A La Jornada del Vallès parlem amb Albert Garcia (Granollers, 1980), entrenador de l’EC Granollers fins fa dues setmanes. Garcia va arribar el passat estiu a un equip que acabava de pujar de Primera Catalana i va aconseguir que el conjunt granollerí fos la gran revelació de Tercera Divisió en les primeres jornades, però una segona volta nefasta va provocar la seva destitució. La desfeta davant el Júpiter va ser el darrer partit del vallesà a la banqueta granollerina que, tot i això, va seguir com a director tècnic de l’entitat. Tanmateix, fa pocs dies va plegar del càrrec per discrepàncies amb el nou model de futbol base que vol dur a terme el club de la capital vallesana


Text: Emma Montané / Foto: Jaime Blanco
Ara que ja han passat uns dies de la teva destitució, com estàs personalment?

Amb ‘mono’ de camp i de pilota, però assimilant i acceptant. Fent autocrítica de la situació que s’ha donat. Aprenent què s’ha de fer perquè no torni a passar, tot i que és molt probable que amb els anys que em queden d’entrenador torni a passar, o potser no, ja ho veurem.

Moltes lesions, no es podien completar llistes de convocats, s’havia de cridar a juvenils… Estàs d’acord amb els arguments que va donar Daniel Rizaldos per destituir-te?

Sí, són la realitat. Hem estat dos mesos i mig sense poder fer una convocatòria amb jugadors del primer equip. Evidentment era complicat, a més les lesions comencen a partir del mes de gener quan comencen a caure jugadors d’una manera sorprenent. No només a nivell muscular, perquè no ha estat tot en aquest aspecte, sinó esquinços, problemes als genolls, cops, etc. Tot això, a més, coincidint amb la finalització del mercat de fitxatges.

“Les lesions s’inicien a partir del mes de gener, quan comencen a caure jugadors d’una manera sorprenent”

En el seu moment vas demanar incorporar jugadors durant el mercat d’hivern i la resposta va ser negativa per motius pressupostaris. Quan veus que jugadors importants per l’equip es van lesionant, què veu parlar amb els preparadors físics de l’equip?

Vam mirar a veure què estava passant i vam valorar la feina feta. Va ser complicat perquè portàvem tres mesos de competició, la majoria de jugadors treballen, són quatre dies d’entrenaments, més el partit, i sempre és bastant complicat trobar el motiu pel qual passa això. A part dels lesionats i no arribant a 16 per convocar, hi va haver jugadors que van haver de jugar al 60% de les seves possibilitats. Es van donar moltes coses i totes de cop i això ens va mermar moltíssim.

A Tercera Divisió es permet fitxar durant dos mesos, fins al 31 de gener i ho vam valorar amb la junta i en aquell moment vam decidir no incorporar ningú perquè la situació de l’equip era molt bona. Ningú podia pensar que això passaria. Possiblement sense la pèrdua de molts jugadors, però sobretot de tres/quatre jugadors molt importants, estic convençut que l’equip ara mateix estaria salvat.

Al camp de l’AE Prat vau perdre un partit que ja entrava en les possibilitats de perdre’l. Però a partir d’aquell partit comença la davallada. Quan veus que l’equip passa d’estar en la part alta de la taula classificatòria, fins i tot en posicions de ‘playoff’, a lluitar per no baixar de categoria, quina autocrítica fas?

Sempre la fas. Ni abans érem tan bons ni ara tan dolents. Era i és un equip fet per no patir, amb una idea molt clara, amb uns perfils molt clars, on jugar al contacte o jugar amb joc directe ens era més complicat. De cop ens trobem en una situació on l’equip no acaba de rendir, sobretot a nivell físic, a part de les lesions hem de buscar alternatives. Busquem alternatives a nivell tàctic, busquem alternatives a nivell de sistema, a nivell d’entrenaments, però al cap i a la fi arriba el moment de competir i l’equip no està com ha d’estar.

S’ha de dir que la segona volta a Tercera Divisió no té res a veure amb la primera, costa el doble guanyar un partit. No sé si és a nivell mental, també els equips es reforcen durant el mercat d’hivern, però costa molt. Nosaltres sabíem que ens podríem trobar en la situació de baixar una mica de posicions, però tot i baixar vèiem que manteníem una distància equilibrada amb la zona de descens. En el moment en què se suma tot el tema de les lesions ja veiem que la cosa es complicarà. Aquí és on intentem reaccionar dins de les possibilitats que teníem per moure’ns.

