

De totes maneres, al meu entendre, endegar un repte solidari, té dos avantatges principals; un és l’ajuda econòmica per una causa i la segona és que és una bona manera també de fer públic un problema social que tenim. A vegades no és tan important la quantitat econòmica que es pugui recaptar com la difusió i conscienciació de la societat dels problemes que patim.

Atletisme i solidaritat són un bon binomi que ajuda a fer un món una mica millor.

1 comentari

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here