A La Jornada del Vallès parlem amb Antonio Hidalgo (Canovelles, 1979). Format a les categories inferiors de l’EC Granollers i el FC Barcelona, va jugar en equips de Primera i Segona Divisió com el Tenerife, el Màlaga i el CE Sabadell, entre altres. Després de 20 temporades com a jugador professional, Hidalgo va penjar les botes el passat mes de novembre. Menys de mig any després, el vallesà va debutar en una banqueta fent-se càrrec de l’EC Granollers per capgirar la mala dinàmica de resultats que havia portat l’equip a la part baixa de la taula. Parlem amb Hidalgo de les seves primeres passes al món del futbol, de la seva trajectòria com a futbolista professional, dels seus inicis a la banqueta de l’Esport Club i d’aquesta recta final de temporada amb la permanència com a gran objectiu


Jordi Calls
ec granollers hidalgoPortes prop d’un mes dirigint l’Esport Club Granollers, la teva primera experiència com a primer entrenador. Com valores aquests prop de 30 dies al capdavant de l’equip?

Molt positivament. És una gran experiència per personal, tinc moltíssima il·lusió amb aquest projecte i estic molt content que hagin confiat en mi. De moment la cosa està funcionant molt bé, però diumenge tenim un partit molt important en el qual ens hi juguem moltíssim.

“Entrenar l’EC Granollers és una gran experiència personal, tinc moltíssima il·lusió amb aquest projecte i estic molt content que hagin confiat en mi”

No fa ni mig any que vas penjar les botes i des de llavors que feies de segon entrenador al juvenil A del Cornellà. T’esperaves fer de primer entrenador en una categoria ja important com la Tercera Divisió 6 mesos després de deixar el futbol?

La veritat és que no m’ho esperava, però en el món del futbol les oportunitats vénen quan vénen i les has d’agafar. Em van proposar agafar l’equip i vaig pensar que era una bona oportunitat i més aquí Granollers que és casa meva.

Iniciar la teva carrera com a entrenador amb el repte de salvar l’equip. Un repte il·lusionant però complicat no?

Sí, la veritat és que sí. Vam arribar en una situació difícil, en un moment en el qual havíem de recuperar anímicament els jugadors i crec que ho hem fet. Ha estat molt important sumar les dues victòries en els dos primers partits, per la confiança d’ells mateixos, i ara hem d’assolir l’objectiu principal que és la salvació i pels descensos compensats encara no ho tenim lligat.

ec-granollers“Ha estat molt important sumar les dues victòries en els dos primers partits per la confiança dels jugadors en ells mateixos”

La junta directiva et va fitxar per trencar la mala dinàmica de resultats. Quina va ser la primera impressió, el primer contacte amb el nou equip?

Va ser molt bona, van estar molt receptius amb tot el que vam demanar des del primer moment. Estava clar que venien en mala dinàmica i tant jo com el meu cos tècnic hem incidit molt en això, en el fet que creguessin que la podíem capgirar.

Ara que ja fa prop d’un mes que treballeu junts, quins creus que són els punts forts d’aquest conjunt?

Crec que hi ha jugadors de moltíssima qualitat, ja ho van demostrar amb el gran rendiment que van donar a la primera volta i està clar que en el futbol, quan entres en dinàmiques negatives molt dolentes és difícil sortir, i crec que ho hem aconseguit i hem de seguir mirant endavant.

“A l’equip hi ha jugadors de moltíssima qualitat, ja ho van demostrar amb el gran rendiment que van donar a la primera volta”

Creus que l’Esport Club té Cano dependència? Va ser lesionar-se i que l’equip comencés a baixar posicions…

Realment és un jugador que marca diferències i molt important, però a l’equip també hi ha jugadors molt importants que fan un treball no tan agraït com el de Cano i que sense ells seria impossible que l’equip funcionés.

ec granollers - rubíDes del primer dia vas dirigir entrenaments amb una alta intensitat. Què creus que li faltava a l’equip abans de la teva arribada? Quina diferència creus que hi ha de l’EC Granollers d’Albert Garcia a l’Esport Club Granollers d’Antonio Hidalgo?

