El CF Caldes cau a Castellar i baixa a Tercera Catalana (1-0)

0
780

Els de la vila termal competeixen al camp del segon classificat però un gol al temps afegit d’Óscar Arias acaba amb totes les esperances de permanència. Marc Fortuny va canviar la cara a l’equip amb la seva arribada a la banqueta al novembre però els blaugranes acaben acusant un inici nefast de temporada


Toni Canyameras

El CF Caldes va caure al camp de la UE Castellar (1-0) al temps afegit en la penúltima jornada del grup 4 de Segona Catalana i baixa a Tercera Catalana. El conjunt blaugrana necessitava guanyar per encarar l’última jornada amb opcions d’arribar a la 13a posició o ser el millor catorzè dels grups de Barcelona i ara s’ha d’aferrar a una possibilitat molt remota per mantenir la categoria, com pot ser un descens administratiu o la renúncia d’algun equip a estar a Segona. Els de Marc Fortuny van treure tot el seu orgull i joc per plantar cara al segon classificat i al seu feu però el gol al descompte d’Óscar Arias va enterrar les esperances dels blaugranes d’aconseguir la salvació.

El Caldes s’ha aplicat amb totes les seves forces, tot el seu futbol i tot el seu alè per arribar a la meta. Tot i portar sempre arrossegant la llosa del nefast inici de temporada i haver caigut múltiples cops, els de Marc Fortuny sempre s’han aixecat i han seguit en una exhibició de constància i, sobretot, fe. Encara que el conjunt de la vila termal competeixi el curs que ve a Tercera Catalana, Caldes de Montbui s’ha de sentir orgullós del que va fer el seu equip a un dels camps més complicats de la categoria, de les aturades espectaculars de Carlos Rodríguez, de com Carlos Martínez va anular Jairo Díaz -un dels més desequilibrants de Segona Catalana-, de com Arnau Girabent estirava el seu cap fins un límit impossible per evitar un gol del Castellar, de com Álvaro Puerto anava al xoc sense por en tots els duels, de com Quim Ruiz, al límit de la luxació de colze, posava en risc la seva integritat física per l’equip. També la vila termal s’ha de sentir orgullosa de la personalitat amb la pilota d’Arnau Avilés, de la sang freda amb què va jugar Pol Vallespí, de les elegants conduccions d’Albert Camí, de l’atreviment de David Ferran. I, com, no de la dura pugna que Nayim Eskali va mantenir amb la defensa castellarenca, de la fe de Kevin Caballero per convertir en ocasió de gol qualsevol situació, de les ganes amb què va saltar al camp Aitor Ortega, de l’afany d’Ernest Conesa per trobar una passada de gol, de la motivació de Marc Ortega a fer una diana salvadora per l’equip del seu poble.

I ells no van participar en aquest matx però Caldes de Montbui també ha de sentir orgull per ells. De Carles Valls per canalitzar tot el seu joc a través del seu amor pels colors del club, de Guillem González per la maduresa amb què ha jugat tot i ser el seu primer any d’amateur, de Sergi Pablos per la seva gosadia per encarar, d’Alex Alonso per voler ajudar a l’equip a meitat de temporada tot i tractar-se d’un moment molt complicat, de Víctor Vilarrasa per les seves intervencions increïbles, de Marcelo Villegas pels seus gols, de Raül Olivé per haver posat la seva qualitat i esperit alegre a disposició de l’equip, de David Villegas per aportar molt tot i haver jugat poc i també de l’italià Antonio De Maria per la seva entrega sobre el camp. I, com no, dels juvenils que sempre han respòs quan se’ls ha demanat participar –Adrián Moreno, Gerard Alonso i Sergi Martí-, i de Juanjo Arévalo, un antic baluard del club que ha ajudat en moments puntuals. Quasi tots ells, junt amb un cos tècnic amb Marc Fortuny al capdavant que ha tret el màxim rendiment d’aquests futbolistes, junta directiva i els aficionats desplaçats, van contemplar el recital del CF Caldes a Castellar. Perquè no sempre es tracta de fer gols, també de saber competir contra el segon i anul·lar la diferència existent a la classificació com van fer els homes de Fortuny.

Igualtat màxima

Els blaugranes van iniciar la penúltima batalla per la salvació amb un onze amb Carlos Rodríguez a la porteria; Quim Ruiz, Arnau Girabent, Carlos Martínez i Álvaro Puerto en defensa; Arnau Avilés, Pol Vallespí, Albert Camí i David Ferran a la medul·lar i Kevin Caballero i Nayim Eskali a dalt. Més que un simple partit de futbol, aquest matx es tractava d’un enfrontament d’alta tensió. Per part del Castellar perquè tot el que no fos guanyar l’obligava a jugar-se la classificació per la promoció a l’última jornada, al camp d’un Bellavista que lluita per la salvació. Per part del Caldes, perquè un resultat diferent al triomf l’apropava, i molt, a Tercera Catalana. Així, aquesta tensió es va imposar a la qualitat present en tots dos equips i al Pepín Valls es va veure un duel on regnava la intensitat per sobre del joc, la pilota llarga per sobre de la passada curta. Els calderins van neutralitzar per complet la diferència existent a la classificació gràcies la seva solidesa com a bloc i a la seva bona lectura dels atacs castellarencs. Els de Juan Antonio Roldán tenien un pla clar: progressar amb Dani Quesada per esquerra i fer un canvi d’orientació perquè Jairo Díaz entrés per dreta i desbordès en l’un contra un. La solidaritat calderina -Pol Vallespí sempre basculava a temps per ajudar Carlos Martínez-, ho van impedir i quan Martínez es va veure en igualtat numèrica, imperial, sempre va guanyar els seus duels individuals amb Jairo.

El Caldes, que també sabia llegir molt bé quan anar a pressionar en camp contrari, buscava a través de pilotes llargues a Nayim Eskali i Kevin Caballero, normalment amb el juvenil anant a pentinar o a rebre perquè fos Kevin qui trenqués a l’espai. Tanmateix, els de la vila termal pecaven en ocasions de falta de pausa en atac i perdien l’esfèrica amb facilitat, encara que quasi sempre van aplicar amb èxit la pressió post-pèrdua. Les ocasions van arribar amb comptagotes en aquest primer temps, amb el Castellar creant perill amb centres laterals i el Caldes fent-ho amb les cavalcades de Kevin.

Un gol decisiu

El guió es va mantenir inalterable al segon temps encara que no va tardar en anar desdibuixant-se. S’imposava la mateixa tònica de joc que a la primera meitat amb un Jairo que va canviar a la banda esquerra per començar a traçar diagonals i generar més problemes al sòlid sistema defensiu dels blaugranes. A partir del primer quart d’hora, les ocasions es van començar a succeïr per part de tots dos equips amb un Caldes fent molt de mal en les transicions ofensives. David Ferran, a boca de canó, Quim Ruiz, de cap, i Kevin Caballero, a un mig metre de la porteria veien com sempre un defensa castellarenc o el porter local, Marc Ollé, s’interposava. Per part calderina, Carlos Rodríguez va donar una autèntic espectacle amb tres aturades impressionants però Óscar Arias va rematar una falta lateral al temps afegit que classifica el Castellar per la promoció d’ascens a Primera Catalana i deixa el Caldes descendit. L’equip de la vila termal rebrà el Sallent el proper diumenge en l’últim partit de Lliga (12:00h).

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here