“Ni abans érem tan bons ni ara tan dolents. Era i és un equip fet per no patir, amb una idea molt clara, amb uns perfils molt clars i les lesions ens van matar

El partit de la “decepció” pot ser que fos el del Palamós? Us esperàveu perdre per un resultat tan ampli (1-4)?

No, no ens esperàvem perdre. Sabíem que era un partit molt important, que havíem d’intentar sumar perquè ens venien partits on ens ho jugaríem tot. Ells al principi ens van sorprendre a nivell de contraatacs. De fet, tenen un contraatac que des del meu punt de vista és dels millors de la categoria, una plantilla molt potent, encara que la situació a la taula classificatòria no ho reflecteixi i tenen un pressupost molt potent. Vam aconseguir aguantar l’empat durant la primera part però el Palamós va moure la banqueta i va fer entrar dos jugadors ofensius de nivell. Si a tot això li sumes l’expulsió de Roger Bellavista, això ja ens va sentenciar.

“Honestament, no m’esperava la meva destitució després del partit davant el Júpiter. Potser m’ho hagués esperat més el dia del Palamós”

Després del partit contra el Palamós, visiteu el camp del Júpiter. Va ser el teu últim partit dirigint el primer equip de l’Esport Club Granollers. Pocs dies després et comuniquen la teva destitució. Hi va haver algun avís previ abans d’aquest partit?

No hi va haver cap tipus d’avís. Jo sabia que si a Masnou hagués perdut, es podia donar aquesta situació. De fet, hauria entrat dins d’una coherència, que no dic que ara no la tingui, però anàvem al camp de l’últim classificat, sabíem en la situació que estàvem i havíem de sumar els tres punts. Al camp del Júpiter va ser el primer partit, després de dos mesos i mig, que podíem completar una convocatòria completa del primer equip, però vam tornar a cometre errors puntuals que van fer que al descans perdéssim 2-0. Jo crec que la reacció de l’equip, tot i que la primera part no va ser gens bona, va provocar que busquéssim situacions directes de gol. Crec que ens mereixíem empatar, fins i tot, per ocasions guanyar, però en un contraatac ells van marcar el tercer gol. A partir d’aquí valorar si m’esperava la meva destitució, honestament potser no m’ho esperava. Potser m’ho havia esperat més el dia del Palamós. De totes maneres és una decisió presa per la junta directiva i s’ha de respectar.

Com vas gestionar la teva sortida amb el vestuari?

Els jugadors ho saben, han viscut en primera persona el que ens ha passat. Ha estat molt curiós, per no dir molt estrany. Moltes de les situacions viscudes es queden allà dins, altres són les que es veuen des de fora. Sigui com sigui, a nivell de jugadors són conscients que el futbol és així.

Si els resultats no surten, encara que tinguem lesionats el primer que surt és l’entrenador. En el meu cas els hi vaig comunicar que la junta ha pres aquesta decisió i que, per tant, espero i desitjo que ho tirin endavant, perquè hi ha molt treball i esforç durant aquests mesos i mereixen quedar-se a Tercera Divisió. També els hi vaig demanar que ajudessin al nou entrenador, que ho donessin tot per mantenir la categoria.

“Quan em van destituir vaig demanar a l’equip que ajudessin al nou entrenador i que ho donessin tot per mantenir la categoria”

Et destitueixen i decideixes seguir de director tècnic de l’entitat. Per què fa pocs dies renuncies a aquest càrrec?

Estava molt bé al club però la junta directiva va decidir fer uns moviments pel que fa al futbol base dels quals jo no hi vaig estar d’acord i vaig preferir fer un pas al costat i no seguir. Tot i que he deixat el club definitivament, la relació amb la junta directiva és bona i ho serà. Passi el que passi crec que hem estat transparents, sempre he dit públicament que no tinc cap queixa amb el tracte rebut i crec que ells tampoc la tenen amb el meu treball i el meu esforç. Al cap i a la fi el futbol és un aprenentatge, és una nória i sempre has d’intentar donar el màxim perquè no puguin dir que no t’has esforçat, independentment dels resultats.