De l’etapa anterior no m’agrada opinar perquè a mi no m’agradaria que opinessin si fos jo el que hagués marxat. Tot i això, sé que a l’Albert li agradava molt el toc de pilota i segur que va tractar de treballar de la millor manera possible, igual que jo també intento fer-ho tan bé com puc, però per opinar de les diferències entre els dos crec que per això esteu els periodistes.

Després de tres partits el teu treball ja comença a donar fruits, dues victòries i una derrota a Terrassa en la qual l’equip va merèixer més. Has aconseguit aixecar la moral de l’equip en menys d’un mes, quines creus que són les claus?

Nosaltres el primer que els vam demanar és que havíem de competir amb els rivals. Des del primer entrenament hem intentat que els jugadors entrenessin i juguessin a la màxima intensitat possible, ja que jo com a jugador que he estat sé que és primordial per aconseguir objectius i a partir d’aquí, tot i que quedaven cinc partits i era difícil instaurar una manera de jugar, crec que ho estan fent molt bé.

“Des del primer moment hem intentat que els jugadors entrenessin i juguessin a la màxima intensitat possible”

Us queden dues finals per assolir la permanència pels descensos compensats. La primera aquest diumenge davant el campió del grup, l’AE Prat, que ja no s’hi juga res. Com afronteu el partit?

Crec que hem d’afrontar-lo sent conscients que és molt important i que pot ser pràcticament definitiu, si guanyem, per aconseguir la permanència. S’haurà de plasmar dins del terreny de joc l’equip que es juga molt més que l’altre, com has dit, ells ja han complert el seu objectiu i nosaltres no.

Des del club es vol fer una crida a l’afició perquè ompli el camp aquest proper diumenge. Què li diries a l’aficionat del futbol del Vallès Oriental perquè vingui a donar-vos suport?

Els hi diria que són importantíssims. Si el camp s’omple els jugadors ho notaran i els hi donarà molta força. Necessitem el suport del públic, el partit de diumenge davant el Prat és vital. Voldria demanar aquest esforç a l’afició en un partit tan important. Feia molts anys que Granollers no podia gaudir de la Tercera Divisió i entre tots hem d’aconseguir que l’any que ve seguim en aquesta categoria.

És vital puntuar diumenge perquè la darrera jornada us ho podeu jugar tot al Nou Sardenya contra un Europa que es jugarà fer la promoció d’ascens. Pot ser un darrer partit de cara o creu. Passi el que passi, l’any que ve seguiràs a la banqueta de l’EC Granollers?

Nosaltres no pensem més enllà del que passi aquest diumenge. Tot i això, passi el que passi fins a la darrera jornada, l’acord que vam arribar amb el club és acabar el que queda de temporada i dirigir l’equip també la vinent.

hidalgo1“Passi el que passi fins a la darrera jornada, l’acord que vam arribar amb el club és acabar el que queda de temporada i dirigir l’equip també la vinent”

Tens pensat incorporar nous jugadors la propera temporada? Quines línies de l’equip creus que s’haurien de reforçar més?

Crec que ara no és el moment de parlar d’això. Primer ha d’acabar aquesta temporada i després ja en parlarem.

David Charcos ja va ser segon entrenador la temporada passada amb Raül Matito quan es va aconseguir l’ascens de categoria. Els dos heu estat jugadors professionals, com va ser que passés a ser el teu segon?

Amb el David som molt amics, vam jugar junts al Tenerife i una de les premisses per tenir un segon entrenador era que el conegués i que hi tingués molta confiança. També com dius, Charcos va ser el segon entrenador la temporada passada i ja coneixia  molts jugadors i, per tant, crec que és una peça fonamental en aquest projecte.

