L’HANDBOL SEGONS GUILLEM ESTAPÉ

“La possibilitat de canviar el porter per qualsevol jugador de camp en l’atac estàtic és una nova norma que permet jugar el 7×6 amb més garanties. La nova norma ha rebut moltes crítiques per part de jugadors i entrenadors però jo em postulo molt a favor ja que obliga a generar jugadors/es i porters/es més versàtils i intel.ligents. Per l’espectador, la TV i per atraure més seguidors en l’handbol, crec que és una norma brutalment bona: més gols, més anades i vingudes, més llançaments de camp a camp sense porter i en definitiva més espectacularitat”



El 2016 s’han introduït noves normes en l’handbol. Entre les més destacades, la possibilitat de canviar el porter per qualsevol jugador de camp en l’atac estàtic sense la utilització del pitrall, aplicable a la lliga Asobal, Divisió de Plata, així com en competicions europees i de seleccions. Aquest canvi en la norma permet jugar el 7×6 amb més garanties, ja que la defensa no pot deixar lliure a cap jugador i addicionalment amb menys riscs, ja que, si l’equip ho té entrenat i interioritzat, qualsevol jugador pot anticipar el canvi perquè entri el porter. Això implica que enguany els entrenadors han utilitzat aquesta eina en major mesura que anys anteriors i, com a tal, actualment en l’handbol s’ataca més temps en superioritat numèrica (7×6) i sense porter.

Si això es confirma, la tendència és anar cap a un handbol no tant físic ni de tant contacte i si més espectacular, en línia amb l’handbol platja. Ràpidament sorgeix la pregunta que tothom es fa: Això és bo o dolent per l’handbol?

La nova norma ha generat moltes crítiques entre els actuals participants. De fet, el canvi no ha agradat a la majoria dels 40 entrenadors espanyols de gran reputació reunits a Lisboa l’estiu passat per obtenir el master coach que exigeix la EHF per treballar a l’estranger a partir del 2020. Així també, altres entrenadors com Juan Carlos Pastor o el director tècnic de la RFEBM Manolo Laguna han manifestat la seva preocupació al respecte. I inclús Raul Entrerrios, el capità del selecció espanyola, o Gonzalo Perez de Vargas han manifestat clarament que no els hi agrada gens

2
Declaracions extretes de elmundo.es
Declaracions extretes de marca.com i deportes.elpais.com

Doncs potser vaig en contra de tothom, però jo em postulo molt a favor d’aquesta norma. Per l’espectador, la TV i per atraure més seguidors en l’handbol, crec que és una norma brutalment bona: més gols, més anades i vingudes, més llançaments de camp a camp sense porter i en definitiva més espectacularitat per vendre l’handbol, un esport que molts cops hem reivindicat com a poc explotat comercialment aquells que en som amants i grans defensors.

I pels handboleros/es, tant jugadors com entrenadors, la norma obliga a tenir jugadors/es i porters/es més intel·ligents, més adaptables a situacions variants i més ràpids. I això és collonut per tots, tot i que pugui alterar els continguts de les etapes de formació, ja que obliga a treballar els jugadors/es de forma més completa més enllà de superar la igualtat (1×1, 2×2, 3×3, etc.). Així, perquè els jugadors sèniors sàpiguen solucionar el 7×6, de petits necessitarem donar més pes en atac a continguts com la recepció i les trajectòries a l’espai, la presa de decisió, la visió perifèrica, separar la mirada de la passada, passades de diferent tipus, etc. En defensa ja no només serveix el contacte i la falta. En el 7×6 el defensor/a ha d’anticipar-se, punxar, tallar línies de passada, interceptar, sé molt bo en el blocatge, etc. Viran Moros és un gran exemple de defensor que sap rendir, tant en igualtat en 6×6, com en inferioritat en 7×6, perquè domina tècnicament i tàcticament ambdues situacions. I per últim, a la porteria ens veurem obligats a treballar la versatilitat dels porters, incidir més en el xut de 6m, la velocitat en el canvi, el xut de porteria a porteria i el ser capaços de pensar més ràpid en el llançament del rival mentre actuo; en definitiva que siguin capaços de rendir sortint de la seva zona de confort dels 6m.

I que carai! Em dóna la sensació que la nova norma està generant o si més no hauria de generar moltes més situacions perquè arribin continuïtats a la 2a línia (extrems i pivots) posicions molt damnificades en un handbol actual cada cop més físic i que requeria urgentment de noves mesures per disminuir que el múscul, l’altura i la força bruta defensiva de les 6:0 s’acabés imposant.

A més no es deixa ni es deixarà de jugar la igualtat en 6×6 a handbol; simplement es dona més eines als entrenadors perquè generin més variabilitat al joc d’atac. Hem vist que molts entrenadors són molt crítics amb la norma però la realitat és que pocs renuncien a utilitzar-la. Trobem exemples d’entrenadors que amb poc temps ja han aconseguit generar situacions tàctiques innovadores i això és fantàstic pel progrés de l’handbol; és el cas del doble fly amb els extrems oberts que va plantejar Macedonia en el Mundial (veure vídeo inferior)

o la versió 2.0 de la defensa 4:1:1 plantejada per Pasqui en el Kadetten-Barça del mes de febrer per combatre la inferioritat 6×7. (veure vídeo inferior)

Així que si això és el futur de l’handbol, jo m’hi veig! Handboleros/es, preparats per l’handbol 2.0.

[socialpoll id=”2422129″ path=”/polls/2422129″ width=”600″]

Estiguis a favor o en contra, el que és cert és que és un gran exemple de com intentar evolucionar i millorar l’handbol. Exemple que altres esports s’haurien d’emmirallar-s’hi. És el cas del futbol, anomenat esport rei però incapaç d’evolucionar amb una cosa tan simple com l’aplicació del vídeo com a instrument arbitral per millorar la justícia dels partits; eina posada en pràctica en molts esports com el tenis, el futbol americà o darrerament en el propi handbol.


Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here