“Estava molt bé al club però la junta directiva va decidir fer uns moviments, pel que fa al futbol base, dels quals jo no hi vaig estar d’acord i vaig preferir fer un pas al costat i no seguir”

Què faràs quan s’acabi aquesta temporada? Tens intenció d’entrenar a un altre equip?

Sí, està clar. És el que m’agrada i ho intento fer el millor possible. Esperaré les opcions que surtin (si en surten) i ho valoraré amb tranquil·litat. Tinc clar, però, que si prenc la decisió d’entrenar un altre equip serà un que em cridi l’atenció a nivell esportiu i que m’aporti la motivació necessària o el repte necessari per tirar-ho endavant i fer una bona feina.

Què t’has endut arran d’entrenar el primer equip de l’Esport Club Granollers?

La primera cosa que m’enduc és conèixer la Tercera Divisió molt a fons. A més, ho llegeixo com una cosa molt positiva a nivell personal, tot i la destitució. Això ha provocat que tingui un coneixement d’aquesta categoria exhaustiu. De planificació, de moments, de situacions, de treball, etc. He après sobretot de molts tècnics que veus com treballen els partits, com han utilitzat els seus jugadors.

Normalment acostumo a aprendre de tot el que faig, i en aquest cas he après molt d’aquesta categoria. Per últim m’he fet més fort. És una opinió personal, però no sé si la majoria d’entrenadors haguessin vingut a veure el partit contra el Santfeliuenc després d’una destitució. Jo hi vaig anar, i hi vaig anar convençut que em serviria per ser més consistent, per veure com es reacciona a partir d’una situació així. El futbol té moltes lectures, és un esport on tothom pot opinar i es pot veure de moltes maneres. Al cap i a la fi l’únic que t’aporta és que al final és un grup de treball i l’has de gestionar el millor que puguis, dins i fora del camp.

“No en tinc cap dubte, l’Esport Club se salvarà. Antonio Hidalgo ha recuperat jugadors molt importants”

Com vas veure l’equip davant el Santfeliuenc? Ara que estàs fora de la banqueta, creus que es mantindrà a Tercera Divisió?

És un rival que jo sempre he opinat que a nivell tècnic i d’idees em provoca molta admiració. El Santfeliuenc és un equip que identifiques què fa i com ho fa i això són molts anys de treball. Crec que l’equip va sortir molt intens, va estar ordenat, va haver-hi una variació de sistema incorporant un central per davant de la línia de quatre, l’Eloi Zamorano, en aquest cas. Al principi li va costar adaptar-se a aquesta posició, però després es va anar sentint més còmode. Des de la meva opinió hi va haver diferents moments de partit. Crec que amb el 0-1, al principi, ells van estar millor. Era una situació complicada perquè si et feien el segon gol sí que la cosa es complicava molt. Arran de l’empat crec que el Granollers va agafar una mica el control del partit i a patir del 2-1 ja el va tenir totalment controlat. (Quan parlo de control del partit no parlo de tenir la pilota, sinó del que genera l’equip en un camp de futbol).

En una jugada puntual van empatar a 2. Van ser moments bastant difícils, el rival es va trobar en la situació de poder empatar o guanyar el partit marcant el tercer gol, però després, en una altra jugada puntual -l’equip té molt talent- Pedro Bilbao va assistir de forma magnífica David Bauli. Bauli té aquestes situacions, pocs jugadors et fan aquest tipus de gols, en el sentit de preguntar-se com és possible que ens hagin marcat un gol en aquesta situació? Doncs sí, ell te’l marca, i això desencalla el partit i fa que se sumin els tres punts, en aquest cas, vitals.

Respecte a la salvació, no en tinc cap dubte. Crec que l’Esport Club Granollers se salvarà. El treball hi és. Hi era abans, hi és ara que qui entrena és l’Antonio Hidalgo, els jugadors hi són. Ara el nou entrenador ha recuperat a gent molt important, remarco, molt important. No només a nivell de joc sinó amb moltes coses, sobretot a nivell de grup a dins del camp.

Moltes gràcies Albert i molta sort!

Gràcies a vosaltres.

Opina

Please enter your comment!
Please enter your name here