“David Charcos va ser el segon entrenador la temporada passada i ja coneixia molts jugadors i, per tant, crec que és una peça fonamental en aquest projecte”

Ha de ser especial començar a les banquetes amb el mateix equip que vas començar, de ben petit, a donar les primeres passes al món del futbol.

Sí, és molt especial. Tot i que vaig donar les primeres puntades a la pilota al Canovelles, és cert que ben aviat vaig anar al Granollers. Com t’he dit abans per mi és un gran honor i em fa molta il·lusió ser l’entrenador de l’EC Granollers.

Com dius, vas començar al Canovelles fins que fitxes per l’EC Granollers fins a la categoria aleví-infantil que quatre jugadors d’aquell equip, l’Oriol Vila, el Gerard López i el Joan Lloret veu fitxar pel Barça. Com recordes aquell pas de jugar al Granollers a fer-ho a les categories inferiors d’un dels millors equips del món?

Va ser molt bonic, sens dubte l’etapa de formació a Can Barça per mi ha sigut l’etapa més bonica gaudint del futbol, tot i que també haig de dir que el fitxatge dels quatre va portar molta polèmica perquè llavors l’EC Granollers era filial de l’Espanyol. El que era entrenador nostre, el Ramonet, va fitxar per l’Espanyol i volia que anéssim al club blanc-i-blau però al final els quatre vam marxar al Barça. Amb L’Uri, el Joan i el Gerard vam fer una amistat molt bona perquè compartíem els viatges d’anada i tornada i vam fer molta pinya.

IMG-20130809-WA0012“L’etapa de formació a Can Barça per mi ha sigut l’etapa més bonica gaudint del futbol”

Al cap de dos anys el Barça decideix prescindir del Joan i l’Uri, i tu i el Gerard López us quedeu a Can Barça. Devia ser una situació difícil tenint en compte l’amistat que us unia no?

Sí, recordo que ens va saber molt greu, com t’he dit érem molt amics i mai t’agrada que se separin els camins però el Barça és així, passes un examen cada any i les coses van anar així.

Amb el Barça hi vas jugar des d’infantil fins al desaparegut Barça C i el Barça B. Com recordes el teu pas per les categories inferiors del FC Barcelona? Alguna fita o anècdota a destacar?

Jo destacaria els exàmens continus que et posen. Al final ho penses fredament, tires enrere i penso que estava sotmès a una pressió brutal, tot i que vaig anar avançant i vaig poder ser jugador professional.

Vas anar pujant fins a jugar amb el Barça B dues temporades al costat de grans jugadors com Xavi, Puyol o Sergio Garcia. Com recordes aquells inicis com a jugador ja professional?

Van ser dos anys amb el Barça B molt bonics, però érem molt molt joves per una Segona A. Vam patir moltíssim sobretot a la primera volta i a la segona vam millorar però recordo que en l’última jornada vam baixar de categoria perdent al camp del Las Palmas. Tot i això, va ser una bona experiència perquè sent tan joves ja vam veure el que ens trobaríem en el món del futbol professional.

45095596Tot i les grans temporades amb el filial blaugrana marxes cedit al Tenerife on hi estaries, en aquesta primera etapa, 5 temporades. Què recordes d’aquella mitja dècada a les Illes Canàries?

Va ser una primera experiència fora de casa increïble. Vaig arribar allà que tenia 20 anys, era un nen, i em van tractar molt bé, vaig conèixer molta gent que em va donar molta estima i em tractava com si fos el seu fill. El primer any vam pujar a Primera Divisió i va ser com un somni jugar a la màxima categoria. Va ser a Tenerife que em vaig adonar de forma definitiva que podria ser professional i em podria guanyar la vida amb el futbol.

