Córrer i cuina

0
386

L’alimentació és molt important. I més encara si practiquem un esport que té un desgast energètic i muscular tan intens com la cursa a peu. L’entrenament de les curses de fons té unes característiques que no solen diferenciar-se gaire a altres especialitats tan distants a simple vista com podria ser la cuina


La bona cuina necessita paciència; les presses no acostumen a donar bons resultats. Un sofregit necessita el seu temps perquè la ceba es dauri correctament i no es cremi. L’atletisme també requereix paciència. El bon atleta es cuina a foc lent. Si anem massa ràpid, el més segur és que tinguem un fracàs, sigui en forma de resultats o en forma de lesions.

La bona cuina requereix una preparació i aprenentatge previ. Per bo que sigui el mestre si volem començar per plats massa complicats, normalment no serem capaços de fer-los correctament, ens desanimarem i al final no haurem après ni a fer plats força més assequibles. De la mateixa manera, no podem començar a córrer i plantejar-nos córrer una marató en quatre dies. Caldrà primer preparar-nos bé, enfortint els nostres tendons i músculs als esforços que els hi voldrem donar. Haurem de preparar-nos per proves menys exigents (curses no superiors a 10 km al començament continuant amb mitges maratons posteriorment, per exemple) abans d’afrontar reptes més ambiciosos com maratons o proves d’ultra distància.

La bona cuina necessita constància; uns pocs seran capaços d’aprendre tècniques complicades en poques hores però la majoria necessita un temps i molt sovint no és fàcil. Cal perseverar fins a assolir els coneixements i l’experiència per esdevenir un cuiner de categoria. El corredor ha de tenir molta constància; no serveix de res entrenar molt una setmana si després ens passem tres setmanes sense fer res.

Cuinar pot ser una activitat de subsistència, lúdica o professional. Alguns de nosaltres correm per mantenir el pes o tenir un salut cardiorespiratòria acceptable, la majoria perquè gaudim fent-ho i uns pocs per guanyar-se la vida. Però tant els cuiners com els corredors ho hem de fer de forma segura. El cuiner ha de treballar amb un foc i forn segurs, utilitzant eines de bona qualitat i vestint de forma segura. El corredor haurà de triar circuits sense o amb poc trànsit i utilitzant sabatilles de qualitat que el protegeixin de possibles lesions.

A la cuina no existeixen receptes magistrals. Per bona que sigui la recepta cal que el cuiner tingui la traça i l’experiència per saber quan la ceba està al punt. No totes les cebes són iguals ni tots els focs són iguals tampoc. El bon entrenador sap quan el corredor està preparat per córrer una competició i li sap treure el millor rendiment; alguns hauran d’entrenar més el fons, altres necessiten entrenaments més ràpids, perquè els corredors, com les cebes, no tots són iguals. Molt sovint els corredors inexperts (i altres que ja no ho són tant), busquen per internet o a les revistes especialitzades, l’entrenament de l’atleta d’elit de torn i intenten imitar l’entrenament de l’atleta professional al seu cas particular. N’hi ha, fins i tot, que tenint uns coneixements bàsics de matemàtiques, procuren fer regles de tres per extrapolar els ritmes dels rodatges o sèries que han de fer. En qualsevol dels casos, el fracàs serà segurament el denominador comú, perquè un cop més, no és el mateix cuinar amb cebes de Figueres que amb cebes dolces. I òbviament no assimila de la mateixa forma un entrenament un atleta professional amb unes condicions innates excel·lents, que disposa de l’ajuda de metges, dietistes i fisioterapeutes, com ho pot fer un corredor popular que treballa 8 hores i entrena on i quan pot.

Els grans cuiners fan plats excel·lents perquè disposen dels coneixements i bons ingredients per fer-los i un mal cuiner pot fer un plat horrorós amb els millors ingredients del mercat. Difícilment el millor cuiner del món pot fer un plat decent si el producte està en males condicions però sí que pot arribar a fer un plat correcte encara que la matèria primera no sigui precisament de primera. La majoria de nosaltres no som productes de primera però amb un bon entrenador, o simplement amb unes nocions bàsiques i força sentit comú, podem arribar a ser uns corredors força acceptables podent assolir els reptes que ens haguéssim marcat. Durant la meva dilatada trajectòria esportiva he vist un munt d’atletes que haguessin pogut destacar molt. Però per culpa d’una mala “cuina” molts s’han quedat pel camí i no han arribat a destacar el que haurien pogut. També he conegut a altres atletes que, tot i no tenir unes qualitats innates extraordinàries, a base de constància, esforç i feina ben feta, han assolit grans fites.

Córrer i cuina; dues activitats tant diferents com semblants. Bona cuina! Bona cursa!

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here