“El primer any amb el Tenerife vam pujar a Primera Divisió i va ser com un somni jugar a la màxima categoria”

Amb el club canari és amb el que vas disputar més partits, prop de 150 entre les dues etapes. Després vas jugar al Màlaga, Saragossa, Osasuna, Albacete fins que el 2012 tornes a Tenerife amb l’equip amb el qual havies debutat a Primera…

Sí, això que diuen que segones parts no són bones en el meu cas va ser cert. Tenia molt present el tracte que m’havien ofert anys enrere i vaig voler tornar a un projecte molt engrescador. Teníem un equipàs a Segona Divisió per lluitar per l’ascens i hi havia molta il·lusió en aquell projecte però no va sortir bé i vam baixar a Segona B. És una espineta que tinc que mai me la podré treure perquè tinc molta estima al club i deixar-lo a Segona B va ser dur.

La següent temporada fitxes pel Sabadell en el qual acabes jugant més de 100 partits i t’erigeixes com el capità i una peça fonamental. Amb què et quedes d’aquelles tres temporades al Centre d’Esports Sabadell que van ser les darreres com a professional?
Em quedo amb que vaig tornar a gaudir del futbol. Vaig tenir la sort de coincidir amb Lluís Carreras, un entrenador que també havia jugat a Can Barça i que tenia una idea del futbol molt semblant a la que jo havia desenvolupat al FC Barcelona i vaig gaudir molt en aquella etapa. Els primers dos anys van ser bons, però el futbol també té moments dolents i el pitjor va ser el descens el darrer any.

A la darrera etapa com a professional amb el CE Sabadell vaig tornar a gaudir del futbol”

Quina etapa recordes amb més nostàlgia dels 20 anys en els quals has estat professional?

Deixant de banda l’etapa de formació a Can Barça, l’any 2008 en el qual vam aconseguir l’ascens amb el Màlaga a Primera Divisió. Crec que és la temporada que he jugat més bé i que he rendit a un nivell més alt. També l’última etapa al Centre d’Esports Sabadell va ser molt bona i com t’he dit abans amb Lluís Carreras a la banqueta vaig gaudir molt del futbol.

En aquests anys de professional has tingut molts entrenadors, quin d’ells o quins d’ells són els que t’han marcat més o amb els quals has après més?

Sí, he tingut molts entrenadors i he après coses de tots, tan bones com dolentes, però segurament si m’haig de quedar amb un entrenador és amb el Joan Vilà. El vaig tenir en tres etapes a Can Barça, al cadet, al juvenil i al Barça C. Per mi és el meu pare futbolístic, jo tot el que sé i tot el que he plasmat en un terreny de joc és gràcies a ell.

“Joan Vilà és el meu pare futbolístic, tot el que sé i tot el que he plasmat en un terreny de joc és gràcies a ell”

Tornem a l’actualitat, maig del 2016, primera experiència com a entrenador a l’EC Granollers. Quins reptes et marques amb aquest equip?

El repte que em marco és guanyar diumenge i salvar la categoria. No vull mirar més enllà.

Com hem comentat anteriorment, diumenge pot ser un partit clau per les aspiracions de l’Esport club Granollers a mantenir la categoria. Què els hi diràs als teus jugadors abans de sortir al terreny de joc?

Els hi diré que és el moment. Han patit moltíssim, han de saber el que costa estar a aquesta categoria i em consta que molts d’ells han jugat molts partits a Primera Catalana i arribar aquí a Tercera és molt important. Els hi diré que ho han de donar tot, però que també han de gaudir, que el futbol és per gaudir-lo i no pot ser una angoixa, i que la pressió que puguin tenir se l’han de treure.

L’Esport Club Granollers pot ser un trampolí per entrenar equips de categories majors. Ets un exjugador professional, comences les teves passes com a entrenador aquí. Quins reptes et marques de cara el futur?

Com he dit abans no t’has de marcar reptes a llarg termini, t’has de marcar reptes a curt termini, més immediats. Evidentment, tothom vol entrenar com més amunt millor, però ara tot passa per diumenge, tot passa per l’EC Granollers en aquests moments. Vull tornar la confiança que ha tingut la junta directiva i el Dani Rizaldos amb mi i la millor manera de tornar-la serà guanyar aquest diumenge.

Moltes gràcies Antonio i molta sort!

Gràcies a vosaltres.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here